PricewaterhouseCoopers (PwC) no ha signat cap informe conclusiu referent a les revisions dels clients de Banca Privada d'Andorra (BPA). Així ho han assegurat fonts financeres i del sector internacional de l’auditoria. La consultora d’arrel americana hauria posat sobre la taula de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) el conjunt d’expedients analitzats. I n’ha fet una classificació en funció d’uns paràmetres predeterminats i que res no tenen a veure amb la legislació andorrana. Segons les fonts consultades, s’han basat en criteris internacionals d’allò més estrictes i que s’inspiren en directrius americanes. Hauria estat l’AREB qui ha elaborat unes conclusions. Les conclusions que determinen que més de 900 comptes són sospitosos de presumpte blanqueig de capitals i d’entre aquests, un centenar compleixen totes les condicions de risc per poder haver acollit diner rentat. Però PwC no hauria ni firmat ni afirmat que hi hagi blanqueig ni sospites. Sols que es tracta d’expedients ‘protagonitzats’ per clients que duien a terme operatives que poden resultar perilloses. Que no vol dir que ho siguin.
Durant molt temps, i en diverses fases, PwC i les autoritats administratives andorranes encarregades de la gestió de la crisi derivada de la nota del FinCEN del 10 de març de l'any passat, han mantingut una forta pugna per trobar la fórmula per com presentar els resulats del treball encarregat a la consultora. Fins al punt que l'administració del Principat responsable de l'encàrrec va endarrerir pagaments si PwC no tirava pel camí que més hauria convingut a l'encomanador. La feina es va encarregar poc després de la intervenció bancària segons exposava el comunicat emès per l'AREB dimarts en base a uns treballs dels quals no se n'ha tramès cap còpia ni als afectats per la intervenció ni als grups polítics amb representació parlamentària. Les dates citades en el comunicat posen de relleu que es tracta de la mateixa feina sobre la qual el ministre de Finances, Jordi Cinca, es va comprometre a informar el Consell General l'estiu passat. I mai hi ha hagut cap comunicació en aquest sentit. De les dates esmentades, també es desprèn que l'informe hauria estat lliurat el 29 de febrer, un fet que topa amb el procés de subhasta. Si aquell dia era el darrer que inicialment tenien els interessats en adquirir el banc pont, es feia molt difícil que tinguessin els possibles ofertants les dades necessàries per poder fer les seves propostes. El 'data room' havia de ser incomplert sí o sí.
Segons les fonts, hi ha dos grans apartats que han servit per generar un gran nombre d’expedients que PwC considera de risc i que l’AREB ha acabat assimilant a possible blanqueig. D’una banda hi hauria, segons els consultats, tots aquells clients que van arribar a Banca Privada d’Andorra (BPA) a través de les cases de canvi fonamentalment argentines. Són bàsicament dues cases de canvi que aporten, però, prop de 800 clients, molts d’ells estalviadors mitjans o petits que pretenien evitar, traslladant els seus diners a Europa, els ‘corralitos’ tradicionals en aquell país d’Amèrica del Sud. El regulador del sector financer andorrà, l’INAF, sabia perfectament que BPA operava amb cases de canvi. O segons el llenguatge usat pel supervisor, que treballava amb intermediaris financers. I mai en va fer una observació negativa i menys encara en va exigir una prohibició. L’altra bloc significatiu de clients que estarien immersos entre els més de 900 de risc o alt risc que assegura l’AREB que hi havia a BPA serien els coneguts popularment com a PEP’s. O sia, persones exposades públicament. Són persones que ocupen o han ocupat càrrecs de responsabilitat política als seus respectius llocs d’origen i que, en conseqüència, poden haver dut a terme pràctiques lligades al tràfic d’influències o a suborns. Però que hi hagi el risc potencial no vol dir que hagin dut a terme cap d’aquests delictes.
Però l’AREB, i en nom seu els administradors de BPA, per justificar tot el procés que s’ha fet fins ara anirà aportant dossiers a la UIFAND per crear un volum. Una expectativa. Serà la UIFAND qui haurà d’analitzar des del punt de vista de la pràctica exacta, de l’operativa realment realitzada, si hi havia blanqueig o no n’hi havia. I encara s’estan fixant uns criteris, unes formes de procedir que es comencen a preparar, amb les quals no pas tots els integrants de la UIFAND estan d’acord, segons que ha pogut saber l’Altaveu. Després, l’oficina dirigida per Carles Fiñana encara haurà de reportar els casos que vegi realment vinculats al rentat de diners a la fiscalia. I serà el ministeri públic el que haurà d’avaluar si hi ha indicis de delicte o no n’hi ha i enviar les causes a la Batllia perquè les instrueixi. El procés, doncs, es preveu llarg i, sobretot, complexe. I que pot generar un voluminós nombre de plets atès que cada dossier que vagi passant aquests ‘filtres’ comportarà que el seu titular continuï bloquejat a BPA i, per tant, sense accés a poder retirar els diners. D’aquí que cada titular, eventualment, adopti les mesures que cregui escaients.
I entre els cent expedients d’alt risc, la immensa majoria són els que estan vinculats a les causes ja judicialitzades. De les tres que eren conegudes ja quan el FinCEN va publicar el ‘Notice’ en pengen unes quantes desenes. S’inclouen en aquest grup, en aquest centenar, no només els expedients que fan part de les persones directament protagonistes de la investigació dels casos Petrov, Petroli i Pallardó (Emperador), també tot un seguit de persones que per diferents motius han tingut vincles amb aquells implicats. Cap dels clients que s’han presentat degudament a formalitzar el seu Know Your Costumer (KYC) mai no han sabut si la documentació aportada era prou vàlida o no. I si serien enviats al banc pont o, per contra, continuarien bloquejats a BPA.
El malestar de clients
I d’aquí ve un important malestar dels clients. L’Altaveu ha pogut constatar que hi desenes de clients que no han estat mai citats perquè presentin la documentació necessària. Automàticament, totes aquelles persones que no s’han presentat passen a estar entre els 1.200 que l’AREB considera que si presenten allò que se sol·licita podrien arribar a passar a Vall Banc. La sospita és que hi ha tot un grup de clients dels quals es pensa ‘confiscar’ els dipòsits per poder ‘amortir’ el cop que es pugui causar a d’altres dipositants. També queden bloquejats, segons les fonts, clients que malgrat personar-se a l’elaboració dels KYC s’han negat a lliurar la documentació. I no pas perquè no la poguessin aportar.
Les fonts consultades han assegurat que hi ha hagut diversos dipositants que han exigit als gestors de BPA encarregats de l’elaboració dels KYC de comú acord amb els consultors de PwC que se’ls requerís per escrit tota la informació que se’ls sol·licitava. Per exemple, si tenien béns patrimonials a Espanya i quins. O fora d’Espanya. Si tenien dipòsits en bancs més enllà d’Andorra i, especialment en paradisos fiscals. Evidentment, els elaboradors de KYC mai no han fet cap requeriment per escrit. I tampoc no han volgut certificar quins eren els documents que recepcionaven. Segons ha pogut contrastar l’Altaveu, alguns clients no residents al Principat van reclamar que PwC es fes responsable de la custòdia de la documentació que es pogués lliurar. I que assumís una eventual responsabilitat legal en el cas que dades contingudes en aquella documentació acabés apareixent en organismes que puguin iniciar una persecució als dipositants pel fet de ser, com molts dels assenyalats per l’AREB, ‘simples’ evasors fiscals, que no deixa de ser el client tipus de la banca andorrana durant molts anys.
Comentaris