La ja tradicional presentació d’aquest treball -enguany arriba a la 30a edició- ha servit perquè la Cambra faci balanç però, també, per posar el focus en aquelles amenaces que poden suposar, en un futur immediat, una frenada d’una economia que, de moment, marxa a bon ritme. Ho va fer el 2024 -creixement del PIB del 3,4%, però també d’altres indicadors clau- i ho farà aquest any, tot i que de forma més suau. En tot cas, ja l’exercici anterior es va constatar un dels problemes que, ara mateix, més preocupa el sector empresarial: la tensió existent al mercat laboral. Mas ha avisat del fet que aquesta bona evolució “es pot veure limitat pel progressiu tensionament dels recursos del país, com la disponibilitat de mà d’obra, la manca d’habitatge assequible i la capacitat de les infraestructures per absorbir nous increments de visitants”.
Per això, a l’hora de posar en relleu els reptes que s’han d’afrontar per poder garantir que aquest creixement econòmic es mantindrà ferm, el president de la Cambra ha volgut remarcar la importància de garantir “el capital humà” i “d’atreure i retenir el talent”. Així, ha afirmat que “existeix una manca estructural de mà d’obra” que, a més, és generalitzada. Es dona “tant ens perfils bàsics com en perfils qualificats”. Una situació que “afecta de manera transversal molts sectors i condiciona la capacitat de les empreses per créixer, innovar o, simplement, mantenir l’activitat”.
Davant aquest problema, Mas ha reclamat “una resposta global” i ha deixat clar que “l’escassetat de professionals pot acabar frenant l’activitat econòmica, ja que dificulta el creixement i la competitivitat dels sectors productius”. Al seu entendre, doncs, “cal un enfocament integral i equitatiu que garanteixi que tots els àmbits productius disposin del talent necessari per desenvolupar-se”. Per això, ha apuntat que “el repte no és només cobrir vacants, sinó també construir una economia capaç de captar i fidelitzar professionals que aportin valor i ajudin a fer créixer el teixit productiu”.
I és aquí on ha apuntat cap al model de quotes. “El sistema actual d’immigració, tot i els ajustos recents, no sempre respon amb agilitat ni amb l’eficiència que les empreses necessiten”, ha comentat, tot demanant “un model migratori i laboral més adaptat a la realitat del teixit productiu”, que “garanteixi estabilitat, claredat i capacitat de previsió per part dels negocis”. A la vegada, indica que “no es tracta només d’obrir l’accés: cal millorar també l’acollida, facilitar l’accés a l’habitatge i afavorir la formació contínua”.
Mas ha posat sobre la taula algunes propostes. Així, entén que, pel que fa als perfils de més qualificació, es pot “articular fórmules de teletreball” i pensar, fins i tot, en la “deslocalització de nous serveis”, fet que “pot contribuir tant a captar talent internacional com també a reduir la pressió sobre el territori i el mercat de l’habitatge”. Des de la Cambra també s’ha advocat per “avançar cap a un sistema de reconeixement formal de les competències i experiències professionals” inspirat en el model implementat per la Comunitat de Madrid que “gràcies al seu Procediment d’acreditació de competències professionals reconeix oficialment les habilitats adquirides mitjançant l’experiència laboral o la formació no formal”. Al seu entendre, “adoptar un model similar a Andorra ens permetria identificar millor el talen disponible i retenir-lo, facilitant la mobilitat laboral i la inclusió de perfils amb habilitats obtingudes fora dels circuits formatius d’ensenyament”, fet que “ajudaria a optimitzar entre l’oferta i la demanda de treball”.
Des de la Cambra també s’ha posat el focus sobre altres tres reptes. El primer, fer compatible el creixement econòmic amb les limitacions del Principat. Per això, es demana “definir un model de país” per “créixer amb criteri, mesura i mirada de futur”. El segon, la diversificació econòmica sense oblidar els sectors tradicionals com ara el comerç. En aquest punt, s’ha posat en relleu la importància de “preservar una pressió fiscal moderada, estable i competitiva”. Aquí Mas ha criticat els canvis en les deduccions de l’impost de societats que, lamenta, “redueixen els incentius empresarials i incrementen la pressió tributària efectiva amb el risc de frenar inversions claus”.
I, a la vegada, ha reclamat “revisar contínuament els mecanismes que estructuren el sistema fiscal i prevenir possibles distorsions involuntàries que se’n puguin derivar”, fet que passa per una proposta que s’ha fet: “que els trams fiscals -i en particular els mínims exempts- s’actualitzin de manera regular i automàtica en funció de l’evolució dels preus de l’economia”. En cas contrari, ha alertat, “si aquests llindars es mantenen congelats mentre la inflació i els salaris augmenten, es genera un efecte de càrrega fiscal creixent sobre les rendes en termes reals”.
Finalment, Mas també ha indicat que cal “enfortir la posició exterior” del país al mateix temps que “preservem allò que ens defineix”. Aquí ha recordat que l’enquesta realitzada per la Cambra va revelar que moltes empreses tenen seriosos dubtes sobre la idoneïtat de l’acord d’associació amb la Unió Europea. Per això, ha avançat la voluntat de fer un pas més en la col·laboració ja existent amb Govern per “ampliar l’abast d’aquest suport, fent-lo més accessible a tot el teixit empresarial i incorporant-hi veus independents que aportin una visió externa, objectiva i complementària”. Així, ha explicat que es faran trobades amb experts per “compartir informació útil i adaptada a la realitat de cada sector”.
Comentaris (25)