La bancada dels defensors ha estat un clam contra els organismes supervisors. Una jornada més. I per molt que sembli que és el que toca, és del tot estrany que fins a cinc advocats diferents intervinguin, prenguin la paraula, per evidenciar, cadascú a la seva manera, el malestar que causa la reiterada negativa de l’Autoritat Financera (AFA) (o de l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries o la Unitat d’Intel·ligència Financera quan toca) d’aportar allò que se li demana. La setmana passada el Tribunal de Corts va anunciar que l’AFA havia aportat la documentació que se li havia demanat uns dies abans. Era la segona petició que se li feia després que hagués negat l’existència de les actes d’unes reunions que resulta, ha quedat evidenciat durant les sessions de la vista, que sí que existien.
L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA) Joan Pau Miquel ha deixat per avui l’anàlisi d’aquella documentació rebuda. L’ha anat repassant. Gairebé una per una. Fins que ha deixat clar que és complicat poder-se defensar amb la manca de tanta documentació. Miquel ho ha il·lustrat amb un xifra. Deixant de banda correus electrònics, de les 493 comunicacions escrits que consta que hi va haver entre l’INAF i el banc durant els anys que estan sent investigats, el supervisor només n’ha tramès set. Les actes que ha aportat, o els guions o ordres del dia, molts d’ells incomplets.
I l’ex-CEO de BPA ha evidenciat que la documentació escrita és important perquè “quan Maria Cosan (l’ex-directora de l’INAF) considera una cosa rellevant ho diu; quan preocupa alguna situació ho fa constar en acta, no se n’està”. D’aquí que tant els processats, almenys l’únic que ha pres la paraula per ara, com una part molt important dels advocats defensors hagin saltat. Joan Pau Miquel ha començat enumerant tota aquella documentació que ha trobat a faltar. “Hi ha una part omesa, una part que s’ha retingut i una part que presenta defectes de forma”, ha deixat clar.
I ha estat llavors quan des de Jesús Jiménez a Salvador Capdevilla, de Josep Anton Silvestre a Anna Solé o Alfons Clavera ha manifestat amb vehemència la seva protesta. “S’acusa l’entitat d’un descontrol sistèmic i no podem comprovar si els que feien el control realment pensaven el mateix en aquell moment o no van advertir mai res”, han denunciat els lletrats, que han posat de relleu com d’irregular resulta que les institucions públiques que han d’exercir la supervisió “amaguen” informació que pot esdevenir cabdal. “Falta una documentació summament important. No pot continuar aquest judici sense aquesta documentació”, han denunciat els advocats, que han reclamat: “Que ens donin les eines per poder exercir la defensa.”
Ja era al final de la sessió. I com que la demanda ha estat tan coral des de les defenses, i vist que l’acusació pública i la representació dl Govern no s’hi ha oposat, tot i que Alfons Alberca ha afirmat que no veia la documentació d’utilitat, el tribunal s’ha retirat una estona a deliberar. I la resposta ha estat que no. Que no es tornaria a sol·licitar més documentació perquè el segon cop ja s’havia demanat de manera molt contundent i com que l’AFA també havia respost de forma molt clara, no s’insistiria més. Que es deixa en mans de les defenses dur a terme les accions que creguin escaients. És a dir, el tribunal els ha obert la porta per si volen repartir querelles contra alguna institució. Perquè els magistrats no se senten pas menystinguts per no obtenir allò que demanen. Això o…
Comentaris (7)