La sala entén que la designació per al lloc de cap servei, la confirmació de la plaça que l’educadora va guanyar a partir d’un concurs al qual es van presentar altres candidats i que es va concloure entre els mesos de novembre i desembre del 2019, s’havia d’haver fet automàticament després de passats sis mesos i amb l’informe favorable, que hi va ser, de la cap d’àrea. I que ni la pandèmia que va fer tancar la guarderia un temps ni la queixa d’una mare d’un dels menors que acudien a ‘Els Marrecs’ deu mesos després que l’educadora iniciés el seu camí de responsable de l’escola bressol no són motius per deixar sense efecte el lloc de treball.
Segona la sala administrativa concorren en essència tres elements que fan que s’hagi de donar la raó a l’educadora i que aquesta hagi de ser restituïda immediatament en la plaça de cap de servei un pas que, per ara, el secretari general comunal es resisteix a complir. La clau de volta de tot plegat cal cercar-lo en el fonament de dret tercer de la sentència recentment dictada.
La resolució recentment dictada estableix, en essència, que l’educadora va superar el període de prova, que la pandèmia no pot ser excusa i que la queixa posterior d’una mare, si havia de suposar la destitució de la qui llavors era cap de servei de la guarderia, ho havia de suposar a partir del corresponent expedient disciplinari i aquest no hi va ser
S’hi diu: “La queixa d’una mare o els informes posteriors sol·licitats pel comú podrien donar lloc -si els fes denunciats tinguessin entitat suficient-, a l’obertura d’unes diligències informatives -que en aquest cas sí que es van iniciar-, i, si d’aquesta investigació se’n pogués derivar la comissió d’una infracció, un posterior expedient disciplinari -que no consta que s’obrís-, però el que ja no és possible és aprofitar aquesta queixa per no procedir al nomenament definitiu de la persona concernida en la plaça que havia estat valorada positivament per la seva cap”.
Per tant, no hi va haver expedient sancionador i, per tant, no es pot despatxar l’educadora alegrement dient que no havia superat el període de prova. I això és així, diu el tribunal, perquè l’agost del 2020, més de sis mesos després d’haver iniciat l’activitat de cap de servei, la directora de l’àrea de Cultura i Afers Socials del comú d’Encamp va emetre un informe positiu en favor de l’ara recurrent. Per tant, des d’aquell moment s’havia d’haver nomenat titular de la plaça.
Si la valoració és positiva, manté la sentència, dit informe s’ha de comunicar “a la junta de govern perquè la secretaria general ho notifiqui a la persona interessada i certifiqui el caràcter definitiu del nomenament per a la inscripció en el registre de la Funció Pública del comú” i perquè la decisió es publiqui al BOPA. No es pot allargar ‘in eternum’ la designació definitiva esperant una decisió tàcita de la junta de govern, diu la resolució, que exposa que si la pandèmia havia d’haver suspès els terminis del període de prova la directora que va valorar positivament l’educadora ho hauria d’haver fet constar en el seu informe i no emetre el vistiplau per al càrrec com va succeir.
En fi, que l’educadora va superar el període de prova, que la pandèmia no pot ser excusa i que la queixa posterior d’una mare, si havia de suposar la destitució de la qui llavors era cap de servei de la guarderia, ho havia de suposar a partir del corresponent expedient disciplinari. I aquest no hi va ser. Per tant, l’educadora ha de tornar al seu lloc de treball al Pas de la Casa peti qui peti.
Comentaris (3)