Així ho ha decidit la sala administrativa del Tribunal Superior. La CASS havia presentat l’acció judicial demanant que es reconegués que hi havia hagut “un anormal funcionament de l’administració de Justícia” tot argumentant que hi havia hagut “manca de diligència en la tramitació dels procediments”. Un total de vint, iniciats entre el 24 de desembre del 2004 i el 6 de setembre del 2013. L’import reclamat, entre quotes impagades, sancions i recàrrecs, ascendia a 143.627,50 euros.
En la sentència, el Superior considera, però, que la CASS no té raó en la seva reclamació. Admet que es pot produir una “responsabilitat patrimonial de l’Estat” si els òrgans jurisdiccionals no funcionen de forma correcta. En aquest cas, però, els magistrats consideren que això no s’ha produït. Al contrari, “els vint procediments executius van finalitzar amb u aute d’arxiu amb la mateixa fonamentació: les persones i/o societats objecte d’execució no disposen de béns susceptibles d’execució”.
És a dir, la justícia sí que va actuar. Va fer la feina, encara que aquesta acabés suposant que la CASS no podia cobrar. Bàsicament perquè els deutors no tenien opció de pagar. “Es demostra que la Batllia sí va fer les actuacions tendents al cobrament dels deutes”, indica la resolució. I, en tot cas, si la parapública no estava d’acord amb aquesta decisió, “hauria d’haver recorregut els autes”, cosa que no va fer.
Així doncs, es considera que cal desestimar la pretensió de la CASS. Per tant, el Govern no haurà de respondre per un funcionament anormal de la Justícia que, almenys en aquests casos, no s’ha produït.
Comentaris (6)