D’aquesta manera, quatre alts directius desposseïts dels seus càrrecs arran de la ‘Notice’ del FinCEN i dos membres del llavors consell d’administració de l’entitat bancària també apartats per la mateixa qüestió han presentat un recurs d’empara contra una sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior que dóna per bona la decisió de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) de quedar-se els diners que tenien dipositats com a clients al banc en acusar-los de ser els causants dels mals que haurien fet anar en orris l’entitat.
Els sis recurrents, però, consideren que, com a mínim, la decisió avalada pels organismes jurisdiccionals ordinaris vulnera la seva presumpció d’innocència i el principi d’igualtat davant la llei. I també recorden que va en contra d’un altre principi constitucional: no es poden aplicar les normes retroactivament i de manera desfavorable. I en essència tot plegat és perquè clarament l’AREB se’ls considera responsables de tots els mals de BPA a no ser que algun dia algun tribunal els declari innocents, els absolgui. Però, d’entrada, aplica, segons recorden els recurrents, el principi de culpabilitat.
Els sis recurrents, però, consideren que, com a mínim, la decisió avalada pels organismes jurisdiccionals ordinaris vulnera la seva presumpció d’innocència i el principi d’igualtat davant la llei. I també recorden que va en contra d’un altre principi constitucional: no es poden aplicar les normes retroactivament i de manera desfavorable
A més, s’aplica una normativa derivada d’una directiva comunitària (la Llei BPA o de l’AREB), que és per donar resposta a entitats amb problemes financers, de solvència… agafant-se al ‘Notice’ del FinCEN que parla d’uns fets de naturalesa penal que no tenen res a veure amb problemes econòmics de l’entitat bancària. Ben al contrari, tant BPA com Banco Madrid, fins a principi de març del 2015, gaudien d’una boníssima salut. Lamenten els recurrents que a ells se’ls tracta de manera diferent que a la resta de clients pel fet d’haver estat directius o administratius de l’entitat.
Per cert, recorden també, se’ls va fer fora dels seus càrrecs, dels seus llocs de treball, sense cap mena d’indemnització en considerar-los, una vegada més, culpables sense haver estat mai jutjats per fets que, suposadament, s’haurien comès entre el 2007 i el 2012. I pels terminis opera la retroactivitat. Com pot ser, es venen a demanar els recurrents, que al 2015 es pretengui aplicar una norma creada per resoldre un problema d’aquell mateix 2015 i que els afecta clarament de manera desfavorable per fets mai provats fins ara de manera ferma i que són molt anteriors.
Amb tot, consideren manifestament injust tot plegat. I, per ara, els recurrents fan el que toca: presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional i defensar-lo sense embuts. Però tenen clar i decidit portar el cas a Europa cansats de sentir-se bocs expiatoris d’una situació que consideren creada artificialment i per interessos clarament foscos i que no senten que tingui el judici independent i neutral que haurien de garantir, també a Andorra, els organismes jurisdiccionals.
Comentaris (2)