- L’acció legal, que s’hauria formalitzat davant la fiscalia i ja té uns quants anys, ha transcendit en el marc d’una vista oral per la querella interposada per l’expresident de l’empresa fonedora
- El querellant ha demanat al Tribunal Superior que deixi sense efecte l’arxiu de la causa i ordeni al Tribunal de Corts que segueixi investigant els fets, inclòs un possible vincle amb el tràfic d’armes
- La fiscalia i els representants de l’ara ministre i de Manuel Terrén consideren que els fets són molt confusos i no hi ha cap indici de delicte i, per tant, s’ha de confirmar l’arxiu de les actuacions
- L’actual titular de Finances hauria al seu dia actuat contra Luis Bielsa, que la foneria tenia enviat a Costa d’Ivori, en el marc de les exigències que l’exempleat feia per un suposat deute laboral
La defensa de l’actual ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, ha revelat aquest dijous que el titular ministerial va denunciar davant la fiscalia per un presumpte xantatge un extreballador d’Orfund.
L’exempleat Luis Bielsa és un dels testimonis que proposa l’expresident de l’empresa fonedora, Joan Samarra, en el marc de la querella presentada contra cinca i el també alt comandament d’Orfund, Manuel Terrén, per administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de capital.
La denúncia contra Bielsa ha transcendit durant la vista oral pel recurs presentat per Samarra contra l’arxiu de la querella dictat a principi d’agost pel plenari del Tribunal de Corts. Tant el ministeri públic, representat en aquest cas pel fiscal general, Alfons Alberca, com la defensa de Cinca i Terrén han demanat davant la sala penal del Tribunal Superior que confirmi l’arxiu de la causa. El fiscal ha assegurat que la querella relata
“fets confusos que no revelen cap activitat criminal”. Mentrestant, la defensa de Cinca ha qualificat tot plegat de
“pel·lícula que s’està fent” i ha assegurat que la querella, en el cas del ministre, va
“dirigida a malmetre la seva imatge pública i el seu honor”.
Els representants legals de Samarra, en tan què querellants i recurrents, han reclamat que es deixi sense efecte l’arxiu de la causa i es retorni l’expedient a la magistrada del Tribunal de Corts perquè procedeixi a reprendre la instrucció amb la pràctica de noves diligències d’investigació. Els querellants han insistit que
“no es tracta d’una querella ni temerària ni inventada i sense base fàctica” si no tot el contrari: hi ha nombrosa documentació que avala, a parer de la part actora, els fets descrits i, alhora, no s’han tingut en compte els testimonis proposats.
Entre aquests, hi ha l’esmentat Bielsa. En la causa hi figura una declaració d’aquest home, resident a Barcelona i que durant molts anys va treballar per Orfund sobre terreny africà. Ella era l’encarregat d’anar a les mines d’or i fer la feina més de camp i, en molts casos, també era l’encarregat de transportar el mineral des de Costa d’Ivori a Tolosa o Barcelona. En la seva declaració protocol·laritzada per un notari, Bielsa dóna compte de la desaparició de diversos lingots d’or. No obstant, la instructora no ha pres declaració directa a aquest testimoni com pretenia la representació de Samarra.
La defensa de Cinca i Terrén ha tret ferro a aquest fet tot recordant que la magistrada encarregada de la investigació pot dur a terme la pràctica de les diligències que ella consideri escaient per a l’esclariment d’uns fets, segons la fiscalia i la defensa, que són
“confusos i inconnexes”. En aquest sentit, la defensa de Cinca hauria recordat que abans que l’extreballador d’Orfund aportés la seva declaració manuscrita davant d’un notari, l’ara ministre ja l’havia denunciat a la fiscalia per un presumpte delicte de xantatge. I això el desacreditaria com a testimoni perquè “hi ha una clara animadversió”.
Cap de les parts no ha donat més detalls de la denúncia que hauria formalitzat Cinca, però segons algunes fonts consultades, es tractaria d’una acció de fa anys. Orfund hauria deixat a deure uns diners -majoritàriament en concepte de salari- a Bielsa i, aquest, en feia responsable a l’ara ministre d’aquest fet, atès que era el director general i comptable de l’empresa fonedora. Per aquest motiu, almenys en una ocasió i quan Cinca ja treballava a Crèdit Andorrà, l’extreballador li hauria exigit el pagament del deute. Les fonts consultades han circumscrit en aquest marc la denúncia que ara ha transcendit.
La defensa i la fiscalia també han retret a la part querellant que ara hagi posat sobre la taula la possibilitat que els diners blanquejats provinguessin del tràfic d’armes. Els advocats de Samarra demanen que s’estudiï la relació que hi va haver entre Orfund, i especialment entre Cinca i Terrén, amb el negociant de la fusta espanyol Fernando Fernández Robleda, que en moltes bases de dades apareix com a hipotètic traficant d’armes.
Hi ha documentació que vincula tots tres i en la seva declaració com a encausats, mentre l’ara ministre negava conèixer Fernández Robleda -tot i que en la documentació annexa a la querella hi ha almenys un fax enviat per Cinca al suposat traficant d’armes reclamant-li el pagament d’unes despeses telefòniques-, l’altre exexecutiu d’Orfund reconeixia que hi havia en marxa una negociació per arribar un acord que no va precisar.
És en virtut d’aquestes afirmacions que els representants de Samarra mantenen que cal analitzar de manera més aprofundida aquesta relació. I també la mantinguda amb el dirigent liberià condemnat per crims de guerra i contra la humanitat Charles Taylor i altres ‘personatges’ que apareixen en el marc dels negocis que feia Orfund. La defensa de Cinca i Terrén, però, afirma que el fet que “haguessin col·laborat no vol dir que s’hagués comès cap delicte” i, en tot cas, que dels fets exposats i la documentació aportada
“no es pot dir que tothom qui tingués negocis (amb certes persones) siguin autors de delictes”, segons ha manifestat el fiscal.
La representació de Samarra ha negat cap interès espuri en la interposició de la querella. I ha recordat que el fet que Cinca reconegués haver estat el tenedor de les accions d’una societat panamenya que Orfund havia activat al seu dia va portar l’expresident de la fonedora a sospitar que els executius de l’empresa haurien pogut crear una empresa B que hauria estat, al capdavall, la motivant de la fallida de la societat.
L’advocat de Samarra Alfons Clavera ha explicat que el que es pretén és saber
“què va passar a Orfund, perquè va fer fallida la societat, i si va existir una empresa B” i a partir d’aquí que hi pugui haver un rescabalament de “la pèrdua patrimonial” soferta per Joan Samarra. D’aquí que el que es vol, com a pas previ, és que no es faci
“una investigació exprés si no que la investigació sigui acurada”.
Comentaris