Fa dies que el virus s’escampa de forma important. I gairebé cap àmbit de la societat se’n salva. El comerç, tampoc. De fet, és lògic, ja que registra un gran moviment de persones, entre treballadors i els mateixos clients. I amb l’increment de casos, arriben els dubtes i, per què no dir-ho, també els temors.
També comença a ser habitual trobar botigues que normalment obren tots els dies de l'any excepte els grans festius que romanen tancades temporalment sense que es doni cap motiu; la lògica apunta a algun positiu entre empleats
Principalment, les preguntes sorgeixen sobre quin és el protocol a seguir en cas que es detecti un positiu entre els empleats d’un establiment. En alguns casos, no s’hauria indicat un confinament de la resta de treballadors, tot entenent que, en portar tota l’estona mascareta hi ha un risc de contagi menor. En certa forma, no deixa de ser la fórmula adoptada en aquelles classes on s’ha diagnosticat un alumne però on es fa servir aquest element de protecció. Bàsicament, es fa un seguiment passiu. S’insta a vigilar que no apareguin símptomes.
I el que està clar, pels dubtes que ha pogut recollir Altaveu, és que aquest sistema no acaba de fer el pes a molts treballadors, que han de seguir fent les seves tasques amb empleats que han estat en contacte amb una persona infectada. En alguns casos, a més, es posa en relleu que hi ha alguna cadena de botigues que per cobrir les baixes dels empleats que sí que han donat positiu -i per tant, estan a casa seva confinats- han traslladat personal d’altres establiments.
Alguns, admeten, ho fan amb temor. I apunten, però, que tal com està la situació econòmica, sembla difícil que es puguin negar a acceptar aquest canvi de comerç amb l’espasa de Dàmocles que pot suposar un possible acomiadament. Per això, indiquen, potser caldria que fos Salut qui agafés les regnes i anés un pas més enllà a l’hora de marcar a qui es confina i a qui no.
I això en mig d’unes setmanes on, qui més qui menys, ha pogut veure com algunes botigues (i ja també altres establiments) que en circumstàncies normals estan sempre obertes -amb l’excepció dels obligats dies festius- apareixen d’una jornada a l’altra tancada, sense que cap paper a la porta expliqui els motius. En molts casos es tracten d’establiments amb pocs empleats i tot fa pensar que la decisió es deu a un positiu entre ells.
Un panorama que, a més, no sembla pas que s’hagi d’acabar en un termini breu de temps. La sensació en el sector, igual que en altres, és que caldrà aprendre a conviure amb aquestes situacions.
Comentaris (1)