El comú considera que la potestat per decidir si la persona en qüestió havia superat o no el període de prova li corresponia a la junta de govern. Per tant, com que tant la Batllia com la sala administrativa del Tribunal Superior van concloure que no li corresponia la decisió a la junta de govern sinó que n’hi havia prou amb l’aprovació per part de la responsable de l’àrea on es troba inserida la guarderia, hi hauria una vulneració del principi de legalitat.
L’Alt tribunal, però, ha analitzat el recurs d’empara tot advertint que són les jurisdiccions ordinàries qui han d’advertir la circumstància al·legada pel comú. I entenen que han fet una interpretació lògica i racional de l’ordinació comunal, ja no ha acceptat el posicionament comunal, amb la qual cosa valida les decisions de la Batllia i del Tribunal Superior que van arribar a la conclusió que el comú havia apartat indegudament l’educadora de la plaça que s’havia guanyat en un concurs.
El comú considera que la potestat per decidir si la persona en qüestió havia superat o no el període de prova li corresponia a la junta de govern
La dona va començar a exercir a principi del 2020 com a directora de la guarderia del Pas de la Casa. I no va ser fins a mitjan 2021 quan se li va comunicar que no havia passat el període de prova malgrat que la seva cap directa sí que va avalar la tasca duta a terme. A més, el període de prova era de sis mesos. No d’un any i mig. El comú va al·legar que hi havia hagut la pandèmia i que després hi havien queixes d’una mare sobre el comportament de l’educadora.
Però els tribunals van arribar a la conclusió que els terminis eren els terminis i que era l’informe de la cap d’àrea el que valia. I que un cop emès aquest i essent favorable, l’únic que havia de fer la junta de govern era donar-se per assabentada i comunicar la circumstància al registre comunal oportú perquè l’empleada fos inscrita amb la seva reconeguda responsabilitat.
Ara, veient que ha decaigut el recurs d’empara comunal, la corporació no tindrà més remei que incorporar l’educadora al seu lloc de treball, a no ser que arribi a algun altre tipus d’acord amb ella que segurament hauria de passar per abonar-li tots els salaris que hauria hagut de percebre des que va ser apartada i, després, si escau, acomiadar-la sota la fórmula del no causal amb la indemnització que tot això comporti.
Comentaris (2)