Els models divergents sobre com afrontar la problemàtica han quedat en evidència tant en el debat de la mateixa llei com el previ que s’ha fet amb les reserves d’esmena presentades pel PS, que, com era de preveure, han estat refusades. Per un costat, el bloc de la majoria i Govern han fet una clara defensa de la llei tot argumentant la necessitat de posar fi a “l’excepcionalitat” de les pròrrogues vigents des del 2019. Així ho ha argumentat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha posat en relleu que arriba després “d’un treball intens de Govern en mesures per facilitar l’accés a l’habitatge”, entre les quals ha citat l’impuls del parc públic, les lleis òmnibus o l’impost a la inversió estrangera immobiliària.
Un cop més, des de l’executiu s’ha assegurat que es busca una desintervenció “progressiva i amb garanties”, que “no vol trencar res sinó mantenir la cohesió existent fins ara”. Marsol ha citat tres punts del text que reforcen, al seu entendre, la protecció que tindran els inquilins. El primer, la progressivitat en el temps; el segon, el fet que es limitin les rendes dels nous contractes -”volem que la gent es pugui quedar al seu habitatge i evitar moviments especulatius”, ha indicat-; i, finalment, el règim sancionador. “Si no es compleix hi haurà conseqüències i Govern serà contundent a l’hora d’aplicar-les”, ha afirmat. Durant el debat, Marsol no ha perdut l’ocasió per tornar a acusar l’oposició de deixar sol l’executiu en aquesta matèria. “Moltes vegades fan servir l’habitatge per intentar guanyar vots o fer que els perdem nosaltres”, ha etzibat.
Els arguments han estat idèntics als expressats des de la majoria per la consellera general demòcrata Berna Coma. L’ordinenca ha insistit en el fet que les pròrrogues van ser “una decisió excepcional i necessària” però que “no pot convertir-se en permanent”. Així, ha apunta que “així no es resolen les causes estructurals del problema”. Com havia fet Marsol, la parlamentària ‘taronja’ ha assegurat que la llei és garantista: “No permet una liberalització total. Protegeix els llogaters”, ha afirmat, tot negant que “les famílies hagin d’anar a viure al carrer o marxar del país”.
Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha lamentat, en primer lloc, la manca de voluntat de la majoria per negociar possibles canvis al text. A partir d’aquí, ha desgranat els motius pels quals, al seu entendre, s’ha arribat a l’actual situació, com ara “una obertura descontrolada des del 2011” amb una presència de la inversió estrangera en immobles que “s’ha permès o, fins i tot, incentivat”. Al seu entendre, les “mesures tan agressives” que s’han hagut d’adoptar són conseqüència, justament d’haver fet malament les coses. El líder de Concòrdia ha posat sobre la taula mesures que serien necessàries per capgirar la situació. Entre aquestes, una moratòria a la inversió estrangera en immobles o endurir la tributació sobre les plusvàlues per atacar de forma clara l’especulació. A banda, ha posat en relleu que el text no té en compte aquells contractes que s’hagin signat a partir de cartes enviades prèviament a la seva aprovació.
Des del PS, Pere Baró, president suplent del grup, no ha amagat la por a les conseqüències que, al seu entendre, pot tenir la llei. “Pot ser la fi de l’Andorra que coneixem”, ha advertit. El motiu? El fet que “no és el moment de desintervenir perquè no es donen les condicions”. En aquest sentit, ha lamentat que “el parc públic encara és insuficient” i que, en canvi, altres mesures del Govern “no estan prou ben dirigides”. Així, ha defensat que “el mercat s’ha de descongelar quan les condicions ho permetin” i ha alertat que, en canvi, la llei suposarà que a partir de l’1 de gener “el 35% dels contractes quedin alliberats: són 7.000 llars, 7.000 famílies, 7.000 històries”. Per això, ha acusat la majoria de “escollir entre una Andorra reservada per a qui més té” davant “l’Andorra que pugui continuar sent considerada casa d’aquells que l’han construït”.
Des d’Andorra Endavant, Carine Montaner s’ha mostrat crítica amb el text, tot defensant que continuar amb les pròrrogues suposa un fre per posar nous pisos al mercat. En canvi, ha defensat el seguit de propostes que, durant els darrers temps, ha elevat per afrontar la problemàtica, com la necessitat de permetre fer pisos més petits, apostar pel ‘coliving’, les construccions modulars o el lloguer moblat flexible. “De solucions, n’hi ha”, ha assegurat, a la vegada que ha lamentat el temps perdut, al seu entendre, durant la legislatura. “Han passat tres anys i hem trigat a fer res”, ha etzibat. Sí que ha celebrat, però, que després de “quatre vegades” finalment s’hagi acceptat que no es permeti a societats no residents tenir la seu social en un pis residencial.
Comentaris