Qui va ser president del grup parlamentari liberal explica, en una carta tramesa als mitjans de comunicació, que se sent “satisfet” amb la qualificació feta pel fiscal en què veu indicis de delicte en l’actuació de Carine Montaner, que corria el risc de ser inhabilitada per dos anys per a càrrecs públics, a banda d’haver d’abonar una indemnització de 84.000 euros (64.000 pels salaris deixats de percebre i 20.000 per danys morals) a Costa. Aquest manté també que mai ha pretès obtenir cap benefici de l’actual presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant. En la missiva, Costa explica que ha estat la mediació del síndic general, Carles Ensenyat, el que “m’ha empès” a decidir retirar les accions legals contra Montaner.
Certament, la líder d’Andorra Endavant s’havia referit en no poques ocasions a Ensenyat i li hauria demanat la seva intercessió, especialment després de veure la qualificació provisional del ministeri públic i la sol·licitud que aquest feia d’obertura de judici oral. Però també és obvi que ha tingut repercussió el desgast que estava sofrint l’entorn de la majoria parlamentària i el fet que, socialment, de manera majoritària no s’entengui que algú sigui acusat per revelar un salari que surt de les arques públiques.
Els fets es remunten al març del 2020, quan la parlamentària, llavors al grup de Terceravia, va rebre per error els fulls de cotització de la bancada liberal, a la qual pertanyia Costa. Això va fer que descobrís que tenia assignat un complement salarial, informació que hauria compartit amb altres membres del Consell General. I, finalment, aquesta va saltar als mitjans, generant una important repercussió i polèmica. Finalment, Costa va anunciar que renunciava a aquest complement. Malgrat això, el conseller general va entendre, i així ho va denunciar, que havia existit un delicte per part de Montaner. Concretament, el de revelació de secrets.
En la carta, Costa manifesta que no havia volgut fer declaracions públiques fins ara per mostrar “el meu respecte absolut a la separació de poders i no interferir en la causa”. Així, assegura que si va acabar recorrent a la Justícia va ser perquè era la palanca de què disposa qualsevol ciutadà quan veu vulnerats els seus drets. La querella i la demanda civil servien per “objectivar el greuge que, a criteri meu, ha infringit en la meva persona: una campanya de descrèdit reputacional, tan personal com professional, amb finalitats gens clares”.
Costa manifesta que no havia volgut fer declaracions públiques fins ara per mostrar “el meu respecte absolut a la separació de poders i no interferir en la causa”
Finalment, exposa que vistes les declaracions i escrits fets per Montaner a la premsa i a les xarxes socials els darrers quatre anys “no tinc cap interès en servir d’excusa per alimentar aquest circ mediàtic ple de malvolença, del qual alguns n’obtenen tants rèdits espuris”.
En la missiva Costa també assegura que “a diferència del que s’ha volgut fer entendre” van ser els cinc presidents de grup parlamentari representants a la Cambra durant la legislatura passada (Carles Ensenyat, Pere López, Josep Pintat, Carles Naudi i el mateix Costa) qui en una sessió de junta de presidents conjunta amb Sindicatura “vam decidir de manera unànime ser transparents i publicar tots els salaris”. La mesura, des del punt de vista de Costa, havia de servir per evidenciar que eren tots els consellers generals a ple temps -nou en total, Montaner inclosa, com recorda l’expresident liberal- “els qui cobràvem una partida addicional, segons allò previst al reglament del Consell General”.
JUDICI
Caldrà veure, doncs, si la fiscalia manté les seves peticions (dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic i dos anys de presó condicional) i el judici acaba tirant endavant, o si finalment amb un nou gir de guió el serial acaba quedant en no-res. En tot cas, havent observat indicis de delicte, el ministeri públic no quedaria en gaire bona posició si ara fa marxa enrere. La fiscalia, per cert, en el seu escrit de qualificació provisional i demanda d’obertura de judici ara, va demanar que se cités com a testimonis, a banda de Montaner i Costa (acusada i perjudicat), David Montané, Carles Naudi, Raul Ferré, Pere López, Susanna Vela, Mònica Bonell, Carles Ensenyat, Maria Martisella, Ladislau Baró, Josep Pintat, Eva López, Oliver Alís, Joan Carles Camp i Jordi Gallardo.
Justament, la desfilada que suposaria de càrrecs polítics o expolítics en seu judicial tampoc no agrada ni pic ni gens els implicats. Especialment el propi síndic general, tres ministres de l’actual Govern i diversos consellers generals encara en actiu i amb força pes en els grups de la majoria com són els citats Martisella, Montané i Naudi.
Comentaris (23)