Clam unànime de les defenses del ‘cas BPA’ contra l’INAF per “mentir” al tribunal

Corts acorda requerir al regulador perquè de manera “immediata i urgent” aporti una documentació que durant la instrucció va assegurar als magistrats que no existia però que almenys en un cas ha aportat un de consultores que va auditar l’entitat bancària

Un moment de la vista.
Un moment de la vista. Toni Solanelles

L’ex-conseller delegat (CEO) de Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel, ha fet la primera denúncia. Ha posat l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), ara Autoritat Financera (AFA), al disparador. I la resta de parts vinculades als processats s’hi han afegit sense dilació. “L’INAF va mentir de manera palmària a aquest tribunal”, ha assegurat el bancari en la segona part de la cinquena sessió del judici per la causa general del ‘cas BPA’. Tal ha estat la força de la denúncia que la vista s’ha aturat i s’ha acabat suspenent fins demà.

La defensa de Miquel (Jesús Jiménez) i dos més lletrats defensors més -Josep Antoni Silvestre i Alfons Clavera- han posat el crit al cel després de l’exposició del bancari, molt contundent vist el discurs tranquil i didàctic que habitualment usa, i han demanat que s’aturés el judici atès que els documents que l’INAF hauria de tenir i s’ha negat a aportar a la causa -de fet, ha negat l’existència d’unes actes que almenys en un cas una de les consultores que va auditar BPA sí que ha aportat- podrien ser cabdals per a la defensa.

Els magistrats atorguen un termini de divuit hores al supervisor perquè aporti una informació l’existència de la qual va negar i l’AREB, posteriorment, no va saber trobar

Davant la petició dels advocats defensors, i vist que el fiscal general, Alfons Alberca, no s’ha oposat, al contrari, a què s’aturés la vista, els magistrats del Tribunal de Corts han parat el judici per deliberar. Una estona després han donat per acabada de forma anticipada la sessió i han establert un termini de 18 hores perquè l’INAF, ara AFA, aporti la documentació negada de manera “immediata i urgent”. El president del tribunal, Enric Anglada, ha evitat parlar de mentida, ocultació o el que fos que hagi denunciat Miquel i els advocats defensors.

Anglada ha volgut “deixar palès que aquesta qüestió consta en autes de de l’11 de setembre del 2017”. És a dir, ha insinuat que les parts podien saber que la informació que no havia volgut facilitar l’INAF assegurant que no existia, un altre intervinent sí que la tenia i la va facilitar en el marc de la instrucció. El magistrat president ha parlat d’“inexactitud” per referir-se a la denegació de documentació. En concret, Anglada ha afirmat que “no obstant, vista la realitat de la inexactitud almenys referida a l’any 2011 i en ares al dret de la defensa s’acorda requerir de forma immediata i urgent” que l’AFA aporti les actes que el mateix organisme va denegar.

L’al·legat del declarant

El tribunal no ha volgut entrar en altres consideracions. Ja ho havien fet anteriorment Miquel, Jiménez i Silvestre. L’ex-CEO de BPA ja havia deixat clar durant el primer tram de la sessió d’aquest dilluns que la UIFAnd havia assegurat que no feia actes de les reunions. L’INAF havia respost a certes demandes que es feien informes interns per a ús intern. I ni tan sols els va aportar a requeriment del tribunal. Però la qüestió ha agafat més volada quan Miquel ha denunciat que KPMG, com a auditor extern de BPA, havia aportat una acta d’una reunió de seguiment que representants del regulador, del banc i de la pròpia consultora havien fet per avaluar el treball que s’estava fent.

L’ex-CEO de BPA ha acusat el regulador financer de “situar-se en un escenari d’opacitat”, d’“ocultació premeditada”, tot beneficiant-se “de la impunitat” que sembla que ostenten algunes institucions i s’ha referit obertament als ex-directors de l’INAF Salvadó i Cosan, que al seu dia haurien fet les actes i “les han silenciat ara”

Per tant, ¿si existia l’acta de la reunió del 2011 que l’INAF també havia negat, per què no hi hauria d’haver les dels anys anterior? I aquí és quan Miquel ha esclatat. “Aquestes reunions estan previstes en un comunicat tècnic des del 2001” i les actes, com a síntesi d’allò tractat, “poden demostrar què és el que preocupa al regulador i què és el que no li preocupa”, ha afirmat l’ex-CEO de BPA després que potser serien diferents alguns plantejaments si “l’INAF no hagués mentit de manera palmària a aquest tribunal”, i abans d’afirmar que “l’acta de la reunió és com l’aute de processament, tant pel que diu com pel que no diu”.

Per a Joan Pau Miquel, el document és una prova dels compromisos que s’assumeixen i els que no i permet saber si hi ha un “control real i no aparent” de certes qüestions. Però l’INAF diu que “no existeixen actes d’aquestes reunions”. Però segons el bancari és poc menys que inconcebible que “un organisme públic com l’INAF” no aixequi acta de reunions formals que la normativa estableix. “No és creïble que no facin actes.” I com que l’aportació de KPMG deixa clar que almenys al 2011 es van fer, Miquel encara ha esclatat més. “L’INAF ha silenciat la veritat” perjudicant una entitat bancària “solvent” i un grapat de “treballadors, pares i mares de família”, que alguns van perdre la feina i, altres, a més a més, es juguen anys de presó.

L’ex-CEO de BPA ha acusat el regulador de “situar-se en un escenari d’opacitat” tot beneficiant-se “de la impunitat”. Miquel ha parlat d’“ocultació premeditada” i s’ha referit obertament als ex-directors de l’INAF Carles Salvadó i Maria Cosan, que al seu dia haurien fet les actes i “les han silenciat ara”. “Aquestes actes les tenia BPA però per a l’INAF i l’AREB ha estat impossible localitzar-les”, ha explicat el bancari que ha recordat que al seu dia, el març del 2015, quan es va escorcollar el seu despatx al banc, va denunciar davant el fiscal que “faltaven dues agendes a la meva taula i mai no s’ha investigat” aquest fet.

El prec de les defenses

I després que Miquel deixés clar que “l’AREB no les ha trobat (les actes) i l’INAF les ha negat dues vegades” ha agafat la paraula el seu advocat per deixar clar que la no facilitació de les actes pot comportar una “retenció de mitjans de prova” i que per al dret a la defensa és “importantíssim” poder disposar de la documentació que el regulador va negar. “L’INAF ha mentit”, ha deixat clar un Jesús Jiménez que ha especificat que aquesta circumstància pot ser constitutiva de delicte. Per aquest motiu, i tot “reservant-se les accions penals que corresponguin”, l’advocat ha demanat que s’aturés el judici i es requerís l’aportació dels documents sol·licitats.

Mentre un altre dels advocats, Alfons Clavera, exposava una experiència personal professional en què en una situació equivalent es va haver de parar el cas fins que no va aportar la informació requerida, el també lletrat Josep Antoni Silvestre ha estat més contundent. I ha demanat que fos el propi tribunal que obrís diligències contra qui es considerés per la suposada ocultació d’informació i pel fet d’haver mentit a una petició dels magistrats. “La llei s’ha d’aplicar a tots per igual”, ha exigit l’advocat.

Comentaris (15)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.