La demanda presentada al Congrés pels diputats Míriam Nogueras i Josep Pagès dona molta transcendència a la compareixença de Villarejo a la Seu de la Justícia andorrana i, en concret, a les seves declaracions en el marc de les diligències d’instrucció del denominat ‘cas Rajoy’. Ressalten els dos integrants de Junts en la seva petició que el comissari va assegurar davant la batlle instructora de la causa que la intervenció de Banco Madrid i la seva matriu havia estat “cosa de l’expresident Mariano Rajoy i del seu govern” i recorden que el policia retirat va validar totes les seves notes d’intel·ligència i els correus electrònics que sobre l’afer van quedar incorporats al sumari de la causa que s’instrueix a Andorra.
Els dos diputats recorden la normativa i invoquen la possibilitat que el govern espanyol no hagi d’atendre al secret d’Estat per aportar determinades comunicacions. També recorden que s’han fet dues peticions prèvies de documentació a través de la comissió parlamentària instaurada al Congrés espanyol per analitzar els efectes de la denominada ‘Operació Catalunya’ i l’actuació de la ‘policia patriòtica’ i diversos responsables polítics, especialment del ministeri d’Interior quan n’era el titular Jorge Fernández Díaz.
Junts considera molt rellevant les manifestacions de Villarejo i creuen que té tot el sentit del món poder accedir a una llarga llista de documents, molts dels quals tenen a veure amb Andorra i el que hauria estat, en definitiva, la intervenció de BPA. D’aquí que es demani informació que ja havia sol·licitada anteriorment i, a aquesta, que s’hi afegeixin més documents, alguns dels quals també tenen a veure amb la derivada andorrana del cas, com l’informe que el comandant Basilio Sánchez Portillo hauria fet arribar al FinCEN, com ell mateix va reconèixer en un reportatge de Tele5.
La sol·licitud documental és molt àmplia, amb la petició de tots els informes elaborats pels grups d’anàlisi i tractament d’informació de la policia nacional espanyola que tinguin a veure amb les denominades ‘Operació Catalunya’ o ‘Operació Barna’. Però també molts més documents. I molts tenen a veure amb l’activitat desplegada pel Sepblac en relació amb autoritats o organismes americans com el mateix FinCEN però també l’FBI, la DEA i altres. S’inclou també la demanda de correus electrònics que hagués pogut enviar l’organisme espanyol de prevenció del blanqueig amb infinitat de paraules clau entre les quals moltes de vinculades amb Andorra o, també, informacions o comunicacions que hagués pogut emetre un exresponsable del Tresor espanyol que també va ser secretari d’Estat d’Economia.
Comentaris