Sense que tinguin cap sentència condemnatòria, menys encara ferma, els sis ex-alts càrrecs de l’entitat bancària van veure com l’administració els ‘comissava’ els diners que com a clients tenien ingressats al banc. Només per aquest fet, els recurrents ja hi veuen dos greuges. D’entrada, que es trenca el principi d’igualtat. I de sortida i encara més greu si cap, que no només no se’ls respecta la presumpció d’innocència sinó que directament se’ls aplica la presumpció de culpabilitat.
El principi d’igualtat, segons que han anat al·legant els recurrents, es vulnera perquè a uns clients, els sis ex-dirigents bancaris en aquest cas, se’ls ‘confisquen’ els diners per capitalitzar les suposades pèrdues que la Banca Privada d'Andorra (BPA) mai no havia tingut abans de la intervenció que va promoure la pròpia administració, i, en canvi, aquest procés no es fa amb la resta de clients de l’entitat. Alhora, el ‘comís’ dels saldos se sustenta en les suposades males praxis que haurien comès els recurrents, quan fins ara no hi ha cap decisió judicial ferma que avali aquesta tesi que sí que dóna per bona la secció administrativa del Tribunal Superior (TS).
Justament, es remarca també la diferència que hi ha entre el procés penal derivat del ‘Notice’ del FinCEN que descriu uns fets que, ara per ara, no han estat mai provats almenys en sentència ferma, i el fet que és indubtable i ho han confirmat des de peritatges a resolucions judicials fins i tot de tribunals espanyols que tant BPA com Banco Madrid gaudien d’una excel·lent salut financera fins que l’administració andorrana va decidir intervenir la matriu i els homòlegs espanyols van fer l’equivalent amb la filial madrilenya.
Amb tot, també es recorda que no es pot aplicar de forma retroactiva, com es pretén fer en aquest cas, suposadament, una llei. I menys encara si va en contra dels interessos de l’administrat. De fet, això és un dels elements que, justament, haurà de valorar el Tribunal Constitucional. Si aquelles presses en fer una llei que és una transposició parcial i fins i tot potser interessada d’una directiva europea s’ajusta a Dret o no s’hi ajusta. En tot cas, el TC és el penúltim pas per mirar de rectificar el que els sis ex-alts càrrecs de BPA consideren que és una injustícia. L’últim pas és Estrasburg. I, en principi, hi ha la disposició d’anar-hi si l’Alt tribunal andorrà no acull l’argumentari exposat en el recurs d’empara ara admès a tràmit.
Comentaris (2)