Infraestructures

Tres anys per retirar totes les cabines telefòniques

Andorra Telecom ha engegat el procés per treure les 125 encara existents, vist que el seu ús ja és gairebé irrisori -600 euros recaptats el mes passat- i l’elevat cost de manteniment; un procés que es farà progressivament fins al 2028

21/04/2025 (19:28 CET)

Una cabina d'Andorra Telecom al Parc Central. Toni Solanelles

Les cabines telefòniques al Principat tenen els dies comptats. En anys, tot just tres. La intenció d’Andorra Telecom és que, el 2028, ja no en quedi cap. La companyia de telecomunicacions ha engegat el procés per retirar totes aquelles que encara es troben distribuïdes pels carrers del país. En total, 125. La intenció és anar-les traient de forma progressiva al llarg dels pròxims anys, un cop comprovat que, ara, el seu ús és molt baix i, en canvi, suposa un cost de manteniment massa elevat.

De moment, l’empresa pública ha convocat el concurs que ha de servir per contractar qui es faci càrrec d’una operació que comporta certa complexitat. I és que no només caldrà retirar la cabina en si mateixa, sinó també tota la instal·lació i deixar cada lloc d’emplaçament en el seu estat original. Per tant, comporta un cert treball per a cadascuna d’elles. L’empresa que guanyi el procés haurà de fer-se’n càrrec d’un total de 117. Les altres vuit les assumirà la mateixa Andorra Telecom, ja que l’operació, en aquest cas, és molt menys complexa.

En certa forma, es pot dir que ara s’afronta el tram final d’un procés que ja fa temps que dura. El nombre de cabines telefòniques ja s’ha reduït de forma considerable els darrers temps vist que cada cop s’utilitzen menys. Res de nou, el mateix que ha passat a altres països. El 2010, per exemple, el nombre d’aparells distribuïts per la geografia del Principat era de 250. Ara, com s’ha dit, ja en queden la meitat.

El procès es farà de forma progressiva, començant per les que ja no tenen gairebé cap ús o estan danyades i acabant per les més cèntriques

“Fa molts anys que el servei no respon a una voluntat de guanyar diners sinó de donar servei, de no generar una bretxa entre usuaris”, explica Xaví Agulló, cap de màrqueting de la companyia. A poc a poc, però, l’arribada d’altres formes de comunicació ha fet davallar encara més la utilització. Per exemple, les trucades via aplicacions com ara WhatsApp que es poden fer connectats amb qualsevol xarxa wifi. Per tant, es considera que “aquesta vocació de servei ja no té lògica” i que “no podem destinar molts recursos econòmics i de personal a una operativa d’una utilització tan baixa”.

Per posar dades. El 2010 -l’any de les 250 cabines- la xifra de negoci assolida va ser d’un milió d’euros. Encara prou bé. El mes passat, en canvi, només es va ingressar 601 euros. I, en canvi, el manteniment anual de cada aparell es xifra en uns mil. Per tant, és un servei clarament deficitari però, a més, de poc ús. I per això s’opta per tirar endavant aquest procés.

“No ho volem fer de forma dràstica, sinó progressivament per anar acostumant les persones i que tinguin marge de trobar alternatives”, remarca Agulló. Per això, ja hi ha una mica de planificació que es passarà a l’empresa que guanyi el concurs. Així, es començarà per aquelles que ja no tenen ingressos o que es troben en zones de poca afluència turística. També es prioritzaran les que estan malmeses o tenen desperfectes importants. En canvi, per al tram final del procés es deixaran aquelles cabines que són més cèntriques i que encara generen cert volum de trucades.

En tot cas, el procés no s’eternitzarà. Tal com ha passat a altres països -”no inventem la roda”, té clar Agulló-, les cabines telefòniques aniran desapareixent. Les darreres encara aguantaran fins al 2028. El final, llavors, de tota una era en la comunicació.

Etiquetes