Altaveu ha tingut lloc accés al marc pressupostari que ja ha estat tramès al Consell General. El document també incorpora un informe del Tribunal de Comptes que, en línies generals, és “favorable”. Això sí, amb dues remarques significatives. La primera, ja coneguda perquè el mateix Govern l’havia avançat: el límit d’endeutament continuarà sent superior al 40% del PIB marcat per la regla d’or tant el 2022 com el 2023. S’assumeix que cal endarrerir el retorn a la norma per donar suport a teixit econòmic i ciutadans davant tant les conseqüències de la pandèmia com les de l’esclat de la guerra a Ucraïna.
El segon, però, com a mínim ja sobta més. El Tribunal apunta que “cal posar èmfasi que el marc pressupostari presentat contempla uns indicadors amb unes previsions que divergeixen de les previsions macroeconòmiques pel període 2022-27 del departament d’Estadística de data 16/06/2022”. És a dir, per elaborar el document, Govern no ha agafat les darreres dades disponibles sinó les de desembre del 2021, prèvies al conflicte bèl·lic. Per tant, unes expectatives que, llavors, eren millors.
Per exemple, amb el PIB. El document del Govern estima que creixerà un 7,8% aquest any. Era la dada que Estadística aportava a finals de l’any passat. La d’ara fa unes setmanes, però, ja s’havia modificat a la baixa des del departament: un 7,2%. També havia empitjorat la previsió d’evolució de la massa salarial (de 7,4 a 6,3) i l’IPC es calcula en un 1,9. Per això, l’òrgan fiscalitzador alerta que aquestes diferències “podrien tenir una incidència rellevant directa en altres variables macroeconòmiques i per un horitzó temporal més ampli” i, així doncs, “es considera primordial el seu seguiment i l’estimació i adaptació de l’impacte per aquestes noves magnituds”.
Pel que fa a altres punts dels documents, sí que es defensa que hi ha altres obligacions de la regla d’or que es compliran. És el cas de l’objectiu de despesa màxima permesa i el límit del percentatge que pot suposar la recaptació via imposició directa sobre el total d’ingressos fiscals. A això hi ajuda la previsió de recuperació i, fins i tot, millora en comparació als anys anteriors a la pandèmia, del comportament de la tributació indirecta. “Cal considerar que en un context inflacionista s’hauria d’esperar un increment d’ingressos associats amb aquestes figures impositives”, s’indica en el document. Es parla fins i tot de 21 milions d’euros addicionals.
En canvi, ja es dona per fet que els ingressos patrimonials es quedaran sense l’aportació de FEDA. “Vist que durant els propers exercicis es preveu que els costos energètics continuïn essent importants no es preveu per a la resta del pla que es distribueixin dividends”, s’apunta. En canvi, sí que es confia en una millora dels beneficis previstos per Andorra Telecom. 3,2 milions més que el que s’havia pressupostat.
Pel que fa a les despeses, s’admet que caldrà gastar dos milions més en personal, en regularitzar l’IPC del 2021. Va ser del 3,3% en comptes de l’1,4% amb el qual s’havia elaborat el pressupost. I s’admet que “per als propers exercicis es preveu un increment provocat per la tendència a tenir tipus d’inflació positiva i una liquidació més gran de triennis i de complements de jubilació”. Pel que fa als costos de béns i serveis, també creixerien, segons Govern, dos milions, ja que es faria “un esforç de contenció” que, en part, compensaria també l’increment de preus.
El document també incorpora diferents projectes que es volen impulsar ja aquest any amb continuïtat pels pròxims exercicis. És el cas de l’ampliació de l’UdA (4,5 milions), la desviació de la Massana (15), els pisos a Borda Nova (16) o l’eixamplament de la general 5 entre Erts i Arinsal (6,5). De cara al 2023, la previsió és que la inversió arribi als 43,6 milions. És a dir, “volums d’abans de la pandèmia”.
Comentaris (2)