Serà ara, doncs, aquesta segona instància qui examini el cas, després de la vista d’apel·lació celebrada ara fa uns dies. Tot arrenca, cal recordar, d’una operació realitzada pel cos d’ordre el desembre del 2020. La policia va acudir a l’edifici on vivien els dos recurrents alertats per una fuita d’aigua. En veure’ls, però, tots dos es van pensar que anaven per ells. I la jove va decidir llançar la cocaïna, un total de 27 grams, pel celobert.
Quan va comprovar que la presència dels agents no responia a cap intervenció antidroga, la dona va baixar a recuperar-la. I va ser llavors quan la van enxampar. A partir d’aquí, la investigació va determinar que tots dos, juntament amb un tercer home també condemnat, formaven un punt de venda de cocaïna. Ara fa uns mesos, Corts va imposar una pena de tres anys de presó als dos nois i de divuit mesos, dotze dels quals ferms, a banda d’una dècada d’expulsió del Principat, per a la noia.
Aquesta es mostra totalment contrària a una resolució que, afirma la seva advocada, mai hauria d’haver-se produït. El motiu, el fet que no es fes cas a la demanda prèvia de la nul·litat d’una de les proves claus en el procés: els àudios i les converses d’aplicacions de missatgeria que s’havien trobat als telèfons mòbils.
L’advocada denuncia que, en no poder extreure les dades dels aparells, el que s’ha presentat en el procediment són tot just captures d’aquestes converses, però no senceres, només “d’aquelles parts que es consideraven d’interès”. La lletrada apunta que “se’ns hauria d’haver permès accedir al telèfon per aportar una prova de descàrrec i corroborar la versió de la meva defensada”. Per això, entén que “se’ns ha negat la possibilitat d’aportar una prova que suposaria l’absolució”, fet que considera “una vulneració del dret a la jurisdicció i a la defensa”.
De fet, la representant de la jove entén que, fins i tot amb les converses, la condemna és injusta. Així, posa en relleu que “cap testimoni l’ha reconegut” i que al seu domicili tampoc es va trobar cap objecte vinculat al presumpte tràfic de cocaïna. També va remarcar que “tenia una vida estable i sense necessitats econòmiques”. Per això, va reclamar davant el Superior l’absolució o, en el pitjor dels casos, que el delicte comès fos el de cessió de petita quantitat de droga. En aquest cas, demanava que la pena imposada fos tot just de set mesos condicionals i, lògicament, sense expulsió.
Sobre aquest darrer punt, la lletrada ha volgut recordar que la seva clienta té “arrelament” al país. Una realitat que, remarca, va validar el mateix Constitucional quan, ara fa unes setmanes va admetre que s’havien vulnerat els seus drets amb una expulsió administrativa anul·lada per l’alt tribunal.
Pel que fa a l’altre condemnat, la seva defensa va acudir al Superior buscant una reducció de la pena. L’argument esgrimit és que, tot i haver venut cocaïna algun cop, en cap cas era una activitat habitual. Per això, entenia que el delicte a aplicar era el de venda de droga en petita quantitat. Per això, reclamava que només s’imposés dos anys de presó. També va sol·licitar que no se l’expulsés del país tot al·legant que si ha de tornar al seu país, la seva vida correria perill. “El seu germà va ser assassinat allà i ell tem que li pugui passar el mateix”, ha apuntat la lletrada.
A totes dues peticions es va oposar la fiscalia. En el cas del jove, argumentava que el mateix Codi Penal ja considera tràfic vendre droga a més d’una persona i recordava que se’l va extradir des de Lleida, on havia fugit després dels fets. Sobre les converses denunciades per la noia va retreure a l’advocada que no demanés l’anul·lació molt abans.
Comentaris (7)