La compra dels ‘frescos de Sant Esteve’ accentua la necessitat del Museu Nacional

(AMB VÍDEOS) Les dues pintures murals per les quals es preveu pagar-ne 2.750.000 euros podrien arribar a Andorra al juny quan s’hagi certificat la compravenda i, d’entrada, no es descarta que la seva destinació inicial sigui l’Espai Columba a Santa Coloma

Xavier Espot i Mònica Bonell durant la presentació dels frescos.
Xavier Espot i Mònica Bonell durant la presentació dels frescos. Toni Solanelles

“L’opció ideal seria ubicar-les en un espai museístic que estigués a l’alçada. Això posa de relleu la necessitat” d’un Museu Nacional que el Govern insisteix que sigui a Andorra la Vella i, per poc que es pugui, davant de l’edifici administratiu de Prat de la Creu. En fi, que l’adquisició dels ‘frescos de Sant Esteve’ posa de manifest o, almenys, urgeix el museu ambicionat des de fa anys i que hauria d’estar pràcticament bastit sinó bastit del tot durant aquesta legislatura.

Així ho han posat de relleu el cap de Govern, Xavier Espot, i la ministra de Cultura, Mònica Bonell, durant la presentació de l’acord de compravenda amb la família Bosch de García-Bravo dels murals pictòrics ‘El bes de Judes’ i ‘La flagel·lació’, que formaven part del conjunt situat a l’absis de la vella capella romànica de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella i que a mitjan dècada de 1920 del segle passat el bisbe d’Urgell i Copríncep Justí Guitart va acordar vendre a l’antiquari Josep Bardolet.

Capella romànica de Sant Esteve.

Relacionat

Joies pictòriques del romànic tornen a Andorra: ‘El petó de Judes’ i ‘La flagel·lació’

Per recuperar els dos murals, d’autoria anònima però atribuït al denominat Mestre d’Andorra la Vella i usant una tècnica coneguda com del 1.200, de transició entre el romànic i el gòtic, el Govern pagarà 2.750.000 euros, lleugerament per sota del mínim indicat en la forquilla amb què l’expert d’art Albert Velasco ha taxat recentment les dues obres de forma conjunta (una forquilla que anava entre els 2,9 milions i els 3,5). Queda força lluny els 3,8 milions amb què s’havia pactat la compra després frustrada el 2008.

Ara, tot i que hi continua havent la necessitat d’un crèdit extraordinari, no hi ha dubte que la majoria parlamentària demòcrata garantirà la partida pressupostària. El projecte de llei es tramitarà per la via ordinària, segons que ha indicat Bonell, que ha assegurat que s’explicarà àmpliament de la necessitat i oportunitat de fer l’adquisició, que es va començar a negociar de nou el juny passat malgrat que pocs o molts contactes entre el Govern andorrà i la família propietària hi eren des del 1989.

Aquest dimarts es va fer la signatura de la promesa de compra. En un termini de sis mesos s’ha de formalitzar del tot l’adquisició. Però Bonell ha vingut a dir que un bon calendari perquè tot estigui resolt i potser fins i tot les pintures a Andorra seria el mes de juny. Mentre no hi hagi Museu Nacional i amb la voluntat de garantir tant el bon estat de les pintures -que “estan en molt bon estat de conservació”, ha indicat la ministra- com l’accés del públic en general per tal que puguin veure els frescos, com a mínim de forma puntual els dos llenços podrien trobar la seva ‘casa’ en l’Espai Columba, on s’ha presentat l’acord.

UBICACIÓ DEFINITIVA

Si algú havia pensat que els frescos podrien tornar a Sant Esteve això és gairebé impossible. “L’opció in situ ja d’entrada s’haurà de descartar”, ha remarcat un Espot que ha adduït raons com per exemple les condicions de conservació necessàries o que l’espai original ha canviat molt amb el temps. Per tant, i tot i que l’Espai Columba “pot ser”, segons Bonell, la idea és el Museu Nacional. I “no defallim en la voluntat d’intentar convèncer” el comú d’Andorra la Vella que el nou equipament museístic “no només ha d’anar a la capital del país sinó a l’antic espai de la plaça de braus”.

El cap de Govern ha deixat clar que “si no pot ser allà trobarem un lloc idoni i hi haurà moltes parròquies” que voldran acollir el museu, que no és concep com el que pot ser el MNAC o el Prado, on hi ha altres dels frescos ‘germans’ dels que adquirirà ara Andorra sinó que es pretén “una infraestructura més lligada a una funció més pedagògica i educativa, més lligada a la identitat del país”. Segons Espot, “la ideació del projecte ja s’ha treballat”.

IMG 7136
Eudald Guillamet dona explicacions a Mònica Bonell i a Xavier Espot.

En tot cas, el mandatari governamental i la ministra han convingut que el Museu Nacional “podria ser una realitat durant aquesta legislatura o, com a mínim, podria estar molt avançat a final de legislatura”. En tot cas, les pintures murals adquirides tenen un alt valor. Clar que, com ha evidenciat la titular de Cultura, una cosa és el valor sentimental i l’altre el monetari. Més quan els propietaris dels frescos “no tenen una necessitat de vendre’ls”. Amb tot, ha remarcat Bonell, “hem intentat ser bons negociadors” des de “la química” i la “relació de confiança personal” que s’ha anat bastint aquests darrers mesos.

Els dos germans Bosch de García Bravo, octogenaris, van ser a Andorra el mes de desembre i en una reunió on hi va ser present Xavier Espot -el primer dels contactes amb el cap de Govern mentre Bonell ha estat la cap negociadora juntament amb ‘tècnics’ com Eudald Guillamet o Pep Farràs i bona part dels funcionaris del ministeri de Cultura- ja es va deixar força beneït l’acord que s’ha anat teixint posteriorment fins a firmar-lo aquest dimarts.

EL VALOR DELS MURALS

Espot i Bonell mostraven satisfacció. Més fins i tot encara els diversos tècnics que aquesta tarda estaven a l’Espai Columba. El cap de Govern ha emmarcat l’adquisició en el fet que es tracta d’una “mostra fefaent de la defensa i recuperació del nostre patrimoni cultural, que és clau per la identitat i la cohesió del país”. Xavier Espot ha recordat que l’adquisició dels frescos de Sant Esteve, que Bonell ha indicat que “expliquen part de la història de la família” propietària i que apareixen en moltes de les fotografies de les celebracions familiars més rellevants, “no només responem a una voluntat d’aquest Govern, a una convicció d’aquest Govern de recuperar part del nostre patrimoni cultural, sinó que complim un mandat legal”.

WhatsApp Image 2024 02 29 at 22.49.45
Mònica Bonell, al centre, amb els germans Juan i Enriqueta Bosch de García-Bravo, davant dels dos murals originals, a Barcelona.

La compra és “una acció necessària que enforteix el nostre patrimoni” i les pintures tenen “un valor incalculable per elles mateixes”, ha dit un Espot que ha agraït la feina feta abans que agafés les regnes de la negociació Mònica Bonell i el seu equip tant l’antecessora de l’actual ministra i ara per ara consellera general Sílvia Riva com, i encara anant més enrere, un Juli Minoves que va ser el primer en tancar un acord que el Consell General acabaria avortant per una qüestió pressupostària.

De forma genèrica, Espot s’ha referit als murals pictòrics com uns “elements singulars sobre els quals hem bastit i continuem bastint valors”. El cap de l’executiu ha explicat que “tenim una llarga història, una història secular, i que els homes i les dones han sabut prosperar superant els reptes de cada època”. Tot i que hi ha una “història secular”, ha insistit Espot, “també som un país modern” i una cosa i l’altra “ens aconsellen rumiar bé cada passa que fem” i no adoptar decisions “a cops de titular”, fet que amb l’adquisició dels frescos no s’hauria donat. Ben al contrari.

IMG 7196
Foto de grup davant la imatge dels dos murals.

Mònica Bonell ha destacat que la propietat dels murals pictòrics sempre havia tingut interès en què si havia d’adquirir algú els frescos, fos l’administració andorrana. I ha indicat que hi havia altres institucions interessades en les pintures. Bonell ha destacat el suport rebut tant per part de la Generalitat com del MNAC. I Espot s’ha encarregat de posar en relleu que totes les peces que es conserven del conjunt pictòric de la Passió de Crist que es va concebre a l’absis de la capella romànica de Sant Esteve.

Etiquetes

Comentaris (8)

Trending