Les representants de les tres organitzacions han deixat clar que tot el procés “ha començat per una denúncia del Govern, a qui no li van agradar les declaracions” i les manifestacions contingudes “en un informe que Stop Violències va presentar a la Cedaw”. També han coincidit en afirmar la necessitat de “derogar” l’article 325 del Codi penal, el que invoca la fiscalia en el cas de Mendoza Cortés. “No és la primera vegada que demanem la derogació” de l’esmentat precepte, ha indicat la directora de campanyes d’Amnistia Internacional a Europa, la catalana Mònica Costa, que s’ha desplaçat a Andorra des de Londres.
L’article que s’aplica a l’activista andorrana pretén “protegir autoritats i evitar la crítica legítima”. “La Vanessa s’ha enfrontat a un judici en base a un article que hauria de ser derogat”, un pas que no es va donar ni tan sols quan s’hauria pogut fer. Costa ha recordat que encara que avui la presidenta d’Stop Violències només és acusada d’un delicte menor, s’havia acusat Mendoza de dos articles més. “La pressió internacional va ajudar a que aquests dos delictes es retiressin”. Amb tot, però, “la posició de la fiscalia ens sembla molt preocupant”.
“El que va fer ella i el que va fer Stop Violències és habitual, un procediment normal i ens va sorprendre i ens continua sorprenent com funcionen aquests mecanismes a Andorra” i que han suposat l’enjudiciament de Mendoza Cortés, manté Amnistia Internacional
Preocupant és, també, que es mantingui l’article 325, que “serveix per minar la llibertat d’expressió”, segons la dirigent d’Amnistia Internacional, i “impedeix que les persones que treballen en la societat civil” ho puguin fer, perquè “si hi càrrecs” contra els líders socials, civils, no hi ha després qui “vulgui parlar, qui vulgui participar”, segons que ha denunciat l’advocada del Centre pels Drets Reproductius a Europa Keina Yoshida. També l’advocada de Women’s Link Gema Fernández ha remarcat la necessitat de “tornar a enquadrar el judici en el silenciament de les activistes”.
Les tres representants internacionals han admès que el cas de Vanessa Mendoza “ens ha fet obrir els ulls” a la realitat d’Andorra i des d’aquest moment n’han fet un seguiment i continuaran fent el seguiment. “Seguirem preocupades per la prohibició total de l’avortament”, ha reconegut Costa, mentre que Fernández que la qüestió de l’avortament, “per molt que el Govern i la fiscalia tractin de desmarcar-ho hi té molt a veure”. I si a l’inici es posava atenció a la qüestió de l’avortamentara també “posem atenció a alguns altres punts”.
Les activistes internacionals han deixat clar que “el que va fer Stop Violències el 2019 és una feina habitual de les organitzacions civils”. I hi ha afegit: “El que va fer ella i el que va fer Stop Violències és habitual, un procediment normal i ens va sorprendre i ens continua sorprenent com funcionen aquests mecanismes a Andorra” i que han suposat l’enjudiciament de Mendoza Cortés. Les representants de les tres organitzacions internacionals han lamentat “l’interès” de l’Estat andorrà per “deslegitimar el treball de Vanessa Mendoza i d’Stop Violències” i han advertit que l’actuació estatal pretén tenir un “efecte dissuasiu impactant en el treball de la societat civil”, segons Yoshida.
A la seva manera, tant la representant del Centre pels Drets Reproductius a Europa com la d’Amnistia Internacional i Women’s Link han deixat clar que continuaran fent els informes que han fet fins ara en relació amb els comportaments i actituds que es donen a Andorra. I d’aquí que diverses relatories internacionals facin “tocs d’atenció”, que “ja hi han sigut”, hi va un pas.
Comentaris (15)