Aquesta és una de les observacions que fa l’alt organisme internacional en el seu informe relatiu a l’avaluació a la qual recentment ha estat sotmès el Principat. L’informe, al qual ha tingut accés l’Altaveu, agraeix diversos avenços efectuats en molts camps per Andorra, però és encara més exigent en tot un seguit de matèries que socialment, també dins el país, són controvertides. Com per exemple el fet que s’enviïn molts menors fora del país segons quins trastorns mentals pateixin o que hi hagi falta de dades sobre violència infantil o sobre l’abandonament escolar o pocs recursos per la Unitat de Suport a la Infància i l’Adolescència.
Certament, l’ONU celebra que el Principat s’hagi dotat del primer Pla nacional per a la infància i l'adolescència o que s’hagin ampliat les facultats del Raonador del Ciutadà perquè els infants tinguin protecció a l’aixopluc d’aquesta institució. També celebra el comitè que s’hagin reforçat els mecanismes per castigar més que fins ara els càstigs corporals a menors i la violència en general. O que es fomenti una cultura de participació dels infants en les preses de decisió.
Encara que demana més recursos, el comitè “felicita l’Estat part per les mesures adoptades per garantir l'accés dels nens amb discapacitat als serveis d'intervenció primerenca, educació inclusiva i activitats de lleure”. I “constata amb agraïment que els nens sense l’estatus de residència habitual poden accedir als serveis de salut gratuïts si ho aprova el ministeri d’Afers Socials, però li preocupa que aquesta aprovació sigui vàlida només durant sis mesos alhora”.
PREOCUPACIONS
El llistat d’observacions, recomanacions, exigències, suggeriments i, en definitiva, de preocupacions que mostra l’ONU a través del Comitè dels Drets dels Infants és força extens. S’ha esmentat ja el relatiu a la salut sexual i reproductiva. En efecte, tot i agrair que hi hagi més informació (no ho diu textualment, però es refereix al SIAD), a les Nacions Unides li preocupa “la manca de mesures adoptades per despenalitzar l'avortament i la posició de l’Estat part segons la qual ‘la modificació de les disposicions del Codi Penal sobre l'avortament provocaria una ruptura de les institucions de l’Estat’”.
Un dels neguits del comitè: “Que les adolescents han de viatjar fora de l’Estat part per accedir a l’avortament i al tractament de les addiccions a substàncies, i que les que no tenen mitjans per viatjar es troben en una situació especialment vulnerable”
Més preocupacions del comitè: “Que les adolescents han de viatjar fora de l’Estat part per accedir a l’avortament i al tractament de les addiccions a substàncies, i que les que no tenen mitjans per viatjar es troben en una situació especialment vulnerable” i considera que els “serveis de salut sexual i reproductiva són insuficients per a adolescents”. Davant d’això les Nacions Unides demana “reforçar les mesures per proporcionar als adolescents accés a serveis de salut sexual i reproductiva i informació sobre planificació familiar i anticoncepció moderna”.
Com s’ha dit, es demana “despenalitzar l’avortament” per tal que les adolescents puguin interrompre l’embaràs al país mateix. Més demandes que fa el comitè en aquest sentit són “integrar l’educació integral i adequada a l’edat sobre salut sexual i reproductiva en els currículums escolars obligatoris a tots els nivells educatius i en la formació del professorat, i garantir que inclogui l’educació sobre la igualtat de gènere, la diversitat sexual, els drets de salut sexual i reproductiva i la prevenció de la violència”.
També que es “reforci les mesures per prevenir i abordar la incidència del consum de drogues, alcohol i tabac per part dels nens i adolescents, inclòs proporcionant-los informació precisa sobre els efectes nocius del consum de drogues i substàncies, així com educació per prevenir-los” i “desenvolupar serveis de reducció de danys i drogodependències accessibles i adaptats a la infància a l’Estat part, així com normes i protocols per a la rehabilitació dels adolescents consumidors de drogues”.
REAGRUPAMENT I CONCILIACIÓ
L’ONU celebra que Andorra hagi acollit nens sirians i ucraïnesos, però es mostra preocupada per les restriccions en matèria de reagrupament familiar. En concret, el comitè lamenta “la manca de progrés en la promulgació de la legislació nacional sobre els sol·licitants d’asil i els refugiats” i les “mesures legislatives recents que restringeixen encara més el reagrupament familiar dels fills de treballadors estacionals i dels nens en situació de migració, en particular dels nens en situacions socioeconòmicament desfavorides”.
Per afavorir la conciliació sobretot en relació amb els pares i mares que treballen al sector turístic, es demana “reforçar els esforços del país per promoure el repartiment igualitari de les responsabilitats parentals, fins i tot ampliant l’ús del permís de paternitat i acords de treball flexibles per als dos progenitors”
El comitè “nota amb agraïment les mesures adoptades per l'Estat part per garantir les opcions d'atenció dels fills als pares que treballen”, però li preocupa que l’horari dels recursos públics d’atenció a la infància no s’adaptin a l’horari dels pares que treballen en sector turístic. En aquest sentit, l’ONU demana “reforçar els esforços del país per promoure el repartiment igualitari de les responsabilitats parentals, fins i tot ampliant l’ús del permís de paternitat i acords de treball flexibles per als dos progenitors” i “assegurar la disponibilitat d’opcions d'atenció infantil assequibles per als pares que treballen, fins i tot alineant les opcions públiques de guarderia amb els horaris de treball i destinar els recursos suficients per al desplegament de la llei de serveis sociosanitaris”.
També demana el comitè de les Nacions Unides que es destinin més recursos per tal que hi pugui haver més famílies d’acollida o d’adopció i que els infants que hagin de ser retirats del seu entorn original no hagin de ser enviats en residències o centres com la Gavernera. També se celebra el fet que s’hagi promogut el Pla integral de salut mental i addiccions, que hauria d’afavorir mesures per abordar problemes d’aquesta naturalesa en els infants, “però es mostra preocupat per la manca de serveis comunitaris de salut mental per als nens, la col·locació dels nens amb problemes de salut mental al Centre Residencial d'Educació Intensiva (CREI) o als centres terapèutics fora de l’Estat part, i l’estigma associat als serveis de salut mental”.
Finalment, el comitè felicita fermament Andorra pel fet que “cap nen ha complert una pena de presó des del 2017”. No obstant això, preocupa a les Nacions Unides que “l’edat de responsabilitat penal sigui de 12 anys i que la durada màxima de la presó preventiva dels nens sigui 90 dies”. En aquest sentit es demana “elevar l'edat mínima de responsabilitat penal a almenys 14 anys” i “continuar promovent mesures no judicials, com ara la desviació, la mediació i l’assessorament, per als nens acusats de delictes penals i, sempre que sigui possible, l'ús de penes no privatives per als nens, com ara la llibertat condicional o el treball comunitari”.
Comentaris (18)