La Batllia tomba l’adjudicació dels ‘parquímetres intel·ligents’ de Sant Julià

La secció administrativa considera que el concurs havia d’haver quedat desert i el que està clar és que l’empresa concessionària no reunia els requisits burocràtics que exigia el plec de bases

Un dels nous parquímetres, en aquest cas al carrer de les Escoles.
Un dels nous parquímetres, en aquest cas al carrer de les Escoles. B. N.

El concurs per adjudicar els nous parquímetres de les zones blaves de Sant Julià de Lòria, equipats amb una tecnologia que permet el seu accionament intel·ligent i que permet els usuaris dur a terme diverses gestions a través d’una APP, havia d’haver quedat desert. Aquest és la solució jurídica que proposa la secció administrativa de la Batllia que, d’entrada, el que fa és anul·lar l’adjudicació acordada al seu dia pel comú en favor de Tecnologia Capital. Ni la proposta vencedora ni l’altre aspirant no reunien els requisits burocràtics que exigia el plec de bases.

Sobre el concurs en qüestió l’ombra del dubte va aparèixer abans fins i tot que es publiqués el plec de condicions. Des d’abans de publicitar-se el concurs, en el sector es tenia clar que aquesta empresa vinculada a l’aplicació ‘paymeter’ i participada mínimament per Andorra Telecom acabaria sent el concessionari dels parquímetres que pretenia renovar el comú lauredià. Abans ja havia assumit les regnes d’aquestes màquines a la parròquia de la Massana. Veient com va anar tot, era cantat que el concurs acabaria als tribunals i que els tribunals tocarien el crostó a la corporació laurediana.

Les càmeres s'instal·laran a la part alta de l'avinguda Verge de Canòlich.

Relacionat

Impugnat el concurs dels parquímetres de Sant Julià per “arbitrari” i “temerari”

És evident que la decisió de primera instància és recurrible. Però també és d’allò més clar que en cinc pàgines tot just, els batlles deixen clar que la decisió és manifestament errònia i, per tant, anul·la l’adjudicació i ordena que es faci marxa enrere fins a l’obertura dels sobres de les ofertes. I que veient el que contenien dits sobres -i aquest raonament és periodístic a partir dels fonaments judicials- es declari desert el concurs. La part dispositiva de la resolució no és tan contundent en aquest darrer sentit. Però la fonamentació sí.

La junta de govern del comú lauredià va acordar l’adjudicació el 7 d’octubre del 2020. El concurs va ser impugnat més tard pel segon dels candidats a fer-se càrrec de la instal·lació dels parquímetres. Maviparq va denunciar que la seva competidora Tecnologia Capital no reunia els requisits exigits al plec de bases. En essència, que entre el seu objecte social no hi figurava l’autorització per subministrar parquímetres i que contravenint el que imposava el plec de condicions comunal, pretenia subcontractar a una empresa estrangera la instal·lació de dits equipaments.

Un dels actuals parquímetres a Sant Julià.

Relacionat

La concessió dels parquímetres intel·ligents de Sant Julià es mira amb lupa

En efecte, Tecnologia Capital el que era essencialment era el desenvolupador de l’APP que de forma complementària a les màquines, també s’havia d’oferir. Però abans que res calia instal·lar el maquinari. Maviparq també lamentava la suposada baixa temerària a nivell econòmic que representava l’oferta de la seva adversària i criticava la forma triada pel comú de Sant Julià de notificar la resolució del concurs. És a dir, a dita empresa no se li va comunicar res i l’únic que es va fer va ser publicar l’acord d’adjudicació.

FONAMENTACIÓ

El tribunal repassa les ‘característiques’ de l’adjudicatari del servei i a partir d’aquí els batlles mantenen que “els licitadors havien de reunir sense excepció les condicions exigides i, en particular gaudir de les pertinents autoritzacions per realitzar l’objecte del contracte -que es pot definir com mixt, constituït pel subministrament de parquímetres, el seu manteniment i, la prestació de serveis de gestió i control digitalitzat- sense perjudici de què a posteriori de l’adjudicació es pogués autoritzar -si s’esqueia- la subcontractació i, prèvia autorització escrita de la ‘Conselleria de Circulació i Aparcaments’.”

“Si com es diu per l’administració comunal cap de les ofertes acreditava la documentació administrativa que s’exigia en el sobre A, el què s’esqueia aleshores era declarar desert el concurs”, manté la sentència de primera instància que advoca per “l’anul·lació de l’acord de l’adjudicació”

Evidencia el tribunal que Tecnologia Capital no presentava els requisits. I, de fet, tampoc no els acreditava l’altre aspirant. I ho explica afirmant que “amb independència de què la societat demandant Maviparq reunís -o no- la condició de ser propietària de l’APP, exigida també al plec de bases, perquè aquesta eventual mancança -que no és objecte del present recurs jurisdiccional- no és susceptible de convalidar els defectes constatats”. És a dir, que no s’hi val a dir que com que una no té una cosa i l’altra no en té una altra, queda compensat.

Per al tribunal, “si com es diu per l’administració comunal cap de les ofertes acreditava la documentació administrativa que s’exigia en el sobre A, el què s’esqueia aleshores era declarar desert el concurs”. Per tant, estima la demanda i declara “l’anul·lació de l’acord de l’adjudicació” per no atenir-se al que s’exigia en el plec de bases. I exigeix al comú que retrotregui les actuacions “al moment immediatament posterior a l’obertura del sobre A a fi que la mesa de contractació -tenint en compte la diferència establerta entre les prèvies autoritzacions administratives de les que han de gaudir les empreses licitadores per realitzar els treballs i l’eventual i posterior subcontractació de part dels treballs- procedeixi a valorar les ofertes presentades”.

Comentaris (12)

Trending