“Ens van dir que per la situació que havíem passat, el Govern ens donaria l’oportunitat de ser legals.” La frase és d’un dels treballadors colombians que ara fa deu dies, potser una mica més, va veure com una inspecció d’immigració i de treball a l’empresa on treballava posava fi a un somni que havia esdevingut malson. Davant el rebombori causat pel suposat cas d’explotació laboral, l’administració que descarta el tràfic de persones que els propis afectats consideren que hi va ser els va fer un oferiment vanagloriós.
Cap dels treballadors sud-americans que es trobaven en situació il·legal en la darrera remesa detectada no estaria, almenys en principi, al país. Més lluny o més a prop del Principat, tots van córrer a marxar-ne quan els van advertir que tenien un temps màxim per fer les maletes. Es van trobar després que davant la situació viscuda i gairebé per pena, com admeten alguns dels afectats, se’ls oferia l’oportunitat de convertir-se en legals sempre que, això sí, trobessin una feina. I se’ls donava un temps raonable per estar-se al Principat en una situació diguem-ne al·legal per fer aquesta recerca laboral.
Els treballadors que es van veure involucrats en la darrera inspecció d’Immigració i Treball ja no són des des fa dies, en principi, al país
Es dóna el cas, però, que les tres persones que havien vingut de Colòmbia per treballar amb el comerç Fornera 1985 ho havien fet ja amb feina suposadament assegurada. I a través d’una societat instal·lada en una població colombiana (Tuluá) que feia contactes, suposadament, per compte de l’empresa els expedients sancionadors d’Immigració i Treball contra els quals continuen endavant. Algun dels empleats d’aquesta darrera remesa de colombians -n’hi ha hagut més els darrers mesos, també d’altres nacionalitats sud-americanes, atès que la rotació era una constant- no descarta del tot poder aprofitar l’oportunitat. L’oferiment. Però no és gens clar.
La situació viscuda al país, amb jornades laborals de 14 i 16 hores diàries, tots els dies de la setmana, amb un sou que no era el promès i un control obsessiu per part de l’empresari, no ajuda gens. D’altra banda, però, tant treballadors d’aquesta darrera remesa com d’altres ciutadans colombians que van venir amb anterioritat al país per treballar per compte del mateix grup de cafeteries-forns-pastisseries tenen el repte de tornar a casa amb alguns diners estalviats. Com a mínim, per poder saldar els deutes contrets.
I és que segons han explicat més d’un d’ells, per poder finançar els tràmits que els van demanar de fer o la documentació que havien de complimentar, van haver de vendre algunes de les seves pertinences en el seu país d’origen. Fins i tot, recórrer al finançament d’algun usurer -figura molt més tradicional que aquí en aquelles latituds- amb el qual ara tenen un deute contret. El somni europeu, que és així com s’ho van plantejar quan van rebre l’oferta de feina procedent d’Andorra, es va veure trencat.
L’empresari tanca el local d’Escaldes i en culpa les informacions
I trencat, no, però tancat, sí, hi ha l’establiment que Fornera 1985 tenia a Escaldes, a l’avinguda Carlemany. Amb un paper manuscrit penjat a la porta de vidre del local, s’informa del tancament i culpa del mateix a les informacions esbiaixades aparegudes. Els establiments de la Massana, ara per ara, continuen funcionant a ple rendiment. S’hauria aturat, també, el projecte d’obrir un altre local a la zona de la plaça de les Arcades d’Andorra la Vella. Informacions derivades d’una actuació de l’administració i d’unes denúncies d’uns treballadors que pensaven que tenien uns papers que mai no van tenir i que ningú no els ho va dir malgrat que l’empresari n’era conscient.
O d’uns diners que se’ls feia pagar per poder arribar al país, o que se’ls descomptava de la nòmina sempre amb ‘l’assegurança’ que suposadament comportava el pagaré que alguns d’aquells treballadors colombians havien signat al seu país abans d’embarcar-se en la seva aventura andorrana. I sense dubtar d’una pastisseria magnífica, d’uns productes excel·lents -com més a l’inici del projecte, fa tres anys, millor, asseguren clients assidus a les cafeteries- tampoc no es pot oblidar de qüestions menors al costat dels ‘drames laborals’ -les de fa deu dies no eren les primeres accions que afrontava el mateix empresari- com els impagaments de lloguers o les demandes per no pagar serveis que sol·licitava, rebia… i se n’oblidava.
Comentaris