Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) consideren que una bona sortida a la crisi generada arran de la nota del FinCEN i la intervenció del banc seria poder entrar a formar part de l’accionariat d’una altra entitat del país que assumís els recursos ‘bons’ gestionats pel banc intervingut i que encara romanguin en els seus balanços. Si rebessin una participació accionarial equivalent als recursos aportats, que haurien de ser considerats capital per la entitat receptora, els Cierco estarien disposats a retirar les accions legals iniciades contra l’administració andorrana amb l’objectiu de reclamar una important indemnització econòmica. Una altra cosa és poder arribar al fons de la qüestió i saber amb tants detalls com sigui possible què va ser el que va motivar el ‘Notice’ americà.
Aquesta predisposició dels encara legítims propietaris de BPA l’ha posat sobre la taula el Grup Cierco arran de l’edició d’un volum que recull una trentena de documents que avalarien l’actuació de l’entitat intervinguda abans de la crisi. I, per contra, deixen en no massa bona predisposició els organismes reguladors. En especial, per exemple, el cap de la UIFAND, Carles Fiñana, que segons hauria posat de relleu la directora general de l’Associació de Bancs d’Andorra (ABA), Esther Puigcercós, en un correu electrònic enviat als responsables de compliment normatiu de les entitats bancàries del país a final del 2014, mesos després que els Estats Units ja haguessin advertit que no s’estaven complint a Andorra les directrius fixades pel Moneyval, especialment en allò relatiu al control del diner en efectiu, encara deixava clar que no era necessari que es fes un ‘raport’ sistemàtic de les operacions de caixa. Ben al contrari del que estaven exigint els organismes internacionals.
Malgrat que tenen activades tantes accions com creuen escaients, tant al Principat com als Estats Units, els accionistes majoritaris de BPA han reiterat la seva voluntat d’intentar buscar una sortida pactada a la crisi. Per molt que fins ara hagi estat impossible i les autoritats administratives andorranes hagin declinat en tot moment seure’s en la mateixa taula. Davant d’això, la família Cierco continua treballant per mirar de deixar clar que el banc de la seva propietat no era diferent al de la resta de la plaça financera i que, per ser el darrer en arribar o no estar prou ben vist entre alguns sectors influents de la societat andorrana, se’ls hauria pres com a “caps de turc” o “boc expiatori”. Però també es pensa en escenaris que podrien, a parer del Grup Cierco, satisfer totes les parts. I contribuir a la pacificació ja no sols del sistema financera sinó de tot el país.
El recull documental
I és que, ara per ara i un any després de la intervenció de BPA -i també de Banco Madrid amb el qual, i entre altres, es configurava el Grup BPA-, encara queden moltes incògnites per resoldre. No només, que també, resta saber quina solució final tindrà el cas. És necessari poder esbrinar les veritables raons que van portar el FinCEN a dictar el ‘Notice’ del 10 de març del 2015. És en aquest marc que els accionistes majoritaris de BPA, el Grup Cierco, han decidit editar un recull de documents que, com a mínim en part, acrediten que l’entitat bancària intervinguda actuava sota l’estricte compliment de la normativa. I que si hi havia alguna cosa que se separava de la legalitat, era el propi banc que actuava de forma decidida i amb contundència.
El Grup Cierco ha editat dos mil volums d’aquest recull, mil dels quals aniran acompanyats d’un llibret amb la traducció al castellà i l’anglès del text introductori. No es tracta pas d’un recull exhaustiu ni definitiu. Però vista l’opacitat amb què s’està actuant, principalment des de les institucions encarregades, d’una manera o altra, de la gestió de la crisi, els accionistes majoritaris de BPA posen a l’abast de l’opinió pública aquells documents de què disposa o ha pogut aconseguir. És ben sabut que les accions judicials endegades davant la Justícia del Principat, moltes d’elles tendents a tenir accés a determinada informació, sempre han estat denegades, molt sovint amb argumentacions jurídiques molt dèbils i fins i tot injustificades.
El volum inclou una trentena de documents, alguns dels quals coneguts fins i tot per l’opinió pública -com el ‘Notice’ del 10 de març del 2015 o la recent nota que el deixava sense efecte-. També s’hi inclouen les auditories que van avalar sempre l’actuació de BPA i informes que l’entitat va demanar específicament sobre algun dels seus clients (Rafael Pallardó, Viktor Kanaykin) per reforçar la diligència ordinària que els bancs duen a terme i assegurar-se, d’aquesta manera, de la licitud dels capitals que eventualment l’entitat es disposava a rebre.
En un exercici de transparència i amb l’intent d’aportar els elements necessaris que facin veure que en cap cas BPA era allò que alguns pretenen fer veure que era, convençuts que el banc aplicava les mesures de control escaients fins i tot més enllà dels mínims exigits per la llei, els accionistes majoritaris faran arribar la recopilació documental a les principals institucions del país. Des del Govern al Consell General passant pels organismes de supervisió bancària o altres entitats d’incidència en la presa de decisions polítiques executives i legislatives i en l’opinió pública. La documentació també es farà arribar a persones i organismes estrangers que per motius diversos puguin tenir relació amb l’afer.
La família Cierco, amb la mateixa rigorositat i constància que treballa des de fa dècades, continuarà ara treballant per la defensa dels seus interessos, mantenint i endegant tantes accions -especialment legals- que cregui escaients tot vetllant, també, pel restabliment de la seva reputació i bon nom que alguns, suposadament, han volgut malmetre de forma injusta i injustificada. En l’actualitat es mantenen oberts processos judicials a Andorra i als Estats Units. S’estudien accions a Espanya i altres jurisdiccions on puguin resultar lesionats els drets de la família en tan què accionista majoritària de BPA i es té la ferma decisió d’acudir als tribunals europeus perquè siguin aquests els que dirimeixin les vulneracions eventuals de què hagi estat víctima. Sense oblidar, però, que abans d’un contenciós judicial sempre s’ha deixat oberta la porta a la solució negociada. Una via que es manté des de la família Cierco sobre la taula però que sempre ha estat menystinguda per l’administració andorrana.
Ara que amb la retirada del ‘Notice’ per part del FinCEN sembla que la plaça financera andorrana deixa d’estar sota els efectes de la lupa americana, s’escau, a parer dels accionistes majoritaris de BPA, fer un pas més, per part de totes les persones i organitzacions immerses en la crisi fer un exercici de claredat i transparència per aclarir d’una vegada per sempre què és el que realment va passar. Que va portar el FinCEN a dictar la nota del 10 de març i com s’ha gestionat amb posterioritat tota la crisi. Només així es podrà evitar la repetició d’un fet que ha causat irreparables danys a una entitat en concret però que encara cal veure quin impacte real té i tindrà en el conjunt de la plaça financera i l’economia andorrana.
Comentaris