Una jornada més, la sessió ha servit perquè cada part hagi argumentat les seves idees sobre la reforma. I, igual que va posar-se de manifest fa uns dies amb les presentacions fetes des dels sindicats i patronals, s’ha evidenciat que les postures estan allunyades. Per exemple, amb les cotitzacions. S’accepta que cal ingressar més, però s’entén que això no necessàriament ha de venir del fet de fer pagar més als usuaris, almenys no pas directament.
Altres propostes fan referència al fet de tenir com a mínim una pensió equivalent al salari mínim si s’han cotitzat 37,5 anys o reduir la despesa de funcionament del fons de reserva, que se situa entre 4,5 i 5 milions anuals
Així, el PS proposta que els 10 punts que actualment financen la branca general es traspassin totalment a la de vellesa. I que la sanitat passi a ser assumida totalment des del Govern. Per donar-li marge per poder adaptar-se a aquesta nova situació, la idea és que aquest canvi es faci de forma progressiva al llarg dels pròxims vuit anys, tot admetent que caldria incrementar els impostos.
Pel que fa a la idea de crear plans complementaris -el que la CASS ha definit com a pilar 2-, el PS es mostra escèptic. Apunten que “no hi ha solidaritat entre treballadors, generacions i respecte a la dimensió de gènere” i “no millorarà la sostenibilitat del pilar 1”. A la vegada, consideren que seria innecessari per als més joves, ja que “a partir del 2050 decreix l’augment de la despesa en pensions” en “jubilar-se la generació del baby-boom”.
Per als socialdemòcrates tampoc seria necessari endarrerir l’edat de jubilació. La mantindrien en 65 anys. Alerten, a més, que “a efectes pràctics”, aquesta mesura “implica una reducció de les pensions futures”. També defensen que cal mantenir el retir anticipat actual (61) amb una penalització del 3% per any i els requisits per accedir a una prestació: 15 anys cotitzats i si s’ha aportat entre 60 i 179 mesos, sí que tenir dret al capital que s’hagi generat.
Altres propostes fan referència al fet de tenir com a mínim una pensió equivalent al salari mínim si s’han cotitzat 37,5 anys. A la vegada, sí que s’establiria una prestació màxima: un 65% per sobre del sou mitjà, sense que això suposi cotitzar menys. Es considera “un mecanisme de solidaritat entre treballadors”. La formació també considera que cal treballar per reduir la despesa de funcionament del fons de reserva, que se situa entre 4,5 i 5 milions anuals.
Queda clar que la proposta difereix força de les presentades anteriorment per la mateixa CASS o per la Confederació Empresarial. I, segons les fonts consultades, tampoc acaba de fer el pes als sindicats, que argumenten que la seva va més enllà. Tampoc convenç els grups de la majoria, que han posat en relleu que “no accepten cap dels quatre punts grossos de la CASS”. En tot cas, el debat continuarà dilluns que ve, amb la darrera reunió de la comissió. I, a partir d’aquí, caldrà veure si és possible treballar en una reforma que pugui tenir prou consens per tirar endavant. Un dels punts claus serà l’anàlisi per part de dos experts en fer estudis actuarials de cada proposta presentada per analitzar quin seria el seu impacte econòmic.
Comentaris (3)