El món de l’esquí plora la mort d’una de les primeres argentines a fer cap a Andorra

Gabriela Andrade, que havia format centenars de joves esquiadors a través de diversos clubs, ha estat lligada a l’esquí escolar fins pràcticament el darrer moment; se li farà un tribut dimarts però els detalls encara s’han de concretar

Comentaris

Gabriel Andrade amb el seu equipament habitual: preparada per a l'esquí.
Gabriel Andrade amb el seu equipament habitual: preparada per a l'esquí. ECA

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

L’Escola Nacional Andorra d’Esquí (ENAE), l’Esquí Club Pas-Grau, el Soldeu Esquí Club (SEC), l’Esquí Club d’Andorra (ECA), l’esquí escolar… o el seu Bariloche natal. Desenes, centenars, milers de joves van passar per les seves mans. Per la seva tècnica. Per les seves ganes d’ensenyar la passió per l’esquí. Per esquiar i fer-ho de la millor manera. Gabriela Andrade va ser una competidora més que notable. I una instructora d’esquí, una monitora, excel·lent. Per això el món de l’esquí a Andorra -però també a Bariloche, a l’Argentina- en plora la seva mort. Portava un temps combatent una greu malaltia que finalment li ha segat la vida. Se la considera “referent del món de l’esquí a Andorra”.

Andrade ho va portar amb la màxima discreció possible perquè l’últim que volia deixar de fer era esquiar. D’aquí que continués amb una de les seves passions: l’esquí escolar. “En sabia molt. Com a entrenadora transmetia molt bones vibracions als corredors”, recorda Toni Crespo, una de les referències de l’esquí andorrà i que va fer el camí invers al que va dur a terme Andrade, que va ser de les primeres dones argentines en aterrar a Andorra vinculada al món de la neu. Crespo va fer la primera temporada a l’Argentina el 1978. Gabriela, Gabi, va fer el camí invers un parell o tres d’anys després. 

Originària de Bariloche estava entrenant a França amb l’equip olímpic argentí. Però els van dir que no competirien -la federació es va quedar sense diners o quelcom de similar- i una de les components del grup coneixia Julio Vallmitjana, un altre argentí que ja s’havia establert a Andorra, a Saetde. Van parlar amb ell i els va oferir feina a Andorra. De seguida Andrade es va formar per tenir les titulacions i va començar a treballar a l’Escola Nacional Andorrana d’Esquí. Pas-Grau, Soldeu, ECA… i fins l’esquí escolar va arribar a coordinar durant molts anys.

No hauria deixat mai d’esquiar. De fet, tot i que totalment establerta a Andorra -fins i tot afillada i amb passaport-, va continuar fent estades a Bariloche, on molts estius andorrans hi duia joves promeses del país perquè poguessin entrenar. Els instruïa amb el mateix caràcter competitiu amb el que va arribar la dècada de 1980. Amb la mateixa força ha estat combatent la malaltia però en aquesta ocasió no ha pogut vèncer la cursa. La mort la va atrapar hospitalitzada a Barcelona, on va ser incinerada fa un parell de dies.  

L’entorn professional i molts amics estan ultimant un senzill però, s’espera, sentit homenatge. Hauria de ser dimarts al tomb d’una missa que segur que hi haurà. De moment, tant l’ECA com la FAE ja han fet arribar les seves condolences. Des de l’últim club on va estar el missatge que es dona és que “has deixat una empremta inesborrable en tots nosaltres. El teu record continuarà viu a les muntanyes, a les pistes i als nostres cors. Gràcies per cada somriure, cada ensenyança i cada moment compartit”

De la seva banda, la federació ha lamentat la defunció d’Andrade referint-se als clubs on havia estat. “Per ella han passat gran part dels joves esquiadors i esquiadores d’Andorra. Gràcies per tant”, afirma la FAE a través de les xarxes socials, en què s’annexa una petita comunicació en què s’hi diu que la monitora, “una gran persona i referent del món de l’esquí a Andorra”, “va transmetre passió, valors i estima per la neu a moltes generacions. El seu llegat perdurarà en tots aquells que van tenir la sort de compartir el camí amb ella”.

Comentaris

Trending