Alguns dels promotors del descartat heliport al roc del Patapou són ara els que impulsen el projecte a Llumeneres. De fet, la idea era molt similar. Amb una diferència: en aquest cas l’administració pública estatal no apareixeria fins al tram final de ‘la història’. O més enllà: quan ja fos una realitat i no hi pogués haver marxa enrere. El ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, coneix de ben a prop, doncs, els impulsors d’aquest nou equipament que ja ha generat un notable recel entre la població laurediana. No només això: Alcobé seria un dels defensors del projecte. Així ho han indicat diverses fonts, que han assegurat que el Govern portava l’afer amb la màxima prudència per, primer, no esverar el galliner i, segon, perquè no es podia permetre un nou fracàs.
La mobilització ciutadana, l’oposició que hi ha a Sant Julià davant la possibilitat que s’hi faci un heliport -una altra cosa és el terreny de la Borda Vidal, descartat pel Govern mateix segons que va deixar clar en seu parlamentària el ministre que tutela la necessitat de poder disposar de la infraestructura, que va descartar ara els terrenys públics que s’havien analitzat, llançant per tant temps i diners en estudis i anàlisis-, haurien fet entrar molts dubtes a Lluís Mas, el propietari del terreny privat on estava previst que s’ubiqués el nou heliport de naturalesa igualment privada a l’inici. Però el projecte existeix i el mateix executiu ha hagut de reconèixer amb la boca petita i tot i que de manera oficiosa, que sí que hi ha una inversió privada tendent a fer realitat el projecte heliportuari. Alcobé, davant el Consell, sols va parlar de forma genèrica. I de la necessitat de buscar terrenys privats on poder situar l’heliport. Descartant, per l’altura, dues parròquies: Ordino i Canillo.
Ni el ministre ni el Govern no han explicat en cap moment quin lligam tenen amb el projecte. Ni tan sols en quin estat es troba la sol·licitud privada per dur a terme l’heliport. Un parell dels promotors de l’heliport projectat al roc del Patapou -un projecte que no només se’n va anar en orris ell si no que també va fer aflorar diferències irreconciliables entre els empresaris que l’impulsaven- es trobarien rere els contactes que s’han fet per col·locar l’heliport a tocar Certers. Una ubicació que des del sentit comú ningú no entén, però que tant tècnics espanyols com integrants del departament de Transports del Govern haurien validat.
Cap contacte a la Massana
Actualment, al Principat ja hi ha un heliport en un terreny privat. Justament, alguns dels empresaris ara interessats en instal·lar-se a Llumeneres també havien estat involucrats al seu dia amb la societat que explota l’heliport de la Massana. Les diverses fonts consultades han assegurat que tot i tenir una dimensions potser més reduïdes de les que es pretendrien per un heliport nacional d’ús ‘comercial’, l’equipament podria arribar a ser compatible. La propietat del terreny hauria renovat el contracte de lloguer amb l’empresa que l’explota i no ha mantingut cap contacte amb l’administració governamental per avaluar una possibilitat que hores d’ara es descarta des de tots els àmbits: que passi a tenir més volada. I mai millor dit.
Altres fonts han assegurat que també en aquest cas hi hauria oposició veïnal. Els residents a l’Aldosa massanenca ja han mostrat en més d’una ocasió les queixes per les molèsties que els ocasions l’actual heliport. I “és de suposar”, indiquen les fonts, que “si mai adoptés la catalogació de nacional hi hauria més regularitat de vols i, en conseqüència, l’impacte sonor i de tota mena seria molt pitjor”.
Comentaris