El reclús mort per Covid havia renunciat a la llibertat condicional tot i tenir-hi dret

L’home, empresonat des de l’octubre del 2013 per abusar d’una menor del seu entorn familiar, feia anys que no sortia de la cel·la ni tan sols per rentar la roba, per això va declinar vacunar-se

Una imatge del centre penitenciari.
Una imatge del centre penitenciari. Toni Solanelles

El reclús de 70 anys que va morir a l’UCI de l’hospital després d’haver-se contagiat de coronavirus havia renunciat a sol·licitar la llibertat condicional tot i tenir-hi dret. De fet, s’havia abandonat fins a tal punt que feia anys que no sortia de la cel·la. La naturalesa del delicte pel qual havia estat condemnat -abusar d’una menor de l’entorn familiar- i comportaments similars previs que mai no es van acabar provant van generar en contra seva una mena de refús social. De fet, per por o pel que fos, temia sortir al carrer i en certa manera s’avergonyia d’ella mateix.

Era tal la seva inactivitat, que per això hauria declinat fins i tot a vacunar-se contra la Covid que, finalment, aliada amb la seva debilitat de base l’hauria portat a la mort. Estava ingressat al centre penitenciari des de l’octubre del 2013, i bona part d’aquests anys se’ls ha passat a la cel·la sense sortir-ne per molt que digui el ministre de Justícia, Josep Maria Rossell. Menjar, tots els interns ho fan a la cel·la. Però és que aquest intern feia anys que ni tan sols sortia a rentar-se la roba. També la rentava, com podia, dins del seu habitacle. No anava al pati i molts dies només sopava. Ni dinar no feia. Hores i hores de televisió.

Un cotxe policial en les immediacions de l'hospital.

Relacionat

Mor a l’UCI de l’hospital el reclús que es va contagiar de Covid sense sortir de la cel·la

Ni exculpar ni acusar de més, però allò cert és que el d’aquest home d’allò més conegut -i amb un cert punt de conflictivitat- en el món del taxi -en algunes ocasions en la junta de la històrica ATA- és un clar exemple del fracàs de la reinserció social que haurien de garantir els centres penitenciaris. L’home no feia cap activitat, mai no havia demanat treballar. I com que el seu comportament -a banda de com a molt alguna enrabiada puntual i molt aïllada ara ja fa temps quan havia de pagar alguna exigència judicial- era correcte, passava desapercebut. Com si no existís.

Les diverses fonts consultades no recorden que hagués de pujar mai, almenys els darrers anys, als locutoris per rebre cap visita. Ni familiars, ni amics, ni conegut, ni advocat. Ningú. Fins els carcellers se n’havien ‘oblidat’, fins al punt que ningú va pensar que era un home malalt mental més enllà dels fets que hagués comès, pels quals va ser condemnat i que el mantenien des de feia vuit anys a la Comella. Tenia clar que ‘es menjaria’ tota la condemna i no sabia pas que faria si mai sortia de la presó.

Josep Maria Rossell en compareixença aquesta tarda.

Relacionat

Interior descarta una investigació a la presó pel contagi del reclús que finalment ha mort de Covid

Rossell i el ministre portaveu, Èric Jover, van deixar clar que no s’investigaria si hi va haver alguna actuació indeguda al centre penitenciari que hagués facilitat el contagi d’aquest home. No es preveu, tampoc, que la família reclami res pel contagi dins un establiment públic més enllà, suposadament, del que els quedi en herència. Com a mínim la llicència de taxi -si no tenia cap venciment- i el cotxe amb què oferia els serveis, que porta anys i panys, aparentment, estacionat en un aparcament públic de la parròquia d’Escaldes.

Comentaris (6)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.