Dels neguits de Toni Martí al 'fins aquí he arribat' de Gilbert Saboya

Dels neguits de Toni Martí al \'fins aquí he arribat\' de Gilbert Saboya
Dels neguits de Toni Martí al \'fins aquí he arribat\' de Gilbert Saboya

El cap de Govern, Toni Martí, està nerviós. Neguitós, com a mínim. A un home que li agrada marcar el ritme i tenir-ho tot controlat, que se li desmarxin certes coses el treu de polleguera. Per exemple, saber que roden fotos d’antics companys seus -més o menys allunyats ara d’ell- fent xerinola amb adversaris històrics. ¿I si estiguessin muntant l’alternativa?, es deu demanar Martí. A això se li ajunten les admissions a tràmit de la querella contra el ministre Jordi Cinca i el fet que un altre ministre, en aquest cas Gilbert Saboya, l’estigui apressant perquè el rellevi.

Saboya ja li ha dit que prou. Que no vol rodar més pel món i que, per tant, necessita que el cap anunciï d’una vegada qui agafarà la maleta d’Exteriors. I enmig d’aquesta interinitat ministerial, Andorra està negociant amb la Unió Europea. I Brussel·les va collant els cargols. I si els dirigents del Principat es despisten gaire, els collaran del tot. L’encara titular d’Exteriors té altres projectes en ment. Personals, familiars. I per necessitat i per devoció no casen els projectes amb continuar lluny de casa tan sovint. Dilluns, el ministre va anunciar a la comissió legislativa de Política Exterior que era el darrer dia que li veien el pèl.

Saboya va explicar als membres de la comissió que farà un traspàs de la cartera. Però que Martí ja sap què hi ha i ara sols espera que li digui qui és la persona a la qual ha de cedir els trastos. És una manera, la del polític lauredià, de posar pressió al seu cap, alhora cap de Govern. Una pressió que Toni Martí està rebent de molts llocs. Amb Saboya hi ha hagut una pèrdua de ‘feeling’ evident. Un sector demòcrata, no representat directament en les institucions, no veu bé com s’han portat fins ara les negociacions amb Europa. 

A més, a Martí tampoc no li va agradar que quan van començar a sortir les primeres informacions que vinculaven Cinca amb els ‘diamants de sang’, Saboya comencés a fer contactes per situar-se, definitivament, com l’hereu de l’actual màxim mandatari governamental. I Martí no té amics. I si ha de trepitjar ulls de poll ho fa. Sense manies. També sap el líder taronja que no és l’únic -encara que sí un dels pocs al país- que sap moure’s com a peix a l’aigua en el tauler d’escacs de la política andorrana. D’aquí que el neguitegi, i molt, veure els moviments, o almenys certs moviments, de l’excap de Govern Jaume Bartumeu.

Per a Martí, l’avui president de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) continua sent si no el principal sí un dels principals adversaris. Una de les persones, creu el cap de Govern actual, que li pot fer trontollar la cadira a DA. Sigui directament, sigui indirectament. Així que veure a Bartumeu compartint taula, per exemple, amb l’exsíndic general Joan Gabriel no el deixa dormir. I el porta a fer trucades inquisitorials demanant explicacions com si només ell pogués maquinar a tort i a dret i fer i desfer.

Martí tem que la vella guàrdia pretoriana liberal s’agafi de la mà d’altres històrics dirigents -el propi Bartumeu- per fer amb Martí el que DA va aconseguir el 2011 amb el llavors cap de files socialdemòcrates. Tots contra un. D’aquí, per exemple, que el cap de Govern, l’actual, s’enfili fins a Soldeu i prometi tot l’ajut que calgui per tirar endavant la famosa passarel·la que connectaria la pista de l’Àliga amb el poble. O, dit d’una altra manera, que donaria un plus d’allò més bo a l’empresari, exconseller i factòtum canillenc Josep Areny. I així no només es posa a la butxaca en Calbó. També Crèdit Andorrà, prestador de l’empresari i accionista de molt pes a Ensisa. Això és, a Soldeu-el Tarter.

Fer l’ullet al PS

Martí està nerviós i mira de controlar-ho tot. D’aquí, per exemple, els missatges cap al Tribunal de Corts després que transcendís l’admissió a tràmit de la querella contra Cinca. Saboya ja li ha dit que fins aquí podria arribar a Exteriors. Que continuï o no dins el gabinet ministerial -que en principi és que sí- és una decisió i una potestat del cap governamental. El dirigent demòcrata, que ja sap que qui segur que no serà ministra és Imma Tor, continua desfullant la margarida (¿Manuel Maria Pujadas, home agosarat, lletrat del Govern, exambaixador a Madrid podria ser una possibilitat?) i fent contactes per trobar qui pugui dirigir les regnes de la política exterior del Principat en un moment crucial. L’ambaixadora Maria Ubach és qui està fent de ministra ‘de facto’ en aquests moments.

Però és que encara no és descartable que al final l’actual ministre de Finances acabi, per voluntat pròpia (Cinca molt animat de seguir no està i en altres moments ha plantejat obertament la seva sortida del gabinet ministerial) o empès per les circumstàncies i l’oposició, saltant del vaixell. Potser després del debat sobre el pressupost per aquest 2017. Mai, o difícilment mai, abans. I conscient de les dificultats, Martí sempre busca alternatives. I amb el ‘catxondeo’ de les competències i les transferències comunals, especialment per les transferències, el cap de Govern fa manetes amb el Partit Socialdemòcrata. I Pere López es deixa estimar.

Els propers dies, no molts dies, no més d’una setmana i mitja, poden ser decisius. En principi, el dia 9 d’aquest recentment iniciat mes s’ha de votar la previsió pressupostària per a l’exercici en curs. I en aquest marc pot quedar definit un nou ordre relacional. De moment, l’article que congela les transferències als comuns continua formant part del projecte de llei pressupostari. Martí necessita el PS per bloquejar el traspàs de més diners a les administracions parroquials i veient com van les coses busca el suport de qui sigui. Tot sia perquè la taronja no deixi de fer suc.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.