Tot arrenca el març del 2020 quan la parlamentària, llavors al grup de Terceravia, va rebre per error els fulls de cotització de la banca liberal, a la qual llavors pertanyia Costa. Això va fer que descobrís que tenia assignat un complement salarial, informació que hauria compartit amb altres membres del Consell General. I, finalment, aquesta va saltar als mitjans, generant una important repercussió i polèmica. Finalment, Costa va anunciar que renunciava a aquest complement.
Malgrat això, el conseller general va entendre, i així ho va denunciar, que havia existit un delicte per part de Montaner. Concretament, el de revelació de secrets. La denúncia davant la Justícia ha anat avançant i, ara, està a les portes del judici oral que s’haurà de celebrar al Tribunal de Corts. La fiscalia, de moment, ja ha traslladat la seva qualificació provisional.
I el ministeri públic entén que els fets són constitutius d’un delicte major de revelació de secrets qualificat per autoritat o funcionari i que Montaner seria penalment responsable com a autora, sense que hi hagi cap atenuant ni agreujant. Per això, entén que la condemna hauria de ser de dos anys de presó condicional així com la inhabilitació durant també dos anys dels drets públics. És a dir, si s’accepta la petició del fiscal, hauria de deixar el seu escó al Consell General.
En l’escrit, el ministeri públic no fa cap pronunciament sobre la responsabilitat civil que hauria d’afrontar la parlamentària. I és que Costa té advocat propi i, per tant, exerceixi d’acusació particular. En el seu escrit, s’adhereix a la petició de fiscalia ja que defensa “la querellada va aprofitar en benefici polític propi el moment de tensió econòmica al nostre país i la situació delicada de moltes empreses i treballadors degut a les restriccions forçoses que hi havia per la Covid a nivell mundial per divulgar una informació salarial, complement a temps de dedicació total, reservada del meu mandant, amb tota la intenció o dol, per perjudicar-lo públicament, personalment i políticament, i sense cap mesura, escrúpol ni pudor”. I considera que “el complement salarial a dedicació exclusiva (...) no era en aquell precís moment una informació pública, sinó que era coneguda exclusivament i únicament pels parlamentaris i grup liberal, sense més, i per tant era una informació de caire estricament, legalment, completament i absolutament reservada”.
Per això, entén que Montaner hauria de rescabalar costa en dues direccions. Per una, compensar el complement salarial al qual el mateix Costa va renunciar durant el temps restant de legislatura. Això suposa un import de 64.048 euros. Per l’altra, 20.000 euros en concepte de danys o perjudicis morals. Per tant, més de 84.000 euros d’indemnització.
En els escrits, també hi ha la petició dels testimonis que haurien de declarar en el judici. I, entre ells, hi ha un qui és qui de la classe política de la passada legislatura, especialment pel que fa a la cambra parlamentària. Evidentment, la mateixa Montaner i Costa, però també David Montané, Carles Naudi, Raul Ferré, Pere López, Susanna Vela, Mònica Bonell, Carles Ensenyat, Maria Marticella, Ladislau Baró, Josep Pintat, Eva López, Oliver Alís, Joan Carles Camp i Jordi Gallardo.
Montaner s’ha mostrat molt crítica amb els dos escrits. Evidentment, defensa la seva innocència i parla oberta “d’un assetjament polític”. La consellera general, actual líder del grup parlamentari d’Andorra Endavant, es mostra disposada, fins i tot, a acudir a instàncies internacionals. Una opció que ella mateixa apunta seria el Grup d’Estat del Consell d’Europa contra la Corrupció (GRECO), ja que considera que “castigar-me per un fet com aquest és típic d’una dictadura”.
COMUNICAT D’ANDORRA ENDAVANT
Posteriorment, des d’Andorra Endavant s’ha emès un comunicat en el qual es defensa la seva presidenta de grup parlamentari. La formació considera que hi ha “un alarmant cas de persecució política” i denuncia que Costa “s’havia atribuït dietes i salaris suplementaris”. Sobre les peticions de l’exconseller general, es remarca que són “excessives i desproporcionades” vist que tot ve d’un “error humà“ de la CASS.
Per a la formació, “és evident que aquesta persecució política té l’objectiu de minar la credibilitat de Montaner i el seu partit”. I, per això, es vol fer “una crida a la comunitat internacional per observar de prop aquest cas i exigir que es respectin els drets democràtics i la integritat dels representants electes a Andorra”. Es posa en relleu que “castigar una parlamentària líder d’una formació política per aquest tipus de fets, per haver defensat la bona governança i la bona gestió dels diners públics podria fer pensar a unes maneres de fer d’una dictadura”.
Comentaris (72)