El Constitucional considera que l’arxiu de la querella contra Cinca pel ‘cas Orfund’ és “motivat i raonable”

El TC no admet a tràmit el recurs d’empara presentat per Samarra, que considerava que se li havia vulnerat el dret a la jurisdicció en denegar-li en la pràctica de diverses proves proposades

-
-
El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’empara presentat per l’expresident d’Orfund Joan Samarra que considerava que en la tramitació de la querella que va presentar contra el ministre de Finances, Jordi Cinca, com a antic alt executiu de la foneria i també contra un altre empleat de l’empresa, Manuel Terrén, se li havia vulnerat el dret a la jurisdicció perquè els tribunals ordinaris (el Tribunal de Corts i el Superior) no haurien practicat les proves pertinents ni l’haurien deixat participar en l’interrogatori dels querellats. El TC considera que tant el Tribunal de Corts com el Superior, en arxivar la querella, “han subministrat al recurrent una resposta concreta, motivada i raonable, que no pot ser titllada de no fonamentada ni d’incongruent ni d’arbitrària”.
L’Alt tribunal recorda que és només als òrgans jurisdiccionals ordinaris als quals els correspon decidir quines diligències són útils per a la instrucció d’un cas i quines es poden descartar

L’aute pel qual el TC decideix no admetre a tràmit el recurs de Samarra el publica aquest dimecres el Butlletí Oficial del Principat (BOPA). L’Alt tribunal, en la seva fonamentació jurídica, recorda que les jurisdiccions ordinàries, com els correspon, van valorar lliurement l’activitat procedimental duta a terme -la causa la va instruir una magistrada del Tribunal de Corts i després tot el plenari va arxivar la querella, fet que va ratificar la sala penal del Tribunal Superior- i manté que “ni la Constitució a l’article 10, ni la legislació processal aplicable en els diferents ordres jurisdiccionals, ni la lògica interna del procés, confereixen a les parts processals un dret il·limitat a que s’admetin i es practiquin tots els mitjans de prova que aquestes puguin proposar, sinó només aquells que, sol·licitats per les parts en temps hàbil i forma legal, l’òrgan judicial no els consideri inútils o perjudicials, és a dir, que resultin lítics i pertinents”.

Els representants legals de Samarra considerava que no s’havia impulsat la investigació que pertocava des del Tribunal de Corts. O considerava incongruent “admetre la querella a tràmit i seguidament qualificar-la de temerària sense l’adveniment de cap fet jurídic nou”. Lamenta també, tal i com recull l’aute del TC dictat recentment, que no se la deixés assistir ni a les declaracions dels querellats ni a la de l’únic testimoni al qual es va prendre declaració, una persona justament vinculada a un dels querellats. La defensa de l’expresident d’Orfund acusa també la resolució de la sala penal del Tribunal Superior de ser “arbitrària i no hauria respectat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret”.

La representació legal de l’expresident de la fonedora lamentava les incongruències i arbitrarietats del Tribunal de Corts i el Superior que el TC creu que no van existir

Acaba lamentant que “no s’ha exposat les raons justificatives per les quals no es va acordar la pràctica de les diligències penals” que havia proposat. Samarra acusava Cinca i Terrén, en la seva època de màxims dirigents executius d’Orfund, d’haver comès un presumpte delicte d’administració deslleial en concurs real amb un delicte d’apropiació indeguda i un altre de blanqueig. Els tribunals van considerar que els dos primers delictes havien prescrit i, a més, amb el Codi penal del 1995, època en què suposadament s’haurien comès els fets presumptament delictius, ni l’administració deslleial ni l’apropiació indeguda no estaven considerats subjacents de blanqueig. I que el tràfic d’armes al·legat amb posterioritat es fonamentava amb elements genèrics a partir de “l’existència de vincles amb persones, la identificació de les quals no només era inversemblant, sinó que era d’impossible investigació”.

Amb tot, el Constitucional creu en la seva resolució que “no es poden considerar infringits ni els drets a la jurisdicció ni a obtenir una decisió fonamentada en Dret, ni a un procés degut ni al recurs en el procés penal”, ja que considera que els òrgans jurisdiccionals ordinaris han actuat de forma “motivada i raonable” i, en el cas que haguessin denegat la pràctica d’alguna prova, aquest fet només tindria contingut constitucional que aquella negativa “comporti una clara i efectiva vulneració del dret a la defensa del recurrent i, en conseqüència, resulti decisiva”.

Etiquetes

-

Relacionat

Un jutjat de Barcelona nega que les informacions sobre la querella contra Cinca pel ‘cas Orfund’ fossin il·legítimes
Cinca anuncia (un altre cop) accions judicials contra aquells que l\'ataquen, ara per un llibre que explica el seu pas per Orfund

Relacionat

Cinca admet davant un jutjat de Barcelona haver fet vuit viatges a Libèria, Serra Leone i Mali i haver transportat or
Samarra portarà al Constitucional el ‘cas Orfund’ contra Cinca

Relacionat

Samarra portarà al Constitucional el ‘cas Orfund’ contra Cinca
Cinca afirma que l’arxiu de la querella del ‘cas Orfund” és “una petítíssima satisfacció al costat del gran mal”

Relacionat

Cinca afirma que l’arxiu de la querella del ‘cas Orfund” és “una petítíssima satisfacció al costat del gran mal”

Relacionat

El Superior passa de puntetes pel tràfic d’armes per poder arxivar de manera definitiva la querella a Cinca pel ‘cas Orfund’

Relacionat

La defensa de Cinca revela que va denunciar per xantatge un exempleat d’Orfund que Samarra pretén de testimoni

Relacionat

El Superior analitzarà en una vista pública el 19 d’octubre si cal seguir investigant Cinca i Terrén pel ‘cas Orfund’

Relacionat

Un jutjat de Barcelona acorda investigar l’increment patrimonial de Cinca des que va treballar a Orfund

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.