Els fets van tindre lloc l’any 2016. L’home va deixar el cotxe com a pagament a un venedor de joies, a Lleida. L'acusat va explicar que li va fer un paper perquè els pogués utilitzar tot i les reticències del venedor en tractar-se d'un vehicle amb matrícula andorrana. Per la seva part, l’empleat de l’empresa de lloguer de vehicles va argumentar que va tenir notícia de l'afer quan el va visitar la policia per demanar-li informació. Després d’això, va viatjar a Lleida per recuperar el cotxe i llavors, el venedor de joies li va manifestar que pensava convençut que el vehicle era propietat de l’acusat.
El processat va declarar que no tenia cap intenció de robar un cotxe “i menys un Seat Toledo, perquè tinc tres cotxes, quatre, cinc o onze”. A més, va recordar que es dedicava al contraban i va qualificar de falsos els testimonis del treballador de la botiga de cotxes de lloguer i del venedor de joies. En referència al primer va afirmar que “si arribo a estar al seu costat, ens hauríem abraçat, no sé per què ha dit que no em coneix”, i del segon que “és el meu soci en el contraban”.
Durant aquella vista, la defensa va manifestar que el seu client no havia comès cap delicte ni cap apropiació perquè no hi havia rebut que ho demostrés i la fiscalia va sol·licitar dos anys de presó ferma i el pagament de 6.035,96 euros en concepte de responsabilitat civil. Finalment, el Tribunal de Corts va confirmar la condemna que es va demanar per part del ministeri fiscal.
Comentaris