Admesa la querella contra Rajoy i Fernández Díaz per les pressions que van derivar en el ‘cas BPA’

La Batllia investigarà si l’expresident espanyol i diversos antic alts càrrecs del ministeri d’Interior i d’Hisenda van coaccionar o fer xantatge a les autoritats andorranes

Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy, al Congrés espanyol.
Jorge Fernández Díaz i Mariano Rajoy, al Congrés espanyol. ARXIU

La Batllia ha admès a tràmit les querelles -en algun cas ampliació d’accions legals que ja s’estaven instruint- que al seu dia va presentar l’Institut de Drets Humans contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy, l’exministre d’Hisenda Cristóbal Montoro i diversos antics alts càrrecs d’Interior, començant per l’exministre Jorge Fernández Díaz i seguint pel seu número 2 i home que ara mateix té el PP contra les cordes a Espanya Francisco Martínez. La Batllia investigarà si van coaccionar o fer xantatge a les autoritats andorranes en el marc de les maniobres que van acabar derivant en el ‘cas BPA’.

L’admissió de la querella ha estat notificada aquest dilluns tot i que la va acordar el batlle Manuel Santolària el 19 d’agost. L’acció està estretament relacionada amb totes les accions que s’estan fent per aclarir la denominada ‘Operació Catalunya’. L’Institut de Drets Humans (IDHA) té el suport tècnic del col·lectiu Drets, que aglutina un grup d’advocats defensors del dret a decidir i que estan radicalment en contra de les accions que suposadament haurien comès les clavegueres de l’Estat espanyol contra l’independentisme català.

Inicialment la querella anava dirigida contra els policies Celestino Barroso i Marcelino Martín Blas; a mida que s'han anat coneixent detalls l’acció judicial s'ha anat ampliant

A Rajoy i Montoro se’ls acusa, d’entrada, d’un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals contra l’excap de Govern Toni Martí i els exministres Jordi Cinca, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé. A Fernández Díaz, Martínez o l’exdirector general de la policia espanyola Ignacio Cosidó se’ls atribueixen uns presumptes delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge. A més a més, a l’expresident espanyol, a l’antic mandatari d’hisenda i a l’extitular d’Interior espanyols se’ls acusa també de falsedat documental per la informació no verídica que haurien facilitat ja fos a Andorra o ja fos, sobretot, als Estats Units.

L’admissió a tràmit reforça la querella que ja s’estava instruint relacionada amb les pressions que comandaments policials com Eugenio Pino, Celestino Barroso, Marcelino Martín Blas i Bonifacio Díez haurien fet, especialment, als antics propietaris o dirigents de BPA. Aquests quatre policies són alguns dels principals baluards de la denominada policia patriòtica, que suposadament seguia ordres polítiques. Rajoy i Montoro haurien ‘collat’ en una reunió el gener del 2015, en la seva visita a Andorra, Martí, Cinca, Saboya o Alcobé per tal que intervinguessin BPA i d’aquesta manera poder obtenir les dades de la família Pujol i d’altres càrrecs polítics catalans que el govern del PP pensava que tenia comptes a l’entitat bancària, comptes que mai hi van ser. 

Aquesta reunió, segons que consta en la querella, va acabar precipitant la intervenció i liquidació de la BPA, dos mesos més tard, en base a la informació "falsa" que es rebria des de els EEUU. I per això, se’ls investiga per un delicte de coaccions d’òrgans constitucionals, per ser-ne els autors i executors personals i directes, castigat en el codi penal andorrà fins a deu anys de presó. La mateixa informació no verídica seria la base de la nota del FinCEN, com remarca el col·lectiu Drets en un comunicat que ha emès.

El parer d'IDHA i Drets

L'IDHA i Drets consideren que "l'actuació del govern espanyol per mirar d'aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana. El senyor Rajoy, quan va visitar Andorra per reunir-se amb el Govern del Principat, ho va fer com a president del govern espanyol i no com a Cap d'Estat -figura reservada al Rei d'Espanya, segons la Constitució Espanyola-, amb la qual cosa no està protegit per la immunitat prevista a l'article 8 del Codi penal andorrà", de la mateixa manera que tampoc no ho estan els seus ministres i resta de càrrecs polítics implicats.

El batlle instructor i, alhora, qui ha admès les querelles, Manuel Santolària, el mateix dia que admetia les accions legals per uns fets que poden generar responsabilitats penals però també civils va decidir inhibir-se en favor d’una de les dues oficines judicials d’instrucció especialitzada, atès que per raons com la cooperació internacional que s’ha d’aplicar en aquest cas en haver-hi persones de l’Estat espanyol implicades pertoca segons raona Santolària a una Batllia especialitzada continuar instruint el cas.

Etiquetes

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.