Villarejo va declarar que es va considerar clau poder destapar comptes bancaris dels dirigents polítics catalans a Andorra. I una vegada descartat actuar d’alguna manera contra Andbank per la suposada coincidència de comptes dels Pujol i del rei Joan Carles, tal i com va fer constar en algunes de les seves notes, va recordar el comissari jubilat, “es va decidir intervenir Banco Madrid”. Amb tot, com poder anar contra el banc espanyol i la seva matriu andorrana "es va cuinar a molt alt nivell”. I aquí és quan Villarejo implica a Rajoy mateix, de qui el secretari d’Estat Francisco Martínez diu que “està obsessionat.
Davant de tot això, Villarejo confirma que es munta tota una estratègia que, en primer lloc, passa per mirar d’aconseguir “demanant-los per les bones a BPA les dades de Pujol o, pel contrari, els tancarien el banc”, un pas que faria d’entrada l’agregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso. Villarejo assegura que va advertir per exemple a l’antecessor de Barroso, Bonifacio Díez, que no s’involucrés en segons què, però també deixa clar que per molt comissari que se sigui o fins i tot més i tot a nivell policial, no es deixa de ser “corretja de transmissió del poder”. I tot plegat eren decisions polítiques.
Ara bé, sí que deixa clar el comissari jubilat en la seva declaració a la Seu de la Justícia que un homòleg seu com José Luis Olivera, que en aquell moment era director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), va deixar de participar en reunions on es van prendre decisions “com a maniobra de distracció” per tal de desviar tota l’atenció cap a BPA mirant d’obtenir el suport americà. Segons Villarejo, Olivera es va negar a firmar els acords “per intervenir Banco Madrid” atès que va considerar que tot plegat “era una emboscada i una presa de pèl”.
Comentaris (2)