“Des d’un punt de vista polític pensem que seria imprudent que qualsevol persona de qualsevol país i en el marc de qualsevol conflicte es pugui acollir a aquesta autorització especial”, ha dit la ministra tot fent èmfasi que seria “incoherent” amb què paral·lelament s’estigui adoptant una política immigratòria prudent i equilibrada per garantir un creixement sostenible del país. “Andorra és un país petit i amb moltes vulnerabilitats i, per tant, s’ha de controlar el flux de persones que entren i s’ha de fer a través d’eines adaptades com la llei que vam aprovar el 2018”, ha dit.
Aquesta, permet que el Govern activi un règim de protecció temporal i transitòria en casos de crisi humanitaris, com va ser el cas de les persones procedents de Síria i, posteriorment, d’Ucraïna. No obstant això, com fons del ministeri ja havien explicat a l’Altaveu, actualment no existeix cap decret que permeti incloure el Líban en aquest règim de protecció i, per tant, no es pot aplicar al ciutadà libanès que sol·licita asil a Andorra.
Preguntada per la consellera del partit socialdemòcrata sobre la disposició final de la llei on després de fer una anàlisi s’encomanava al Govern a aprovar un projecte de llei sobre el decret d’asil, Molné ha explicat que la llei de 2018 va ser concebuda amb l’objectiu de crear un règim per poder donar resposta a la crisi de Síria, mentre s’elaborava una llei amb un règim d’asil més general. “Posteriorment a l’aprovació de la llei ens vam adonar que el règim el podíem aplicar a altres crisis humanitàries, com es va fer amb Ucraïna, i si el Govern decideix aplicar-ho a una altra crisi humanitària, també ho farà”, ha afegit. Per això, consideren que no és necessari desenvolupar un règim d’asil, ja que aquesta disposició final “ha caigut a la pràctica”.
Comentaris (1)