El model 720 era la fórmula ideada pel ministre d’Hisenda de l’anterior govern del Partit Popular, Cristóbal Montoro, per forçar els residents a Espanya a declarar els béns (diners i immobles entre altres) que tinguessin fora del país. També, a Andorra. El problema és que s’imposaven enormes multes (de fins a 2,5 vegades l’import del bé no declarat) a qui no ho fes i sense cap termini de prescripció.
Al llarg dels anys, Hisenda va anar imposant nombroses multes. El model 720 també va afectar directament persones que tenien béns a Andorra. Si els van regularitzar tard, també van haver d’afrontar les sancions desproporcionades que incloïa la normativa. Tot, però, va canviar radicalment el passat febrer.
Com s’esperava des de fa temps, el TJUE va emetre una sentència duríssima contra el model 720. Se’l va carregar de dalt a baix. Els jutges van deixar clar que vulnerava la normativa de la Unió Europea en diversos punts. Entre ells, unes multes fora de lloc i el fet que no existís cap termini de prescripció. Ras i curt, la normativa va quedar anul·lada. I, de retruc, s’obria la porta a què les persones que havien estat sancionades poguessin reclamar els diners pagats.
El govern espanyol va intentar, en un primer moment, restringir aquesta opció. L’actual ministra d’Hisenda, Maria Jesús Montero, va defensar que les reclamacions serien limitades i que no podrien arribar als primers anys d’aplicació de la normativa. Això, però, ara s’ha estroncat.
I ho fa per una altra sentència del TJUE, no vinculada directament al model 720, sinó a un altre afer fiscal polèmic en el seu moment: el cèntim sanitari que es va intentar aplicar sobre els carburants. Aquesta figura també es va declarar contrària a la normativa comunitària i, llavors, Cristóbal Montoro va limitar les devolucions de forma important. Això va provocar una demanda contra el sistema espanyol per exigir la responsabilitat patrimonial de l’Estat en cas de violacions de lleis europees, que era molt restrictiu.
I és aquest procés el que, ara, ha culminat amb la resolució del TJUE, que considera molt restrictiva la fórmula, ja que els requisits fixats “fan impossible o excessivament difícil obtenir la indemnització”. I això, novament, és contrari al dret de la Unió. De fet, s’acusa Espanya d’haver “establert mesures legislatives” que complicaven fins a l’extrem que els ciutadans o empreses poguessin reclamar per una mala aplicació del dret de la UE. També s’ataca el termini de prescripció fixat i el fet que només es pugui demanar indemnització pels cinc anys anteriors.
I aquesta sentència arriba mesos després de la que es va carregar el model 720. I això suposa que tothom que es veiés perjudicat per aquesta normativa, fins i tot aquells que haguessin estat sancionats per no declarar si tenien béns a Andorra, ara podran demanar una indemnització. Alguns dels advocats que han tractat la qüestió els darrers anys adverteixen que això pot suposar obrir la porta a una allau de reclamacions que poden suposar molts centenars de milions d’euros. I és que ara ho podran fer fins i tot aquells que, en el seu dia, no van presentar recurs contra la multa ni van obrir cap procés judicial, fet que, fins ara, amb la normativa sobre reclamacions per responsabilitat patrimonial de l’Estat, no era possible.
Comentaris (1)