Oda a Europa

Com si de quatre tenors es tractessin, han ‘cantat’ una oda a Europa en tota regla. I, en paraules d’Espot, s’han posicionat al costat del ‘sí’ en el referèndum pensant “no en l’Andorra actual, sinó en l’Andorra dels nostres fills, dels nostres, néts. Amb l’Andorra del futur”. Ho han fet en el marc d’un acte organitzat pel Consell General en col·laboració amb Andorra Televisió, que ha convertit la tertúlia-debat en un programa televisiu que ha tingut el vestíbul de la seu parlamentària com a escenari, com a plató, amb una seixantena llarga de convidats -l’alta classe sociopolítica del país- que alhora feien funcions d’espectadors.

El que havia de ser un debat, ha estat una exposició clara, brillant, transparent, sincera, de defensa de l’acord d’associació. Una mena de campanya a favor del ‘sí’ al referèndum a partir de l’experiència i les experiències de quatre mandataris del país que han anat i vingut en moltes ocasions de Brussel·les i que hi han capejat algun temporal i també n’han tret algun que altre fruit. Tots han coincidit amb el mateix: Europa no és una alternativa. Europa és una necessitat. Només hi hagut desacord en si haurien convocat o no un referèndum.

L’únic punt de certa discrepància ha estat si els mandataris participants a l’acte haurien o no convocat un referèndum: Forné manté que “segurament no”, Pintat hauria consultat abans el Consell General i Bartumeu i Espot, per raons lleugerament diferents, sí defensen la consulta

Després de donar-hi alguna volta, d’anar cap aquí i cap allà, Marc Forné ha admès que “segurament no” hauria convocat la consulta. Albert Pintat ha exposat una altra fórmula. Primer hauria demanat al Consell General si els semblava preceptiu que fos el poble qui hagués de referendar el text. Jaume Bartumeu ha deixat clar que “vista l’experiència de l’acord monetari”, quan en negociar-ne la firma provisional, per dir-ho així, “es preparaven escamots d’afusellament”, també hauria deixat en mans de la ciutadania la decisió. I Xavier Espot s’ha proclamat hereu de Toni Martí en aquest sentit.

Si es pot dir així, aquest ha estat l’únic punt dissident d’una veu uniforme i coral. L’oda dels quatre mandataris governamentals, que han fet algunes pinzellades a la retrospectiva històrica de l’acostament a Europa. Segurament, la moderadora de l’acte, la comunicadora Noemí Rodríguez, hauria volgut fer més repàs al passat. Però Bartumeu ha estat l’encarregat de tallar ràpid. Que es venia a parlar del que es venia a parlar. De l’acord d’associació i de la necessitat de donar-hi suport.

Perquè, ha explicat l’excap de Govern i encara líder ‘in pectore’ de Progressistes, “l’alternativa estava entre els models d’embrancament, però no hi havia alternativa entre embrancar-nos o no”. De fet, Bartumeu ha explicat que al seu dia es va plantejar mantenir l’statu quo -que Espot ha defensat que no existeix realment-, endinsar-se a l’Espai Econòmic Europeu (EEE), fer un acord d’associació, fer acords sectorials o integrar-se a la UE. I que va ser Brussel·les i el seu colador els que van anar portant el camí cap a on s’és ara.

Forné i Pintat han repassat els seus acostaments a Europa. Com per exemple el famós article lligat al Tractat de Lisboa que reconeix les especificitats dels petits estats i que en la negociació fa poc closa la delegació andorrana ha invocat en diverses ocasions davant la Comissió Europea. L’acord duaner del 1990, l’acord monetari, el de la fiscalitat a l’estalvi -Bartumeu el volia evitar, no fos cas que algú tornés a considerar que l’acord d’associació comporta canvis fiscals-, el de cooperació. De tot i més s’ha parlat durant l’hora llarga no ja de debat. De tertúlia europea.

D’Europa i de més coses. Perquè Albert Pintat ha recordat que el món va canviar el 2001 amb l’atemptat a les Torres Bessones de Nova York. I des de llavors els paradisos fiscals, més que país, es van voler expulsar de l’esfera internacional. I l’OSCE va collar més que mai. De fet, ha vingut a dir el cap de Govern entre 2005 i 2009, “els petits estats molesten”. I sempre ha sigut una mica així. Per tant, tenir “el paraigua blau d’Europa” és sempre una garantia. I aquesta ha estat una coincidència constant.

Els punts forts de l’acord d’associació segons Pintat? “Estabilitat i fortalesa.” D’altra banda, “caldrà pedalar, ser competitius, però això ja ho fem ara”. Per a Forné, associats a Europa, Andorra tindrà més capacitat d’incidència. I Espot troba que el Principat serà més resilient. L’actual cap de Govern també ha esmentat les dues qüestions que veu més negatives. Però que creu que són modelables a parer seu. La qüestió dels antecedents penals dels comunitaris, que no es podran demanar de manera generalitzada. I la qüestió d’Andorra Telecom, que amb salvaguardes i altres clàusules es podrà salvar. “Quan es negocia s’ha de cedir per poder guanyar altres coses. Però s’ha de cedir en qüestions que no siguin substancials i no posin el projecte en risc”, ha afirmat Espot.

CONTINUÏTAT

Els quatre dirigents polítics han destacat, en aquesta tertúlia ben interessant, que el projecte europeu i la seva relació amb Europa no deixa de ser una línia de continuïtat. En aquest sentit, Bartumeu ha ressaltat que “fa 33 anys que estem aplicant normativa comunitària”. És a dir, des de l’acord duaner. I la Duana no ha tingut mai grans problemes. De fet, Andorra ha estat sempre un Estat complidor. “El que firma, ho compleix”, ha destacat Forné contraposant-ho amb aquells altres països que “ho firmen tot…” i compleixen el que els sembla.

De fet, també ha estat el més ‘antic’ dels caps de Govern assistents que ha destacat quan els tecnòcrates van donar pas als polítics en la direcció de l’Europa unida, es va començar a entendre una mica més Andorra. I en aquest cas, Marc Forné ha ressaltat el paper d’un belga que va presidir la Comissió Europea: Jean-Claude Juncker. Amb ell es va aconseguir la transitòria del tabac per a 30 anys. I la cita de Juncker ha servit a Espot per destacar com són d’importants les relacions personals i la confiança en les negociacions. Per a l’actual cap de l’executiu segur que “la bona relació de Juncker i Toni Martí” va ser decisiva per signar la transitòria “al tomb d’una taula entre dos grans fumadors”.

De confiança ha insistit a parlar-ne Xavier Espot, que ha fet una apel·lació a “recuperar el consens” i la confiança en les institucions. “S’ha instal·lat una sensació de desconfiança en les institucions legítimament elegides”. “Sento autèntiques barbaritats”, ha insistit un Espot que ha deixat clar que aquí ningú no mira per ell sinó pel futur. “Si tots defensem aquest projecte ho fem perquè creiem, des del coneixement d’Andorra, que és el millor projecte”. I això no treu que la ciutadania “sigui crítica, però també que faci confiança en les institucions quan es diu que és el camí correcte”.

I Bartumeu, Pintat i Forné han corregut a agafar-li metafòricament la mà. El socialdemòcrata ha deixat clar que no s’ha de veure l’acord d’associació des d’una ideologia concreta sinó des de la “política d’Estat”. I ha demanat no acudir al referèndum com si d’una campanya electoral interna es tractés. El ‘momentum’ també compta, ha dit Espot. I Marc Forné ha assegurat que ara és el moment de donar el ‘sí’. Que podria haver-hi un acord millor? Potser sí, però el cap de Govern actual s’ha aferrat a una dita castellana: “‘Vale más pájaro en mano que ciento volando’”.

L’actual cap de Govern creu que els dubtes actuals al projecte europeu es deuen a “les circumstàncies econòmiques i socials del moment. Hi ha una part de la ciutadania que no ho està passant bé” i, en canvi, està convençut que hauria rebut un ‘sí’ clar si s’hagués consultat just després de la Covid

Fins i tot la Covid, ha sortit a relluir. Bartumeu i Espot han tornat a coincidir que la gestió de la pandèmia hauria estat molt millor assegurada amb l’acord d’associació. Com hauria estat impossible salvar la crisi bancària del 2015 sense l’acord monetari. “No hi hauria plaça financera”, ha arribat a dir Espot. I sobre la crisi del coronavirus -ep, Pintat ha recordat que vindran més crisis, que cal comptar-hi-, es va dependre totalment de la “benevolença d’Espanya i de França”. I en aquest sentit ha agraït la contribució d’Emmanuel Macron, Pedro Sánchez i el portuguès António Costa. 

Per cert, que el mandatari governamental dels nostres dies s’ha mostrat convençut que si el referèndum s’hagués celebrat just després de la Covid, hauria tingut un ‘sí’ clamorós. En canvi, si ara hi ha tants dubtes -Bartumeu ha criticat que s’hagi trigat tant temps a posar sobre la taula el text final de l’acord tot i assegurar que la majoria dels ciutadans no es llegiran el text però no tenir-lo a l’abast ha pogut generar interrogants que s’haurien pogut estalviar- és “per les circumstàncies econòmiques i socials del moment. Hi ha una part de la ciutadania que no ho està passant bé”. 

I aquells als que els va bé la ‘cosa’, no volen que se’ls toqui la dita ‘cosa’. “Però nosaltres hem de governar i prendre decisions, per d’aquí a 15, a 20 anys.” I si l’acord no és pas dolent per a Andorra, ha dit Pintat, l’exemple és que “l’altra part hi ha certes qüestions que no les reben pas amb alegria”. Suposadament s’han aconseguit avenços, acords, pactes, que fins ara no s’havien donat. I això no és gratuït. Amb acord amb Europa, el tracte amb Espanya i França serà més fàcil. Espot hi ha introduït un matís: “Seran més fàcils independentment de qui governi.”

I AMB EL ‘NO’ QUÈ PASSA

Bartumeu ha recordat una frase de Felipe González, l’històric líder del PSOE espanyol. El primer president socialista d’Espanya. “‘Fuera de Europa llueve más’”, va recordar que va dir. És una manera d’explicar la importància de l’acord amb la UE. Es pot explicar de moltes maneres, ha vingut a dir Forné. I Pintat ha reconegut que la novetat que suposa aquesta associació “espanta, hi ha por, perquè es viu molt bé” majoritàriament a Andorra. Però “sense aquest acord no es prosperarà com ara”. 

Mentre Bartumeu té clar que amb un ‘no’ “Brussel·les no s’ho prendrà gaire bé; el flux de comunicacions s’estancarà. El país s’equivocarà si gira l’esquena a Europa” Pintat manté que un ‘sí’ “és una garantia; el ‘no’ és una incògnita, és anar a l’aventura”

I què passarà si surt un ‘no’ en el referèndum, ha demanat la moderadora. Es podria negociar bilateralment amb alguns països, fer acords sectorials. Xavier Espot ha deixat clar que tampoc hi ha cap garantia que una relació amb un actor geopolític distint a la UE funcioni. I Jaume Bartumeu té clar que amb un ‘no’ “Brussel·les no s’ho prendrà gaire bé; el flux de comunicacions s’estancarà. El país s’equivocarà si gira l’esquena a Europa” i no seria fàcil tornar a demanar segons què. Pintat considera que “no es podrà mantenir l’statu quo”. Però Espot s’ha demanat si hi ha algun statu quo en un món tant evolutiu. Per a l’excap de Govern lauredià un ‘sí’ “és una garantia; el ‘no’ és una incògnita, és anar a l’aventura”. 

I caps dels quatre tenors de l’oda a Europa són gaire aventurers quan es tracta la matèria. Per molt que, ho ha mostrat convençut Espot, “la institució dels Coprínceps perviuria a un ‘no’ a l’acord; però un ‘nou’ obre un període de gran incertesa”. L’únic cert és que en el partit que es juga entre Brussel·les i Andorra la Vella, Espot, Bartumeu, Pintat i Forné juguen al mateix equip. L’equip blau. El de la vella Europa.