El document, que tracta vuit grans temes (registre de la propietat, salar mínim interprofessional, revisió del sistema impositiu, mesures sobre els treballadors autònoms, ajudes als estudiants, IPC, eliminació de la bretxa salarial i preus públics relatius als serveis sociosanitaris), és una resposta a les mesures anunciades fa alguns dies pel Govern i que els sindicats refusen en gran part.
“Creiem que la problemàtica econòmica de la ciutadania d’Andorra no es soluciona amb aquest paquet d’accions -plantejades pel Govern. ja que s’han d’implantar mesures que tinguin visibilitat i eficiència a llarg termini. Per tant, no avalem les ja esmentades mesures”
Segons recull el document tramès al ministre d’Economia, Jordi Gallardo, “creiem que la problemàtica econòmica de la ciutadania d’Andorra no es soluciona amb aquest paquet d’accions ja que s’han d’implantar mesures que tinguin visibilitat i eficiència a llarg termini. Per tant, no avalem les ja esmentades mesures a dur a terme a excepció d’aquelles que aboguen per la sostenibilitat, l’estalvi energètic i la flexibilització d’ajuts a l’estudi i tot el que aquest comporta”.
L’agrupació sindical sorgida arran de la voluntat institucional, política, de modificar el sistema de pensions de jubilació, i del treball que s’està fent en comissió legislativa, considera que “les nostres propostes han d’ésser valorades, debatudes i consensuades entre els membres del Consell Econòmic i Social”. Els sindicats fa dies que mantenen trobades per proposar models alternatius als que estan plantejant tant el Govern com les formacions amb representació parlamentària.
En el document elaborat es demana la creació d’un registre de la propietat públic i gratuït i un preu de referència de tots els habitatges destinats al lloguer que tingui en compte la seva ubicació. Es demana “establir un preu màxim en les parròquies centrals de 8 euros el metre quadrat, en obra nova, amb la finalitat de premiar a tots aquells propietaris que lloguin per un preu inferior a l’establert (8 euros) amb una bonificació via impositiva i que així premiï l’esforç efectuat pel propietari de l’immoble. En el mateix context evitar, via impostos al propietari, una superació del preu establert per metre quadrat en el lloguer d’immobles".
També citen els sindicats que “en el context dels habitatges de compra proposem que tota promoció privada que es presenti per a l’adquisició d’un habitatge, ha de ser l’Estat andorrà junt amb els Comuns, qui ha de promoure un 20% dels habitatges en règim d’habitatge protegit, entenent-se aquest, per persones del país a preus assequibles”. I s’afegeix que “aquestes ajudes es poden fer efectives a partir de la cessió de terrenys als Comuns, d’accions impositives i d’altres mesures existents i a debat. No és qüestió que el promotor hi perdi diners, si no que els habitatges s’ajustin al seu preu real i que aquest sigui assumible per a qualsevol treballador del país i que així ho sol·liciti”.
SALARIS
Sobre qüestions salarials, el document manté que “el salari mínim interprofessional hauria de tenir un increment del 20% sobre l’actual per donar al ciutadà la opció de tenir una qualitat de vida digna”. Com a segona opció, si és que la primera prioritat es desestimés, es proposa “establir la tretzena paga obligatòria ja que supliria aquest augment del 20% sobre el salari mínim interprofessional i seria una bona opció i motivació laboral per al ciutadà que viu i treballa al país”.
Una altra de les propostes destacades que fan els sindicats és que els salaris més elevats, és a dir, els que superin els 40.000 euros anuals, hagin d’estar sotmesos a un IRPF del 20%, és a dir, del doble que en l’actualitat
Els sindicats també recorden que “actualment no consta per llei l’aplicació de l’IPC a l'empresa pública i privada tot i que aquest marca l’encariment del preu de la vida. Tampoc existeix en el cas dels pensionistes. Per tant, els salaris han d’adequar-se a aquest encariment de manera unitària a tots els sectors de la població per evitar la bretxa entre els salaris i aquest encariment que, darrerament, s’ha disparat per diversos motius”. En conseqüència es proposa que, per llei, s’estableixi “l’IPC obligatori per tothom, integrant-lo als salaris de la totalitat dels treballadors i treballadores del país, així com en les pensions”.
Altres de les propostes destacades que fan els sindicats és que els salaris més elevats, és a dir, els que superin els 40.000 euros anuals, hagin d’estar sotmesos a un IRPF del 20%, és a dir, del doble que en l’actualitat en el tram superior. O que l’Estat bonifiqui un 30% del cost del lloguer de l’habitatge a l’estudiant que hagi de marxar a estudiar fora d’Andorra i sempre que la mensualitat de l’arrendament no superi els 700 euros. També es reclama la derogació del reglament que comporta un encariment molt remarcable en matèria de preus dels serveis socials i sociosanitaris.
Comentaris (12)