Un jutjat de Barcelona acorda investigar l’increment patrimonial de Cinca des que va treballar a Orfund

Comentaris

  • La decisió judicial s’emmarca en la demanda que l’ara ministre va interposar a primers d’any contra dos periodistes, el diari digital espanyol ‘Crónica Global’ i l’expresident de la foneria
  • El portaveu governamental va descartar promoure una querella criminal que sabia que no anava enlloc però després de molt amenaçar va dur a terme una acció civil que se li pot girar en contra
  • El titular de Finances reconeixia la rellevància de la informació que es va anar publicant però denunciava que era “negligent” fer-ho i que havia danyat la seva imatge pública
  • La defensa dels demandats ha demanat, entre altres, l’anàlisi econòmica per comprovar si l’ha afectat materialment les informacions publicades i, alhora, si es va enriquir indegudament
Un jutjat de Barcelona ha acceptat demanar informació i analitzar l’increment que ha experimentat el patrimoni de l’avui ministre de Finances i portaveu del Govern d’Andorra, Jordi Cinca, d’ençà del 1995 fins ara. La demanda que el titular ministerial va interposar a principi d’any contra dos periodistes, el diari digital ‘Crónica Global’ i l’expresident d’Orfund Joan Samarra se li pot girar en contra. Cinca haurà de comparèixer també al jutjat, el proper gener, per donar les explicacions oportunes. Després d’amenaçar i no fer res durant molt temps, Cinca va interposar una demanda civil per intromissió a l’honor contra ‘Crónica Global’, el seu director, Xavier Salvador, i un dels seus periodistes de referència, Carles Quílez. Quílez és l’autor del llibre ‘Diamantes sucios’, basat en la querella que Samarra va presentar tant a Barcelona com a Andorra contra l’ara ministre i als anys noranta alt executiu de l’empresa fonedora Orfund. Cinca, que va descartar dur a terme una acció penal sabent que no tenia res a fer, que no anava enlloc, per justificar les seves contínues amenaces, va encarregar a dos advocats gironins la interposició de la demanda partint de la base que “atribuir aquestes actuacions (tràfic d’or i diamants i blanqueig de capitals i delicte societari) al meu representant el fa desmerèixer la seva consideració pública, política i professional ja que deterioren greument la seva fama, honorabilitat i imatge pública”. L’acció legal impulsada per l’avui portaveu governamental titllava d’“informacions difamatòries” les publicades per ‘Crónica Global’, ja fos en el lloc web o com a editora de l’esmentat llibre de Quílez. Tot i això, però, en cap moment no discutia la rellevància de la informació publicada. Cinca, que reclama una compensació de 30.000 euros pels danys soferts que pensa donar a ONG’s si els obté, lamentava el greu “descrèdit” sofert i denunciava el fet que s’hagués publicat una informació de forma “negligent”. Les accions civils, però, poden arribar a ser una arma de doble tall. I podria ser el cas. En el marc d’una vista prèvia celebrada fa pocs dies, segons que ha pogut saber l’Altaveu, la defensa del mitjà de comunicació demandat i dels seus dos periodistes, va demanar, entre altres, una diligència per posar de relleu que les informacions publicades no han causat cap dany retributiu a Cinca i que, en canvi, des que l’ara ministre va treballar per Orfund el seu patrimoni va incrementar-se notablement. Es pretén veure si hi ha hagut (o no) algun tipus d’enriquiment injust o il·lícit. Per això, va demanar al responsable judicial encarregat de veure el cas que acceptés dur a terme una anàlisi sobre l’increment patrimonial experimentat per Cinca des que va treballar a la foneria establerta primer a la Massana i després a Ordino. Exactament, la informació que se sol·licita hauria d’anar del 1995 fins avui. El jutge ha acceptat practicar la prova i ara haurà de veure com la du a terme, ja que ben probablement li caldrà recorre a l’auxili judicial internacional per obtenir dades com, per exemple, les cotitzacions a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) de l’actual titular de Finances. Cinca també ha estat emplaçat a finals del mes de gener del 2018 per exposar davant el jutge que coneix de la demanda civil quantes coses cregui convenient, més enllà de respondre a les preguntes que li pugui fer el responsable judicial. Al Principat, la sala penal del Tribunal Superior ha admès a tràmit el recurs contra l’arxiu decretat pel Tribunal de Corts de la querella criminal que acusa qui va ser director general d’Orfund i l’executiu representant de la firma a l’Àfrica Manuel Terrén dels delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial i blanqueig de diners.

Comentaris

Trending