Com ja va avançar l’Altaveu, aquest dijous a darrera hora del matí, la defensa de l’acusat, els representants legals de l’asseguradora que tenia contractada pel vehicle i els advocats de la mare i la germana de la víctima van arribar a un acord econòmic que comportava la retirada de l’acusació particular. Per tant, els familiars deixaven d’acusar el metge d’assassinat. I tampoc ho feia ja la fiscalia, que atesa la sentència de primera instància, que va condemnar l’home a quatre anys de presó ferma per un delicte d’homicidi dolós s’ha estimat més mantenir la mateixa tesi que la sala però intentar que no es tinguin en compte els eximents i els atenuants aplicats pel Tribunal de Corts.
El ministeri fiscal no està d’acord amb què el conductor acusat -amb una segona residència a Soldeu- actués, com si s’ha considerat en primera instància, sota una por insuperable producte del comportament violent de qui acabaria sent la víctima. “Un es posa ‘gallito’ però l’altre podia marxar, també i, en canvi, avança fins a posar-se a l’alçada” de qui acabaria morint i que va ser el qui va fer la primera infracció de trànsit que va desencadenar la discussió que acabaria sent malauradament mortal.
El fiscal ha explicat que per les característiques del tot-terreny i el lloc de l’altercat -enmig d’una via pública amb gent- “l’element de temor desapareix” i per tant “la por insuperable entenem que no hi és”. El Tribunal de Corts, per aquesta circumstància va aplicar un eximent incomplet. I també va considerar que l’actitud agressiva del difunt -xofer professional fora de servei en el moment dels fets- feia que s’hagués d’aplicar una atenuant per tal que una part de la responsabilitat de tot plegat era seva també.
LES IMATGES
Però per al fiscal, tampoc hi ha cap agressivitat prou apta perquè es culpi el finat de res. “L’objectivitat del vídeo ens dona una situació que no dona el testimoni subjectiu d’unes persones que han vist una escena horrible”, ha dit el representant del ministeri públic poc després de visionar en un parell d’ocasions la gravació del moment dels fets davant els plors, més que comprensibles, dels familiars de la víctima, que tot i deixar d’acusar han seguit una part de la vista.
El fiscal ja ha estat d’acord en què no hi havia traïdoria i, per tant, no calia acusar d’assassinat. Però sí que hi havia dol, voluntarietat, com a mínim eventual. De fet, l’acusador públic ha qualificat el comportament de l’acusat de “creuament de cables”. Però un creuament de cables que ha de tenir les seves conseqüències. La pena mínima per homicidi -deu anys- per en tota la seva extensió -sense reduccions plausibles- i tota ella ferma. I una retirada del carnet com a mínim de la mateixa durada que la pena principal i l’expulsió definitiva del Principat. “Si no expulsem a una persona condemnada per un homicidi dolós a qui expulsarem?”, s’ha demanat el fiscal.
Abans del fiscal, l’advocat de les familiars de les víctimes havia anunciat l’acord i el desistiment que comportava. Després de l’exposició del ministeri públic -que per 900 euros que es deuen a la CASS mantenia que no s’havia abonat tota la responsabilitat civil i burxava per aquest fet- ha estat el torn d’una defensa que fins i tot el tribunal ha elogiat per la seva calma. Per la seva temperança. L’advocat ha fet una exposició precisa dels fets a parer de l’acusat tot recordant l’incident previ que la víctima ja havia tingut amb un altre conductor.
Ha qualificat la sentència d’instància de “molt treballada” i ha afirmat que consideren els fets “com a molt com un homicidi per imprudència, greu si es vol”. La representació de l’acusat ha recordat que la víctima “no es va morir perquè el cotxe li passés per sobre, que no li va passar, sinó pel cop al cap arran de la caiguda que va patir”. Una caiguda d’“enorme mala sort” perquè després d’un primer intent d’avançar el cotxe per poder marxar per part del conductor empresonat des de llavors el peu li va quedar enganxat a la roda i en accelerar el va llançar.
JUSTÍCIA ADEQUADA
La defensa de l’home ha defensat que hi va haver por, que “mai no es va pensar que podria passar el que va passar” i que l’acusat, ja a la presó, va trigar “dotze dies en reconnectar amb la realitat”. S’ha recordat el caràcter tranquil de l’acusat i el fet que una persona acostumada a salvar vides i que va deixar l’oncologia perquè no podia suportar el patiment dels seus pacients el que menys volia era causar la mort a ningú. “Acceptem homicidi involuntari, imprudència greu. No busquem impunitat, busquem justícia adequada”, ha recalcat la defensa del metge.
I després ha explicat tots els esforços fets per aconseguir finalment els acords amb els familiars de la víctima. La fiscalia ha retret que el rescabalament no l’ha fet l’acusat personalment. Però és que no hauria tingut mai prou diners per fer-ho. D’aquí que hagi empès la seva asseguradora a fer un esforç. I abans del judici de primera instància es va fer un acord amb la vídua i tutora de la filla del difunt per prop de 200.000 euros i ara s’ha arribat a una entesa amb la mare i les germanes per més de 100.000 euros (el Tribunal de Corts n’havia establert uns 80.000).
“No desitjo que ningú s’hagués trobat en el meu lloc. Demano disculpes. Disculpes a la dona i la filla, a la mare, a les germanes, i als meus pares, que sent persones ja de noranta anys, depenen del tot de mi”
La defensa demana set mesos de presó i quatre de retirada de carnet en territori andorrà. Reclama que no es comissi el vehicle perquè és de la dona i que no se l’expulsi, perquè fa anys i panys que puja al Principat a fer-hi estades. El representant legal del metge processat ha fet tot un escalat de possibles penes en funció de la condemna. Però també ha demanat que “el màxim del màxim que se li imposi sigui el que diu Corts però ferma el que ja ha complert perquè sinó se li talla -a l’acusat, de 64 anys ara- la possibilitat productiva els pocs anys de vida activa que li queden”.
I després ha estat el torn d’última paraula per al metge, per al conductor dels dos moviments -acceleració i gir- mortals: “En cap moment de la meva vida he estat una persona violenta, si algú m’insulta, giro la cara i me’n vaig”, ha dit d’entrada. Per continuar assegurant que va quedar “lluny, lluny, que hi hagués una intencionalitat. En aquest desafortunat accident tres famílies s’han destrossat”, ha afirmat en referència a la dona i la filla; la mare i les germanes; i a la seva pròpia família. I ha acabat amb un “no desitjo que ningú s’hagués trobat en el meu lloc” però, amb tot, “demano disculpes. Disculpes a la dona i la filla, a la mare, a les germanes, i als meus pares, que sent persones ja de noranta anys, depenen del tot de mi”.
Comentaris (1)