Andorra la Vella estudia impugnar per ‘excessiva’ la darrera ordinació d’Escaldes sobre el Madriu

La normativa aprovada fa unes setmanes pel comú comandat per Rosa Gili i publicat al BOPA té per vocació clarificar la prohibició de la circulació de vehicles rodats a la vall que el text diu que és “territori” escaldenc

Una imatge del camí de la Muntanya, a la vall del Madriu.
Una imatge del camí de la Muntanya, a la vall del Madriu. ARXIU

Els serveis jurídics del comú d’Andorra la Vella -i fins i tot algun assessorament extern i tot- estan analitzant la darrera ordinació aprovada per la corporació d’Escaldes en relació amb el Madriu. L’analitzen amb lupa i amb la intenció d’impugnar-la si hi ha el suport polític per fer-ho. Es considera que la normativa atribueix potestats al comú escaldenc que no té o, exactament, que la setena parròquia del país s’apropia de la vall quan la capital considera que és terreny indivís en tota aquella extensió que no és ni d’Encamp ni de Sant Julià.

En efecte, l’article 1.1 de l’Ordinació del 8-6-2022 de prohibició de l’accés rodat al territori d’Escaldes-Engordany a la Vall del Madriu-Perafita-Claror, parla que la normativa “té per objectiu protegir el camí empedrat (camí de la Muntanya) que permet l’accés a la Vall del Madriu-Perafita-Claror (VMPC) des de la carretera de la Plana així com la resta de camins i paisatges de muntanya de la vall administrats per la parròquia d’Escaldes-Engordany”. Ja només en el títol i en aquest primer punt hi ha dos elements clau i molt diferents, que són justament els que analitza la corporació comandada per Conxita Marsol.

Espot i Gili, amb altres autoritats, a l'escenari del parc de la Mola, amb membres de l'Esbart Santa Anna fent-se fotos al fons.

Relacionat

Espot fa una crida al “sentit comú” per resoldre la qüestió del Madriu

En efecte, el títol de l’ordinació parla de “territori d’Escaldes-Engordany” i, el primer punt esmentat, es refereix a camins de la vall “administrats”. Són dos conceptes diferents. El primer sembla referir-se a la titularitat. El segon, a l’administració d’espais. Andorra la Vella mai ha qüestionat les zones d’administració única. Però sí que ha clamat sempre per una gestió conjunta o, almenys, amb un esperit de consens i, alhora, ha deixat clar que tot l’espai no urbà de l’antiga parròquia d’Andorra és indivís i, per tant, de titularitat conjunta entre la capital i Escaldes.

Per acabar-ho d’adobar, el punt 1.2 de l’ordinació torna a insistir en allò a què es refereix el títol de la norma. I diu: “L’ordinació té per vocació clarificar la prohibició de la circulació de vehicles rodats a la vall territori d’Escaldes-Engordany i podrà ser integrada en una ordinació posterior consensuada amb els comuns implicats en l’administració de la vall.” Per tant, s’entén des d’Andorra la Vella, que es torna a insistir en el fet que es remarca el fet que la vall és territori d’Escaldes.

La cònsol major d'Escaldes, Rosa Gili.

Relacionat

Gili insisteix a dir que “qui s’ha tancat en banda amb el Madriu no és Escaldes”

En conseqüència, inicialment, segons les fonts, hi ha voluntat constructiva i el comú de la capital té intenció de buscar un acord amistós i de caràcter ‘polític’ per tal que la corporació d’Escaldes faci una petita modificació en l’ordinació i es refereixi només a territori administrat o territori indivís. Però, en cap cas, que es pugui donar a entendre que pertany la titularitat a Escaldes a atès que, es considera des d’Andorra la Vella, podria legitimar el comú liderat per Rosa Gili per encetar altres reivindicacions respecte de la titularitat o propietat de la vall.

Comentaris (4)

Trending