Escaldes du el ‘cas Xirro’ a la Batllia convençut que és “un tema d’irregularitats administratives”

Els cònsols i el secretari general repassen la cronologia respecte de la finca Terres del Solà de l’Estany i deixen clar que “en cap cas no és una persecució de ningú” ni “tampoc no és cap cacera de bruixes”

Cerni Escaler, Rosa Gili i Joaquim Dolsa durant la compareixença.
Cerni Escaler, Rosa Gili i Joaquim Dolsa durant la compareixença. Toni Solanelles

“És un tema d’irregularitats administratives. No va de bons ni de dolents. Ni de dretes ni d’esquerres. No és un tema polític ni cap cacera de bruixes.” La majoria comunal d’Escaldes, els dos cònsols, i especialment el menor, Joaquim Dolsa, han defensat amb contundència la revisió que s’està fent de la propietat coneguda com a Terres del Solà de l’Estany. El ‘cas Xirro’ està enverinat per les relacions personals, si es vol dir així, però presenta enormes “incongruències” que haurà d’aclarir la Justícia.

Després de tres sessions de consell de comú a porta tancada, una fórmula que els cònsols escaldencs, amb Rosa Gili al capdavant, han defensat, la majoria comunal ja té clar, vista la resposta de la família Tomàs, titular de l’esmentada finca, portar el cas a la Batllia perquè dilucidi si es van fer les coses bé. Gili, Dolsa i el secretari general de la corporació, Cerni Escaler, han exposat alguns dels detalls del dossier, després que aquest hagi deixat de ser confidencial com a priori es va pactar tant amb la minoria com amb els afectats.

Gili, Dolsa i el secretari general de la corporació, Cerni Escaler, han exposat alguns dels detalls del dossier, després que aquest hagi deixat de ser confidencial com a priori es va pactar tant amb la minoria com amb els afectats

Gili ha sostingut la posició més institucional. Dolsa hi ha posat el pebre més polític. I Escaler s’ha encarregat de les qüestions tècniques i d’exposar els fets d’una manera aparentment neutra a partir d’una cronologia dels fets des que la família Tomàs, el març del 2020, va demanar el permís per desenvolupar una urbanització que al seu dia es va iniciar però es va deixar a menys que a mitges. I això fa, per exemple, que de cap de les maneres es pugui qualificar aquell com un terreny de sòl urbà consolidat. Aquest és un dels punts de discussió.

De fet, han exposat els tres compareixents, hi ha tres grans blocs de confrontació. La delimitació del terreny, que és la mare dels ous i amb la qual comença tot, que es va acordar el 1992 essent el titular del terreny, Joan Tomàs, membre del comú que va fer cas omís a un informe jurídic que advertia que la situació no era clara i aconsellava no aprovar aquella delimitació. Tomàs, per cert, no consta que s’abstingués en el debat.

L’altre gran eix de discrepància es dóna entre els anys 2006 i 2009, amb l’acord per permutar un terreny comunal amb un de la família Tomàs. Els peritatges judicials que consten en el dossier que ha reunit el comú d’Escaldes per portar a la Justícia evidencien que hi havia una diferència de valor de 80.000 euros a favor del privat. En 186.000 euros estava valorat el terreny de casa Xirro i en 266.000 euros el comunal, amb l’agreujant que no tenien la mateixa consideració urbanística i que hi ha elements que no es van valorar al seu dia que podrien encara fer més gran el forat en contra dels interessos comunals.

Imatge parcial de la zona en conflicte.

Relacionat

Escaldes ‘xirria’

L’última gran pota que es posa en discussió, més recent, és la consideració urbanística de sòl urbà consolidat. Gili i Escaler han deixat clar que el terreny no compleix les prerrogatives que estableix la llei del sòl per tal de poder considerar el terreny tal i com està qualificat. No hi ha els vials fets, no gaudeix dels serveis necessaris i ni tan sols llinda amb una carretera. Ho fa amb un camí que, alhora, és comunal.

ELEMENTS

Els detalls que durant mesos els comú no ha donat, aquest dilluns els ha exposat, amb algunes reserves, però sense gaire embuts. I el secretari general de la corporació, s’ha dit, ha estat l’encarregat d’anar repassant els diversos elements que configuren l’expedient, que s’ha elaborat com a resposta a la demanda judicial promoguda per Sandra Tomàs, hereva de casa Xirro, ex-consellera demòcrata al comú d’Escaldes i titular, avui, d’un terreny d’11.380 metres quadrats. Els representants comunals actuals han remarcat que a partir de la petició de Tomàs -en puresa, del seu representant legal i arquitecte, l’ex-cònsol menor Marc Calvet- per obtenir una llicència per urbanitzar la zona -urbanitzar, no construir o edificar, cosa que evidenciaria que no havent-hi urbanització prèvia no hi podia haver res consolidat urbanísticament encara- es va començar a repassar l’expedient i en trobar “incongruències” es va anar repassant un rere l’altre els diversos actes que hi va haver en relació amb les Terres del Solà de l’Estany fins a configurar un expedient amb 37 documents que no ha estat contravingut per la família amb informació rellevant que hagi fet canviar la majoria comunal de parer.

“No estem criminalitzant ningú. Es van prendre uns acords en contra de l’interès general que és l’interès del comú. És un tema d’irregularitats administratives, no és un tema polític”

De fet, amb el fet que pogués sortir informació nova, “si ens arribava una documentació que ens demostrava que anàvem equivocats”, ha sustentat Rosa Gili la decisió d’analitzar el cas amb la màxima discreció fins i tot en el moment d’haver de realitzar sessions de consell de comú, que s’han fet a porta tancada i amb deliberacions i votacions secretes amb l’acord de la minoria demòcrata i el coneixement de la família propietària del terreny. A partir d’ara, han deixat clar els mandataris escaldencs, hi haurà més llum i més taquígrafs. I serà la Justícia qui decidirà.

Perquè, i el més contundent ha estat el cònsol menor, Joaquim Dolsa, segurament el menys polític dels tres presents i el que menys ganes de seguir fent carrera a l’administració té, la majoria actual no té dubte que ha de defensar l’interès general en tots els casos ja que en cas contrari, en el cas de no vetllar per aquest interès, podria suposar una “prevaricació” per part dels dirigents públics, ha remarcat Dolsa. “En cap cas no és una persecució de ningú” ni “tampoc no és cap cacera de bruixes”.

El denominat 'Espai Xirro', que va acollir obres del darrer L'Andart.

Relacionat

Estupefacció a Escaldes pel procés ‘contra’ casa Xirro que genera molta incertesa

El cònsol menor, de comú acord amb Rosa Gili, això ha quedat ben evident, ha deixat clar que “no estem criminalitzant ningú. Es van prendre uns acords en contra de l’interès general que és l’interès del comú. És un tema d’irregularitats administratives, no és un tema polític”, ha remarcat Dolsa, que ha ressaltat també que al comú estan “molt i molt convençuts que no mirarem cap a l’altre costat mai” i que s’ha de deixar a la Justícia, a partir d’ara, treballar “tranquil·la”.

Gili, Dolsa i el secretari general de la corporació, Cerni Escaler, han exposat alguns dels detalls del dossier, després que aquest hagi deixat de ser confidencial com a priori es va pactar tant amb la minoria com amb els afectats

Els mandataris comunals, que no han pogut negar, òbviament, que s’hagin dut a terme en la història de la parròquia, fins i tot dins d’aquests darrers trenta anys, algunes altres delimitacions errònies, han deixat clar també que repassant documentació i més documentació mai no han trobat cap delimitació aprovada amb un informe jurídic en contra, fet que sí que va ser el cas de les Terres del Solà de l’Estany. Per tant, i sense “cap intenció ni cap intencionalitat d’amagar res”, el cas es portarà ben aviat als tribunals, que ja han aturat la demanda de casa Xirro en relació amb el fet de denegar-los via silenci administratiu la llicència d’urbanització fins que no es resolgui el cas de fonts.

L’afer, que en primera instància tocarà dilucidar al batlle Xavier Colom, pot anar per llarg. “Pot transcendir el nostre comú”, ha recordat Joaquim Dolsa, que ha evitat pronunciar-se sobre els efectes que tindria una possible acceptació per part de la Justícia que al seu dia el comú va actuar malament que, en el fons, és el que se li demana que digui. “Això és fer ciència-ficció”, ha deixat anar el cònsol menor. Posteriorment, la cònsol major s’hi ha referit de manera molt similar. “Qualsevol cosa que diguem són suposicions”, ha afirmat Gili, que ha deixat clar que sobre les repercussions que pot tenir el cas “hem fet algunes consultes a juristes” però que cal mirar la situació “de manera objectiva” i vetllant pels “drets que tenim cadascú i l’interès general de tots”.

Comentaris (8)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.