Inicialment, el 10 de febrer s’hauria d’haver canviat el pany de la porta de la borda per tal de fer efectiu el desnonament acordat pels tribunals de manera ferma. Buda Espai, però, va frenar el llançament denunciant a través de diversos procediments judicials que no se li havia comunicat degudament el desnonament. Que no se l’havia tingut en compte. Que no s’havia dirigit contra ella el procediment. Els recursos els va fer la societat a partir dels poders atorgats pel seu apoderat, l’empresari Josep Maria Loan.
En una vista recentment celebrada davant la jurisdicció civil, va quedar clar, malgrat l’oposició de la societat que gestiona la discoteca, que essent fallit a títol personal, Loan no disposava de la capacitat legal plena per poder dur a terme aquella acció. I que hauria d’haver estat la seva administradora judicial qui juntament amb ell hagués recorregut contra el llançament. La societat propietària de la borda -Josep Anton Maestre Pal SL- pretenia que en aquell mateix acte s’acordés el llançament definitiu de l’ocupant de la finca, en considerar que ho està fent de mala fe i sense l’acreditació.
La mercantil que explota el local d’oci ‘juga’ amb què el procés de desnonament no es va dirigir en contra seva, malgrat que era sotsarrendatària d’una societat on hi ha socis que són els mateixos i que el contracte deixava clar que quan finia un acord finien tots
A més, va recordar, la lletrada de la propietat, feia temps que els arrendataris del terreny i l’establiment que hi ha bastit i els explotadors del negoci eren coneixedors que la propietat no tenia cap intenció d’allargar el contracte quan aquest vencés. I, per acabar-ho d’adobar, la citada propietat va deixar clar que l’arrendatari o qui fos que pagués el lloguer -en aquest cas Buda Espai- deu més de 34.000 euros en rendes, fet que l’explotador del negoci no va debatre tot i apuntat en algun moment que era la propietat qui no volia cobrar.
No obstant això, i tot i la contundència de la propietat d’assegurar que Buda està duent a terme “una il·legítima ocupació de mala fe”, la batlle va decidir entrar a debatre sobre el fons de la qüestió en evidenciar que a l’establiment hi ha un ocupant diferent de la societat formalment arrendatària. La batlle que gestiona l’execució de la sentència, l’execució del desnonament, va acudir a un criteri de prudència i va optar per garantir eventuals drets de l’ocupant, malgrat que van quedar clars els dubtes que aixecaven els arguments emprats per la defensa de Buda.
“No es poden confondre els actes del senyor Loan amb els actes de la mercantil”, va afirmar la representació lletrada de Buda Espai Andorra en algun moment. O també va assegurar que el fet que la propietat enviés els rebuts a nom d’aquesta societat comportava l’assumpció que és aquesta mercantil la llogatera i contra la qual s’hauria d’haver fet el procediment de desnonament. De fet, va reclamar que si es vol fer fora els explotadors del negoci, es torni a iniciar de nou tot el procés.
Mentrestant, la representació de la societat propietària, Josep Antoni Maestre Pal SL, que va veure com la batlle desestimava la convocatòria dels testimonis que proposava l’adversa, va asseverar que el que Buda Espai “pagués el lloguer no vol dir que fos l’arrendatària”. I va explicar que ja al 2009 va quedar clar que llogava la societat Pou Salit però que explotaria el negoci i pagaria el lloguer, en qualitat de sotsarrendatària, Buda Espai. I que “la vigència del contracte de sotsarrendament quedava condicionat al contracte d’arrendament”. I que quan aquest darrer finís, necessàriament el primer quedava sense efecte.
A més a més, Josep Maria Loan participa o participava com a soci, i de forma molt important, en totes dues societats, amb la qual cosa, va venir a dir la propietat del terreny, l’empresari no pot dir que desconeixia que feien una o altra mercantils perquè hauria d’haver estat al cas del que feien totes dues i, a més a més, almenys quan es va signar el contracte, hi va ser present i estava al corrent de tot plegat.
Comentaris (20)