Liberals pretén controlar que no es doni gat per llebre en les obres de construcció de la Seu de la Justícia

Liberals pretén controlar que no es doni gat per llebre en les obres de construcció de la Seu de la Justícia
Liberals pretén controlar que no es doni gat per llebre en les obres de construcció de la Seu de la Justícia

Liberals vol filar prim en el control de les grans obres estatals. Vist els canvis que han sofert els càlculs, per exemple, del que pot arribar a costar, si s’acaba fent, ‘The Cloud’, i vist, també, els problemes que han sorgit en instal·lacions molt recents com per exemple l’Estadi Nacional i la seva ‘fantàstica’ il·luminació, el grup majoritari a l’oposició parlamentària no es vol trobar en un ensurt, per exemple, amb les obres de construcció de la nova Seu de la Justícia. De fet, segons fonts properes a la formació que lidera Josep Pintat al Consell General, no es vol que en l’equipament que s’està alçant a la zona de Prat del Rull s’acabi donant gat per llebre.

De moment, i sense donar gaire més explicacions, el conseller general liberal Josep Majoral ha tramitat una demanda d’informació pels canals reglamentàriament establerts al Consell per tal que en el temps i la forma deguda el Govern aporti el contracte que s’hagi signat amb la unió temporal d’empreses (UTE) que va vèncer el concurs per fer-se càrrec de les obres. Alhora, també s’han sol·licitat els pressupostos que van posar sobre la taula la resta d’empreses o conglomerats empresarials que van concórrer al concurs. Una vegada es tingui tota la documentació demanada es podran treure unes primeres conclusions. La comparativa entre ofertes presentades, segons les fonts, ja començarà a resoldre alguns interrogants i, si més no, aportarà algunes dades que les fonts consultades consideren que poden ser d’interès.

Un primer temor és que la proposta guanyadora estigui molt per sota de preu, sense que es pugui arribar a qualificar d’allò que tècnicament es coneix com a baixa temerària però, en tot cas, sí que molt per sota de la resta de propostes rebudes pel Govern. De fet, una estimació molt inicial quan es començaven a tenir els primers esbossos del que acabarà sent el palau judicial, es va arribar a parlar de prop de 25 milions. Quan el treball va ser finalment encarregat a l’arquitecte Pere Espuga, autor també de l’edifici del Consell General nou, que no deixa de ser el germà gran de l’immoble que acollirà la Seu de la Justícia, ja es va assegurar que els costos s’anaven ajustant i que la construcció es podria fer per uns 21 milions. Durant la convocatòria de licitació ja es va parlar de 19 milions i, finalment, l’adjudicació es va acabar fent per 18,6 milions.

Les fonts consultades han explicat que una de les coses sobre les quals es voldria extremar la cura i el control és sobre els materials. No és que des de Liberals es temi que hi acabi havent un sobrecost molt evident en les obres -la legislació contempla un percentatge concret de desviació-. La principal preocupació és que a mida que avancin els treballs des de la UTE constructora es vagin proposant substitució de materials i que sota l’aparença de la igualtat o fins i tot la millora respecte dels elements pressupostats l’adjudicatària vagi reduint costos. D’aquesta manera s’aniria en perjudici de les altres ofertes que, amb l’adjudicació acordada l’octubre passat, haurien a més eliminat la competència, la concurrència.

De fet, a Liberals la de la Seu de la Justícia no és el primer ensurt que tenen, segons les fonts, en el mateix sentit. De fet, es voldria evitar que en el cas del palau judicial pugui passar el mateix que se sospita que hauria suposadament passat amb l’Estadi Nacional, com a mínim quant a la il·luminació. D’aquí que en aquest cas el conseller Ferran Costa ja hagi fet una primera demanda d’informació que podria ser complementada o ampliada posteriorment atès que el grup parlamentari hauria rebut algunes informacions que indicarien que en el moment d’instal·lar els focus, presumptament, s’hauria optat per uns equips que no eren els que inicialment figuraven en el pressupost. 

Sia com vulgui, i com la UEFA s’ha recordat d’indicar al Govern a través de la Federació Andorrana de Futbol (FAF), les torres d’il·luminació del terreny de joc de la Baixada del Molí no ofereixen els nivells de potència lumínica necessaris que demanda l’organisme que dirigeix el futbol europeu. I el que és clar és que la UEFA no hauria canviat els darrers anys els estàndards sol·licitats i l’estadi amb prou feina fa un parell d’anys que està construït. I ara els focus s’han de canviar.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.