Les primeres estimacions de Patrimoni xifren en 150.000 euros el cost de reconstruir Sant Vicenç d’Enclar

Experts externs consideren que els estudis detallats que caldrà fer abans no s’iniciïn els treballs per refer el campanar pre-romànic faran elevar la quantia a força més

Imatge de Sant Vicenç d'Enclar el 18 de març del 2017.
Imatge de Sant Vicenç d'Enclar el 18 de març del 2017.
Les estimacions inicials del departament de Patrimoni Cultural sobre el cost de la reconstrucció del campanar pre-romànic de Sant Vicenç d’Enclar el situen al tomb dels 150.000 euros, cost que es pot incrementar en 50.000 euros més per la dificultat d'accés. Així ho han assegurat fonts properes a la comissió que s’ha decidit constituir per avaluar l’operació per refer la torre col·lapsada la matinada del dia 20, ara fa tot just deu dies. Experts externs a l’administració consideren que una vegada es facin els estudis detallats sobre els treballs i s’analitzi tot el que comporta la reconstrucció en un indret de difícil accés, la quantitat inicialment posada sobre la taula s’incrementarà molt notablement.

El període nadalenc en què se circumscriu l’esfondrament del campanar circular ha atenuat un fet que en un altre lloc, sigui quina sigui la data, seria un autèntic escàndol. Mentre el president del grup parlamentari demòcrata, Carles Enseñat, anunciava poques hores després de conèixer-se l’ensorrament de la torre que es faran les esmenes que es caigui al pressupost per al 2020 per dotar les partides necessàries per poder finançar la reconstrucció. A partir de les dades que maneja el departament de Patrimoni del ministeri de Cultura, la voluntat del 'tripartit parlamentari' és incorporar una previsió pressupostària per a l'any que ve de 250.000 euros. 200.000 directament per la reconstrucció del campanar i 50.000 més pel projecte de restauració interior, que estava prevista dur a terme inicialment per al 2021.

Mentre la majoria parlamentària anuncia esmenes pressupostàries per uns 250.000 euros, l’oposició manté un incomprensible silenci

Mentrestant, l’oposició manté un incomprensible silenci quan amb el nou reglament del Consell els dies laborables són plenament operatius i sols el mes de febrer queda com a període de vacances parlamentàries. El grup socialdemòcrata està estudiant l’afer, segons han confirmat fonts properes a la formació, però sense que s’hagi adoptat cap decisió al respecte. Hi ha el convenciment, però, que el col·lapse de Sant Vicenç d’Enclar permetrà obrir un profund debat sobre l’estat de conservació del patrimoni cultural en general. La torre pre-romànica va caure perquè va fallar en la base, no pas perquè es descalcés el terreny. Per tant, atribuir el col·lapse a la pluja i el vent que experimentava la nit i matinada del 19 al 20 de desembre és una mica temerari o de mala fe. 

Les inclemències meteorològiques sobre qualsevol bé que roman a la intempèrie genera un desgast, és obvi. Però aquest desgast cal combatre’l anticipadament. A més a més, com recorden fonts consultades, l’episodi de vent i pluja no va ser ni molt menys extraordinari. Més encara, si fos aquella tempesta la causa del col·lapse del campanar circular de Sant Vicenç caldria preocupar-se per l’estat de molts altres monuments del país, que estan sotmesos a les mateixes inclemències meteorològiques. De fet, caldrà avaluar la conservació i el manteniment que es fa en altres immobles coetanis al d’Enclar. Segons fonts parlamentàries, el pressupost per al 2020 també preveu un pla de revisió patrimonial justament per elaborar un informe sobre tots aquells béns que formen part de la candidatura que es vol presentar a la Unesco.

Més enllà del col·lapse de la torre circular mil·lenària, el debat haurà d’anar sobre el manteniment global de què gaudeix (o no) el patrimoni del Principat

Els experts consultats han posat l’accent en l’estat que pugui experimentar el campanar de Sant Miquel d’Engolasters, que per la seva situació està molt exposat als capricis del temps i que, des de fa temps, té tres de les quatre cares molt justes de morter, el mateix que havia passat a la torre circular de Sant Vicenç, una mancança que suposadament es va resoldre amb la intervenció del 2017. De llavors ençà no s’hi havia fet res més a Enclar, amb la qual cosa sembla clar que un primer pas és analitzar tota la documentació que hi hagi sobre el conjunt per veure quin seguiment se n’ha fet. Quin manteniment. I per extensió, quines actuacions es van fent de manera ordinària al conjunt patrimonial del Principat.

Tot plegat, reconeixen les fonts, cou una mica i demanda més pressa del que potser tocaria, perquè Sant Vicenç d’Enclar és una de les joies que s’inclouen en el projecte per fer dels monuments fundacionals del Coprincipat d’Andorra patrimoni mundial de la Unesco esmentat. Mal senyal si els monuments cauen per poder aconseguir res davant una organització que encara recorda els maldecaps que li ha donat Andorra amb a Vall del Madriu-Perafita-Claror, que a punt va estar de deixar estar inclosa en el llistat de béns protegits per culpa dels reiterats incompliments i la manca de resposta a les peticions fetes per la Unesco.

Ara una lona protegirà Sant Vicenç d’Enclar. Però, ¿s’han adoptat mesures de seguretat per garantir la conservació dels blocs de pedra que durant segles van configurar el campanar més antic que es conservava al Principat? ¿N’hi ha prou amb l’esmentada lona i una cinta que indiqui que el pas hi és prohibit? Experts de fora del país que han contactat amb professionals del sector a Andorra encara no se’n saben avenir. Cau una torre mil·lenària que es vol patrimoni de la humanitat i com si tal dia farà un any.

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.