El ministeri públic també demana a la parlamentària dos anys de presó condicionals i que es faci càrrec de les despeses processals. Com que Ferran Costa va renunciar a la seva acció, decau la petició de responsabilitat civil, que comportava una demanda de 84.000 euros en xifres rodones a Montaner. En efecte, inicialment l’ara ambaixador no resident per designació política pretenia que la consellera general li abonés els 64.000 euros que va deixar de percebre en renunciar a una part de les responsabilitats que ostentava en transcendir la seva remuneració i que, a més a més, el compensés amb 20.000 euros més per danys morals.
Tota la qüestió remuneratòria queda fora del judici, de la discussió. Però es manté l’acusació -atès que, s’ha dit, la fiscalia manté l’acció i el Tribunal de Corts, com a instructor en un procés d’aforats, va advertir indicis de delicte- contra Montaner d’haver comès un delicte major de revelació de secrets agreujat pel fet de ser autoritat o funcionari qui hauria fet la revelació. Una revelació que la parlamentària d’Andorra Endavant (i de Terceravia quan la successió dels fets) refuta.
L’exsíndica Roser Suñé és un dels testimonis que sol·licita Carine Montaner, que també demana, entre altres, els exconsellers generals liberals Marc Magallón -actualment al grup parlamentari demòcrata- i Sílvia Ferrer, també liberal en aquell moment i que, aparentment, no estaven al corrent de la remuneració total que acabava percebent el president del seu grup
En efecte, Montaner, la defensa de la qual reclama la lliure absolució en la seva qualificació provisional que mantindrà durant la vista del proper juny, sempre ha mantingut que ell va ser coneixedora del salari de Ferran Costa per una errada involuntària de treballadors de la CASS, que li van lliurar a ella els fulls de cotització del grup parlamentari liberal quan li havien d’haver entregat els de Terceravia. Per tant, una primera cosa que mantenen Montaner i la seva defensa, és que ell no exposa res que tingués un origen delictiu sinó que rep una documentació producte d’una errada humana.
En segon lloc, la parlamentària també manté que ella no va acudir mai als mitjans de comunicació a exposar la situació remuneratòria. Montaner sempre ha reconegut, i ho fa també la seva defensa en el marc de la qualificació provisional, que una vegada advertit el salari global que percebia Costa i que constava en la documentació rebuda per error, va comunicar en l’àmbit estrictament parlamentari, polític, la situació. Perquè li semblava descabellada. Va parlar de la qüestió amb la síndica general del moment, Roser Suñé, a qui li va advertir que les retallades establertes en el marc de la reducció de sous polítics arran de la crisi de la Covid podia quedar en no res si a través de les assignacions parlamentàries, es podien fer els complements remuneratoris.
Per aquest motiu Montaner va demanar de fer canvis en el reglament de funcionament del Consell o els acords en matèria salarial que s’adoptessin en el sí de la junta de presidents. Però, manté la parlamentària actualment d’Andorra Endavant, que mai ho va publicitar en els mitjans de comunicació. Sols en l’arena política com li va assegurar a Suñé. De fet, l’exsíndica és un dels testimonis que sol·licita Carine Montaner, que també demana, entre altres, els exconsellers generals liberals Marc Magallón -actualment al grup parlamentari demòcrata- i Sílvia Ferrer, també liberal en aquell moment i que, aparentment, no estaven al corrent de la remuneració total que acabava percebent el president del seu grup.
A priori, i si es confirmen tots els testimonis sol·licitats per la fiscalia, el judici contra Montaner veurà passar per la sala de vistes bona part de l’actual Govern i l’actual Consell General. En efecte, per començar, i a banda dels esmentats, l’acusada sol·licita que també comparegui, per exemple, el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres. La fiscalia, entre d’altres, demana la compareixença de qui avui són tres ministres més, llavors parlamentaris: Raül Ferré, Mònica Bonell i Ladislau Baró.
Si s’acaba confirmant la llista proposada pel ministeri fiscal, i més enllà de personal de la CASS i de l’empresa que feia l’assessoria comptable al grup de Terceravia, també haurien de comparèixer a la sala de vistes l’actual síndic general, Carles Ensenyat, i els parlamentaris Maria Martisella, David Montané, Carles Naudi i Susanna Vela. I també els exconsellers Pere López, Josep Pintat, Eva López, Joan Carles Camp, Oliver Alís i l’exministre Jordi Gallardo.
En la seva qualificació provisional, Carine Montaner aporta documentació de les Nacions Unides i d’altres institucions per fer evident que, més enllà que ella manté que no va revelar res, cal tenir present que la remuneració rebuda per un càrrec públic, per un parlamentari, és o ha de ser pública i, per tant, que aquest fet transcendeixi, no suposa revelar res ans el contrari, que es tracta del normal funcionament democràtic i transparent que ha d’anar lligat sí o sí a una remuneració de la naturalesa del que percep un conseller general.
Carine Montaner, que considera “una barbaritat tot el que se m’està fent”, afirma que té ganes que se celebri el judici per veure què diu tothom i quina cara fan. La parlamentària està satisfet del dossier que ha pogut armar en defensa seva i explica que ja tenen decidit amb amb la seva representació lletrada recórrer contra una eventual sentència condemnatòria. Alhora, la consellera general manté que “anirem lluny” i que a partir de les properes setmanes “enviarem una carta l’ECRI i al GRECO que se sàpiga que està passant a Andorra”.
Comentaris (18)