Pas endavant perquè Rajoy declari per les extorsions en el marc del ‘cas BPA’

L'Institut de Drets Humans i l'associació Drets han presentant l'escrit que inclou membres de l'anomenada 'policia patriòtica' per aclarir el paper d'Espanya en la trama andorrana de l'Operació Catalunya'

Elisa Muxella, de l'Institut de Drets Humans, i Agustí Carles, de Drets, a l'entrada de la Seu de la Justícia.
Elisa Muxella, de l'Institut de Drets Humans, i Agustí Carles, de Drets, a l'entrada de la Seu de la Justícia. DRETS

L'Institut de Drets Humans i Drets han presentat aquest dijous un escrit a la Batllia perquè declarin com a investigats diferents ex alt càrrecs del govern espanyol del Partit Popular. En concret, es demana que es facin les comissions rogatòries perquè es pugui interrogar l'expresident Mariano Rajoy, els exministres Cristóbal Montoro i Jorge Fernandez Díaz, l’exsecretari d’Estat Francisco Martínez, l’exdirector de la Policia, Ignacio Cosidó, i altres membres de la 'policia patriòtica'. La idea és aclarir el paper de l'Estat espanyol en la trama andorrana de l'anomenada 'Operació Catalunya'.

La petició s'ha fet a la batlle perquè emeti les comissions rogatòries necessàries i sigui ella mateixa la que personalment es desplaci a l'Audiència Nacional espanyola per prendre'ls declaració, amb intervenció de les acusacions. Per agilitzar els tràmits, l'IDHA i Drets han dut a terme les diligències d'investigació de les adreces actuals dels querellats, després de deixar la política o jubilar-se, per lliurar-les a l'administració de justícia.

A l'escrit també es demana que es torni a prendre declaració al comissari jubilat i exdirector Adjunt Operatiu (DAO) Eugenio Pino -que no va ser localitzat en la primera comissió rogatòria que es va trametre-, i a Bonifacio Díez Sevillano, inspector de la Policia espanyola -que havia marxat com agregat de l'ambaixada del páis veí a Mèxic-. A més, s'insisteix a tornar a demanar que les autoritats espanyoles aixequin la immunitat diplomàtica del policia espanyol Celestino Barroso, que va ser qui va mantenir els primers contactes a Andorra amb els responsables de Banca Privada d'Andorra (BPA) 

Ara farà sis mesos, l'agost del 2020, la Batllia va admetre a tràmit l’ampliació de la querella de l'Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) i de l'entitat de juristes Drets contra l’excúpula d’Interior espanyola per haver ordenat a la 'policia patriòtica' que coaccionés i extorsionés els responsables de BPA per aconseguir els comptes bancaris andorrans d'Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol, amb l'amenaça del tancament tant del banc andorrà com de la seva filial espanyola, Banco Madrid, una amenaça que es va complir

Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy, al Congrés espanyol.

Relacionat

Admesa la querella contra Rajoy i Fernández Díaz per les pressions que van derivar en el ‘cas BPA’


Atesa la gravetat dels fets, la Batllia va acordar enviar la causa a la secció penal especialitzada perquè acordés les diligències d’investigació pertinents contra els querellats, per tal de depurar-ne responsabilitats penals i també civils –de les que en podria ser responsable l’Estat espanyol perquè tots actuaven en el seu nom -. El 8 d'octubre del 2020, la batlle d'instrucció especialitzada andorrana número 2, va admetre la causa rebuda en tots els seus extrems i va ordenar iniciar diligències d'investigació.

De manera que, a hores d'ara, s'investiga l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d'Hisenda, i d'Interior, per un delicte de falsedat de documents: per l'enviament d'informació suposadament inveraç al FinCEN americà, perquè emetés una nota  en contra de la BPA, que va precipitar la seva intervenció i liquidació, per tal d'aconseguir aquests comptes. A l’expresident Rajoy i a l’exministre Montoro també se'ls podria imputar un delicte contra els òrgans constitucionals –un dels meus greus del Codi Penal andorrà - per haver intimidat el cap de Govern andorrà i els ministres amb els quals es varen reunir en la visita oficial que varen fer al Principat el 8 de gener del 2015, per tal que intervinguessin i liquidessin la BPA, d'acord amb aquesta informació que rebrien dels Estats Units. I pels delictes de coaccions, d’amenaces, d’extorsió i de xantatge, d'investigar l’exministre Fernández Díaz i els seus subordinats, Francisco Martínez, exsecretari d’Estat d’Interior, i  Ignacio Cosidó, exdirector general de la Policia espanyola, com a superiors dels agents policials que varen actuar sobre el terreny.

S'investiga l'expresident espanyol Mariano Rajoy i els seus exministres d'Hisenda, i d'Interior, per un delicte de falsedat de documents: per l'enviament d'informació suposadament inveraç al FinCEN americà, perquè emetés una nota  en contra de la BPA

L'Institut de Drets Humans d'Andorra i Drets van presentar aquesta ampliació de querella per donar continuïtat a les investigacions realitzades contra els quatre policies espanyols que van pressionar la BPA, amb la finalitat d'aconseguir dades bancàries. El testimoni de l'excomissari de la Policia Nacional Espanyola José Manuel Villarejo sobre el que s'ha acabat anomenant 'Operació Catalunya', va acreditar que l'actuació policial objecte d'aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics i, ara, la justícia andorrana vol saber la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre.

A més a més d’investigar els delictes d'amenaces, coaccions, extorsió i xantatge contra els responsables de l’excúpula del ministeri d’Interior, a la causa hi ha prou evidències, segons el comunicat de les dues associacions, per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de la BPA el 10 de març del 2015. Per aquest fet, la batlle atribueix a Rajoy, Montoro i Fernández Díez un delicte de falsedat de documents. I també, segons s'explica en el mateix comunicat, hi ha indicis que la reunió del 8 de gener de 2015 de Rajoy i Montoro amb el cap de Govern, Toni Martí, i tres exministres més, en territori andorrà, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, segons la informació que es rebria des dels Estats Units. I per això, se'ls investiga per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, fet castigat en el codi penal andorrà amb fins a deu anys de presó.

Agustí Carles, de Drets, i Elisa Muxella, presidenta de l'IDHA, donant explicacions sobre la querella a la porta de la seu de la Justícia.

Relacionat

L’Institut de Drets Humans es querella contra Rajoy per coaccionar l’Estat andorrà

L'IDHA i Drets consideren que l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana. Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a cap d'Estat, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l'article 8 del Codi Penal andorrà, de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i la resta de càrrecs polítics implicats. En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l'Estat espanyol, de manera subsidiària, s'haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d'aquests delictes.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.