Regal de Reis de la Justícia a Espot arxivant del tot la querella del ‘cas BPA’

El Superior avala la decisió del Tribunal de Corts de no admetre a tràmit l’acció penal de l’ex-màxim propietari de l’entitat bancària, que acusava el cap de Govern d’haver comès prevaricació, tràfic d’influències i malbaratament de cabals públics

Xavier Espot donant explicacions sobre la querella.
Xavier Espot donant explicacions sobre la querella. SFGA

La querella contra el cap de Govern, Xavier Espot, en el marc del ‘cas BPA’ ha estat arxivada del tot. Almenys davant les jurisdiccions ordinàries. De fet, no s’ha arribat a investigar res. La sala penal del Tribunal Superior (TS), en una mena de regal de Reis per al mandatari executiu, ha avalat la decisió del Tribunal de Corts de no admetre l’acció penal impulsada per l’antic màxim accionista de Banca Privada d’Andorra (BPA) Higini Cierco.

Cierco va recórrer contra la decisió de la magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués de no admetre la querella a tràmit -una querella que acusava Espot dels presumptes delictes de prevaricació, de tràfic d’influències i de malbaratament de cabals públics- en considerar que la decisió inicial suposava un greuge comparatiu per la celeritat amb què s’havia adoptat la resolució i perquè la magistrada feia apreciacions de fons quan per acceptar o no una querella no eren necessàries.

Gilbert Saboya, Jordi Cinca i Toni Martí en una sessió al Consell General.

Relacionat

La fiscalia s’aferra a la inadmissió de la querella a Espot per arxivar el cas contra Martí i Cinca

Segons que avança ‘Diari d’Andorra’, la resolució de la sala penal del Tribunal Superior ha estat notificada aquest dijous a les parts, una afirmació incerta perquè, en tot cas, només hauria rebut l’aute confirmatiu de la inadmissió la representació lletrada del cap de Govern. Els advocats del querellant no han acudit a cercar la decisió encara per no fer córrer els terminis davant eventuals accions que s’hagin d’emprendre en propers dies. Per tant, des de l’entorn d’Espot s’ha filtrat ràpidament i directament la resolució judicial. O això o ha estat la fiscalia.

Segons l’esmentat rotatiu, la sala de segona instància defensa la celeritat en la inadmissió primera al·legant que “el procediment específic davant el Tribunal de Corts és més àgil” ja que no arriba a un batlle d’instrucció amb centenars de causes obertes. També es justifica el fet pel qual Estragués hauria tractat aspectes de fons en la seva decisió. Segons el Superior, sempre citant les fonts esmentades, es “fa valer que els punts exposats en la querella, dels quals es deriven els fets delictius imputats, ja han estat resolts per les jurisdiccions andorranes, donant per correctes i vàlides totes les decisions i normes adoptades relatives a l'afer BPA”.

Xavier Espot repassant notes abans de valorar, fa dues setmanes, la interposició de la querella.

Relacionat

El Superior haurà d’analitzar si Corts s’ha passat de frenada en no admetre la querella contra Espot

Els postulats emprats pel Superior en relació amb les acusacions formulades contra Espot tornen a coincidir amb allò defensat tant pel cap de Govern com per la fiscalia. Els magistrats al·leguen que Corts no podia admetre la querella perquè el Codi de procediment penal estableix que s’han de rebutjar “en els casos què els fets relatats no siguin susceptibles de ser subsumits en cap precepte penal o que malgrat la possible aparença delictiva dels fets no estiguin avalats per cap element racional que els hi doni versemblança”. I afirma que s’ha fet una interpretació correcta d'aquest precepte i també "amb la protecció que es mereixen els ciutadans contra acusacions mancades de tota justificació”.

La resolució refuta el presumpte delicte de prevaricació perquè el querellant no precisa quines serien “les decisions arbitràries en l'adopció de les quals hauria participat Espot”. També es remarca que la nota del FinCEN on declarava BPA “institució estrangera sotmesa a preocupació de primer ordre de blanqueig de capitals” per les pràctiques que es podrien estar fent a l’entitat no va ser una decisió per una competència d’Espot “sinó d'una autoritat administrativa estrangera, on l’Estat andorrà no tenia competència”. I respecte el de malbaratament de cabdals públics es manté en l’aute que no es pot discutir la personació del Govern en la causa BPA i, per tant, “no sembla seriós” que es pugui acusar el Govern de malgastar diners pel fet de fer valdre el seu dret a la jurisdicció.

Xavier Espot aquest dilluns.

Relacionat

Espot respira alleujat: “A ningú no li agrada tenir una querella a sobre”

Cierco també acusava Espot d’un suposat tràfic d’influències pel fet d’haver donat suport a una llei, la denominada ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’, que al contrari del que estableix la directiva europea que es va transposar almenys parcialment, es deixava fora de certes responsabilitats aquells accionistes del banc que no arribessin al 10% de l’accioniariat, entre els quals hi havia la família del llavors ministre de Justícia, Interior i Afers Socials i, avui, cap de Govern.

Comentaris (21)

Trending