“Vam preparar el lavabo amb mantes, coixins i menjar per si ens hi havíem de refugiar”

Lia Gil Rabadà és una andorrana que viu a Florida i aquesta setmana ha viscut en primera persona el pas de l’huracà Milton tot i que finalment la zona on es troba ella ha estat de les menys afectades

M

M. P. / T. S.

Comentaris

Què farien vostès si els avisen que allà on viuen és punt de pas d’un huracà? Aquesta és la situació que ha viscut la Lia Gil Rabadà, una andorrana que viu a Florida perquè juga a futbol a la universitat, concretament a la Eastern Florida State College (EFSC). No amaga que ha passat por davant les informacions que situaven en un 90% el risc que l’huracà les impactés de ple, però finalment la trajectòria ha estat diferent i les afectacions a la seva zona han estat menors.

“Quan ens vam assabentar que hi havia un huracà i que la cosa era seriosa vam decidir venir amb les companyes a un apartament per estar juntes”, explica en una conversa amb l’Altaveu, indicant que hi havia dues noies que ja havien viscut un huracà anteriorment i això les feia estar més tranquil·les.

La Lia amb les seves companyes d'equip.
La Lia amb les seves companyes d'equip.

La primera decisió va ser sortir a comprar per tenir provisions, però al centre comercial on van acudir ja no hi quedava aigua. “De fet no n’hi havia enlloc, perquè tothom en buscava, era el més important”, recorda, afegint que finalment van poder trobar-ne. També van adquirir menjar “que no s’hagués de cuinar” per poder-lo aprofitar en cas que marxés l’electricitat.

La previsió era que l’huracà toqués terra dimecres, “però a l’altra banda de Florida i a nosaltres ens tocava els últims, però en principi no passava per sobre nostre”. Ara bé, la trajectòria va canviar i “fa dues nits, mirant les notícies, van dir que just on estàvem nosaltres en tocaria de ple, se’ns emportava, amb un risc d’un 90%. Llavors ja ens vam començar a preocupar perquè pensàvem que venia cap a nosaltres”.

Les mantes que havien posat a la banyera.
Les mantes que havien posat a la banyera.

El que se’ls va acudir per mirar de protegir-se va ser preparar el lavabo, que és l’espai “més amagat i protegit”. “Vam posar mantes i coixins a la banyera i també hi vam portar menjar per si ens havíem de refugiar totes allà”. L’espant més important, però, el va tenir quan els van dir que potser “se’ns enduia el sostre”.

La meteorologia augurava molt mal temps. “Els últims tres dies feia molt vent, molt, molt, molt vent, plovia molt i feia molta calor, moltíssima”, però finalment han tingut la sort de cara. L’huracà es va seguir movent i quan va entrar cap a terra, havia modificat la trajectòria “i quasi no ha passat per sobre nostre”. Ara bé, també van tenir una alerta de tornado que les va tornar a preocupar. “Dins del que cap, just on estem nosaltres no ha passat res. Sí que per terra hi ha moltes branques i fulles i coses que ha arrossegat el vent, però encara no hem sortit de casa”.

Les provisions guardades al lavabo.
Les provisions guardades al lavabo.

 

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending