Espot fixarà les eleccions quan s’aprovi el pressupost i “el gruix de lleis importants” pendents

El cap de Govern estableix “la forquilla” de la data dels comicis entre finals de febrer i abril a la vegada que avisa que, en cap cas, coincidiran amb el referèndum sobre l’acord d’associació: “no podem barrejar naps amb cols”

El cap de Govern, Xavier Espot, durant l'entrevista a RNA.
El cap de Govern, Xavier Espot, durant l'entrevista a RNA. RTVA

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Data concreta, encara no, però Xavier Espot té clar quina és “la forquilla” sobre la qual es mou el dia de les eleccions generals de l’any vinent. Seria entre febrer i abril. El mandatari ha deixat clar que “esgotaré la legislatura” però que “tampoc s’allargarà més del compte”. La condició essencial, segons ha explicat, serà que “s’hagi aprovat el referèndum [pel 2027] i el gruix de lleis importants que ens permetin dir que hem complert de forma suficient el nostre programa”. A la vegada, ha remarcat que el referèndum sobre l’acord d’associació no coincidirà amb els comicis. “Si no ho podem separar prou, s’haurà de fer després”, ha avançat.

El cap de Govern ha estat entrevistat al programa ‘Avui serà un bon dia’ de Ràdio Nacional (RNA) i un dels primers temes que ha sorgit ha estat, justament, la data de les eleccions. “La meva idea és esgotar la legislatura però no postergar-la més del que sigui necessària. L’any vinent toca iniciar una nova etapa”, ha assegurat Espot que, però, ha afirmat que no pot dir un dia exacte perquè “no el sé ni jo”. I és que argumenta que “sempre s’ha volgut articular com a una potestat unilateral però un mandatari responsable pren la decisió seguint determinades premisses que no depenen només d’ell”.

Durant l’entrevista, Espot ha disparat amb bala als rivals electorals, principalment Cerni Escalé i Carine Montaner: “Si acaben governant, ho patirem” ja que “el programa polític i la ideologia que defensen no estan a l’altura dels reptes i de les necessitats del país”

Espot ha deixat clares quines serien aquestes premisses: “Quan s’hagi aprovat el pressupost i el gran gruix de les lleis importants i puguem dir que el nostre programa electoral s’ha executat suficientment”. Això suposaria convocar els comicis “entre finals de febrer i inicis de març” i, per tant, pel que fa a la data, “ens movem entre febrer, març i l’abril”. Això suposaria que es facin “quatre anys exactes” després de les del 2023. Un fet que, al seu entendre, és normal. “No hi ha cap circumstància extraordinària que justifiqui allargar la legislatura més del compte”, ha apuntat.

El que sí que té clar Espot és que les eleccions no coincidiran pas amb una altra gran cita amb les urnes: el referèndum sobre l’acord d’associació. Sobre quan es pot celebrar, el mandatari demòcrata ha remarcat que la data tampoc està del tot en les seves mans, però sí que té clar que “no anirem a unes eleccions general i a votar una qüestió tan substancial com aquesta; si no podem separar-les convenientment, el referèndum s’haurà de fer posteriorment”.

Això, defensa, no ha de ser un problema. El conveni, ha indicat, “no entrarà en vigor fins a la ratificació al Consell” i s’ha demanat “per què alguns tenen tanta pressa si mentre no es fa la consulta i no el valida el parlament no tindrà els efectes tan dolents que ells propugnen”.

Pel que fa al calendari, Espot ha apuntat que al llarg de les properes setmanes -finals de setembre o inicis d’octubre- es farà la signatura, un fet que “no és irreversible” sinó que només suposa “estabilitzar el text”. A partir d’aquí, s’enviarà al Parlament Europeu, que “si no passa res, el ratificarà en dos, tres o quatre mesos”. I seria llavors quan es podria convocar el referèndum, però aquí ha remarcat que “si coincideix amb la contesa electoral no ho farem perquè no volem barrejar naps amb cols”.

A banda, ha deixat clar que entre la convocatòria i la celebració caldrà deixar un temps prudencial: “no podem anar a votar en quatre dies; fa falta un temps mínim per constituir grups d’electors i que es pugui fer una campanya, que va molt més enllà d’un debat a dos entre Cerni Escalé i jo mateix”. En aquest sentit, ha apuntat que “no passa res si es fa en tres o sis mesos” després de “deu anys de negociació i dos esperant al Consell Europeu”. Aquesta darrera espera, ha volgut deixa clar, es deu a “circumstàncies que no tenen a veure amb nosaltres”. Més concretament, a la disputa existent entre San Marino i Bulgària, que va frenar la validació del document al Coreper.

Un cop més, Espot ha defensat a capa i espasa l’acord. “No podem obtenir un acord millor”, ha assegurat amb contundència. Entre altres coses, perquè “la UE ja no està per la labor de tornar a negociar”. I això ho ha aprofitat per llançar un dard contra Cerni Escalé. “Hi ha qui fa uns mesos deia que aniria a Brussel·les a renegociar. Això no és mentir?”, ha manifestat. Per això, ha alertat que “segons qui governi la propera legislatura, el referèndum estarà tocat de mort. No tinc cap dubte que faran campanya des del Govern pel ‘no’”.

De fet, durant l’entrevista ha aprofitat per llançar atacs contra els seus rivals electorals, citant expressament Escalé i Carine Montaner -no en canvi al PS-. I ha defensat una opinió clara: no els veu capacitats per comandar un executiu. Ni a un ni a l’altra. “No dubto de les seves capacitats intel·lectuals però per governar les coses són molt més complexes, particularment en les relacions internacionals”, ha explicat. Per això, ha expressat “la convicció que no estan preparats per agafar les regnes del país”. I ha advertit que “si ho acaben fent, ho patirem” a banda de comentar que “el programa polític i la ideologia que defensen no estan a l’altura dels reptes i de les necessitats del país”.

EL CANDIDAT DE DEMÒCRATES

Espot també s’ha referit als moviments del seu partit de cara a les eleccions. Ha deixat clar que serà “l’executiva” qui hagi de decidir tant la fórmula com es concorrerà als comicis com el cap de llista. “El que compta per damunt de tot és que hi hagi un projecte amb persones capacitades i que defensi la centralitat política i la necessitat permanent de reformar-nos perquè Andorra només pot prosperar si està oberta al món però també va fent canvis”, ha manifestat. També s’ha mostrat convençut que “hi ha candidats capacitats per ser cap de Govern” i, tot i no voler expressar l’opinió “per no condicionar el debat”, si que ha assegurat que Ladislau Baró “seria un bon candidat i encara millor cap de Govern”, ja que “és una persona que té una trajectòria i una experiència personal i política que fa que sigui idoni per afrontar aquests reptes”. Malgrat això, també ha remarcat que “no és l’únic”.

Sobre el fet que encara no s’hagi pres la decisió i Baró no s’hagi postulat obertament com a cap de llista, Espot ho ha considerat “normal” i, de fet, ha aprofitat per llançar un darrer dard als rivals. “Vol reflexionar i valorar els projectes abans de dir que sí”, ha justificat. En canvi, ha etzibat que “a mi em fa malpensar qui es declara candidat tres anys abans de les eleccions” tot indicant que “em mereix més confiança les persones amb capacitat d’autocrítica i que, fins i tot, estant molt capacitades, pensen que no ho faran prou bé. És una qualitat important quan es vol ser cap de Govern”.

Comentaris (13)

Trending