La seva arribada a Andorra no va ser fruit d’un viatge planificat ni segur. Va travessar diversos països europeus sense documents oficials ni visats, sempre amb la incertesa de si podria avançar o seria aturat. Quan finalment va aconseguir entrar al Principat, creia que potser havia trobat un lloc des d’on començar de nou, si més no, més segur. Però el que no sabia era que el més difícil encara estava per venir: sobreviure en un país sense cap marc clar per a persones com ell.
Des de la seva arribada està intentant buscar l’asil de les administracions andorranes perquè escoltin el seu cas i li donin protecció humanitària
A Andorra, la seva situació va ser fràgil des del primer moment: no té visat, ni permís de residència, ni base legal per ser al país. Oficialment, la seva estada “està expirada” des del primer dia, i des d’aquell mateix moment, està intentant buscar l’asil de les administracions andorranes perquè escoltin el seu cas i li donin protecció humanitària.
El seu cas, recorda inevitablement, la història de Mehran Karimi Nasseri, l’iranià que va passar divuit anys atrapat a l’aeroport de Roissy, a París, sense poder sortir-ne per falta de papers. La seva experiència va inspirar la pel·lícula ‘La Terminal’, de Steven Spielberg, i protagonitzada per Tom Hanks.
Ell no viu en un aeroport, però es troba en una situació semblant: atrapat en un llimb legal, sense poder avançar ni retrocedir. No pot tornar al Líban, on la inseguretat, la crisi econòmica i el risc per a la seva vida són reals. Tampoc pot normalitzar la seva vida a Andorra, on no hi ha cap camí legal perquè està en situació irregular.
El seu cas està registrat a l’ACNUR, però encara no ha rebut cap solució, i només arribar al Principat, va intentar obrir totes les portes institucionals perquè li oferissin asili. Primer, va presentar una sol·licitud formal al ministeri d’Afers Exteriors apel·lant a la llei que preveu protecció temporal per raons humanitàries. La resposta en primera instància, però, va ser que a Andorra no hi havia un marc legal per a l’asil. Però l’home libanès, s’havia informat i sabia que existia un informe del departament d’Estat dels Estats Units (del 2023) on s’esmentava explícitament aquesta norma. Després el ministeri va canviar de versió: sí, la llei existia, però el seu cas no en complia els criteris.
També va escriure al cap de Govern, a membres del Consell General i al Raonador del Ciutadà. Dels primers no ha rebut resposta i el darrer va passar el cas a Exteriors, i l’expedient continua obert a l’espera de resposta. En paral·lel, ha buscat sortides a França. Ha contactat amb l’ambaixada francesa a Andorra i ha escrit fins i tot al palau de l’Elisi, sol·licitant directament una intervenció humanitària. El seu objectiu és clar: obtenir protecció a Andorra o poder ser traslladat legalment a França.
L’ambaixada del Líban li va suggerir que, si Andorra li concedia un permís temporal de sis mesos de residència, això facilitaria un trasllat cap a un tercer país segur
Com a suggeriment del ministeri d’Exteriors andorrà, també va contactar amb l’ambaixada del Líban. La resposta va ser limitada: no poden fer res directament, però van suggerir que, si Andorra li concedia un permís temporal de sis mesos de residència, això facilitaria un trasllat cap a un tercer país segur. La proposta es va fer arribar al ministeri d’Exteriors andorrà, però “encara no hi ha hagut resposta”.
Mentrestant, el temps passa. No pot treballar legalment ni sol·licitar una targeta d’immigració, tot i que assegura que seria la millor sortida per viure dignament. La seva vida és una espera permanent, atrapada entre la impossibilitat de tornar i la impossibilitat de regularitzar-se. Tal com passava al personatge que interpretava Tom Hanks a ‘La terminal’. L’home continua a l’espera d’una resposta per part de diverses administracions i recentment ha enviat un correu electrònic al Tribunal Constitucional d’Andorra explicant la seva situació a l’espera de si aconsegueix alguna cosa.
Comentaris (5)